El lladre va passar de llarg d¡¯El Greco

Erik el Belga es va passejar per la geografia espanyola durant gaireb¨¦ dues d¨¨cades robant esgl¨¦sies, catedrals i monestirs. Per¨° tamb¨¦ museus, com la Biblioteca Museu V¨ªctor Balaguer de Vilanova i la Geltr¨², un dels m¨¦s antics de Catalunya. El centre tenia una important col¡¤lecci¨® de pintura barroca procedent de diversos dip¨°sits realitzats per El Prado des del 1882, per¨° tamb¨¦ obres de pintors catalans de finals del segle XIX, com Rusi?ol o Casas, que les havien donat directament el 1889 a V¨ªctor Balaguer, pol¨ªtic ¨Cva ser ministre en quatre governs, de Foment i Ultramar¨C i home de lletres, a m¨¦s de destacat ma?¨®, pel prestigi que tenia el seu centre inaugurat el 1884, que va manar construir amb forma de temple cl¨¤ssic coronat per una c¨²pula i amb dues ales sim¨¨triques destinades a biblioteca i museu, per mostrar la seva col¡¤lecci¨® de llibres, art i material etnogr¨¤fic.

La nit del divendres 30 de gener del 1981 Erik el Belga i una o dues persones m¨¦s van saltar la tanca del jard¨ª per un dels laterals menys transitats i exposats de l¡¯edifici. L'empresa segur que no va ser f¨¤cil, perqu¨¨ si b¨¦ Erik el Belga era conscient que no hi havia mesures de seguretat, com ara una alarma, perqu¨¨ abans de perpetrar el seu delicte havia visitat el lloc, tamb¨¦ sabia que el vigilant dormia al pis de dalt i, molt m¨¦s important, l¡¯edifici era (i ¨¦s) al costat del quarter de la Gu¨¤rdia Civil i de l¡¯estaci¨® de tren, i per tant, era un lloc amb un cert tr¨¤nsit de gent.

Amb l¡¯ajuda d¡¯una enorme escala, amagada entre la vegetaci¨®, van accedir a l¡¯edifici per una de les finestres de la biblioteca. Un cop dins van passejar per la galeria del pis superior i van baixar fins a terra per l¡¯escala d¡¯una de les cantonades. All¨¤ es van trobar l¡¯enorme porta de fusta tancada. Van rebentar el pany i per aconseguir que la porta no es tanqu¨¦s van col¡¤locar-hi un volum de Le Antichit¨¤ di Ercolano Esposte del segle XVIII, segons explicava Oriol Pi de Cabanyes, que va ser director d¡¯aquest museu despr¨¦s del robatori. Per accedir a les obres d¡¯art van haver de for?ar tamb¨¦ la porta de l¡¯ala dreta. Hi tenien pr¨¤ctica, perqu¨¨ el mar? del 1980 en el robatori que van perpetrar a la catedral de Tarragona van rebentar fins a cinc portes per endur-se el bot¨ª.

Un cop dins van treure un c¨²ter i van tallar dels bastidors les obres que es volien endur. Despr¨¦s d¡¯unes hores retallant i enrotllant llen?os, van desfer el cam¨ª i van acabar baixant per l'escala per on havien pujat. En total es van endur 52 pintures: vuit d¡¯El Prado, nou del dip¨°sit del 1953 de l¡¯Ajuntament de Barcelona i 35 pintures del fons del museu signades per pintors com Joaqu¨ªn Vayreda, Santiago Rusi?ol, Mari¨¤ Fortuny, Ramon Casas i Antonio Caba, entre d¡¯altres. La resta, fins a la setantena, eren peces de les col¡¤leccions eg¨ªpcies, com amulets ushebtis i orientals, com un vaixell de marfil xin¨¨s. Tot valorat en 601.000 euros.

Per¨° va sorprendre que entre les 52 obres no hi fos la m¨¦s valuosa de totes, amb perm¨ªs de Nesi, la m¨°mia d¡¯un nen de cinc anys, que potser va pensar que era massa fr¨¤gil o massa dif¨ªcil de vendre: L¡¯Anunciaci¨® d¡¯El Greco, que era all¨¤ des del 1882, dos anys abans que l'edifici obr¨ªs les portes al p¨²blic. ¡°Josep Maria Xarri¨¦ comentava que sota l¡¯obra hi havia un termohigr¨°graf i possiblement va pensar que era un dispositiu de seguretat i per por que l¡¯operaci¨® fos un frac¨¤s no la van tocar; per¨° aix¨° ¨¦s nom¨¦s una hip¨°tesi¡±, expliquen Mireia Rosich, directora del V¨ªctor Balaguer, i M¨°nica ?lvarez, t¨¨cnica del museu, a la sala on es va produir el robatori fa gaireb¨¦ 40 anys.

Tamb¨¦ pot ser que Erik el Belga pass¨¦s de llarg i no la vei¨¦s, ja que l¡¯obra estava col¡¤locada en una sala a?llada. ¡°Analitzant el robatori ¨¦s f¨¤cil deduir que va ser un enc¨¤rrec i que no nom¨¦s va venir a buscar les peces d¡¯El Prado¡±, continuen, mentre puntualitzen: ¡°No va ser una neglig¨¨ncia, les escasses mesures de seguretat eren l¡¯habitual en aquell moment¡±. I ¨¦s veritat: el 1988, a la Fundaci¨® Joan Mir¨® tres lladres van robar sis obres del pintor entrant per una finestra aprofitant que la gossa del guarda, un conductor jubilat, acabava de parir i estava lligada amb una cadena.

L¡¯endem¨¤ el conserge i la directora del centre de Vilanova i la Geltr¨², Teresa Basora, van quedar gla?ats quan van veure els marcs penjant a les parets sense les teles, per m¨¦s que no s¡¯haguessin emportat el greco. El museu va tancar com a mesura cautelar i es va informar dels fets les autoritats i El Prado, que r¨¤pidament va decretar l¡¯aixecament del dip¨°sit al¡¤legant falta de seguretat: una ordre que no va ser ben rebuda pels responsables del museu (Ajuntament i Patronat), que es van negar a entregar-les quan al mar? van arribar els camions per endur-se-les a Madrid. Fins i tot van enviar un telegrama al rei Joan Carles perqu¨¨ hi interced¨ªs. Per¨° el Ministeri va assegurar que si insistien en aquesta actitud, recorreria a la via judicial.

Fins que no es va resoldre el contenci¨®s les obres es van dipositar a l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® i a la cambra cuirassada del Banc d¡¯Espanya de la pla?a de Catalunya. Les obres van viatjar finalment a Madrid l¡¯agost i el setembre del 1981, segons han pogut documentar Rosich i ?lvarez a La pres¨¨ncia del Prado. Episodis d'una historia, de publicaci¨® recent. D¡¯aquest fons nom¨¦s es va salvar el Dos de Maig de Sorolla per la seva mida, de 3,87 per 5,60 metres, que fa que estigui a prova de robatoris.

El museu no va tornar a obrir fins al 30 d¡¯octubre del 1982, despr¨¦s que l¡¯Ajuntament i la Generalitat el dotessin de noves mesures de seguretat. Abans, el febrer d¡¯aquell mateix any, va ser detingut a Sitges Erik el Belga amb un altre ciutad¨¤ belga, un antiquari espanyol i dos alemanys a Benidorm amb els qui havia tret del pa¨ªs el resultat dels seus espolis, destinats a B¨¨lgica, Holanda i Alemanya. En aquests dos ¨²ltims pa?sos es van localitzar, en guardamobles com si fossin mobles vells, les pintures robades a Vilanova.

Per¨° nom¨¦s les obres de Vilanova van tornar al V¨ªctor Balaguer, les d¡¯El Prado van anar directament a Madrid. El 1986 El Prado va renovar la seva pres¨¨ncia al centre enviant-hi 41 obres dels segles XVI al XVIII, tot i que entre les peces no hi havia l¡¯obra d¡¯El Greco. ¡°Per¨° ¨¦s una molt bona representaci¨® de les escoles del Barroc espanyola flamenca i italiana¡±, reivindica Rosich, mentre assenyala les ferides de les obres que van ser violentades, com un paisatge de Rusi?ol o el bell retrat que Antoni Caba li va fer a la seva dona. Totes dues es poden veure a les sales del museu, que l¡¯any passat va rebre 18.000 visitants. Des del V¨ªctor Balaguer s¡¯ha demanat diverses vegades el retorn de L¡¯Anunciaci¨®, com el 1984, per celebrar el centenari del museu, i el 1992, durant la celebraci¨® dels Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona. L'obra es pot veure a la sala on hi ha les millors pintures d¡¯El Greco a El Prado, cosa que en certifica el nivell.

A Erik el Belga, que va morir el passat 19 de juny, li agradava parlar dels seus robatoris. Ho va comprovar l¡¯historiador Jordi Campillo, que va contactar amb el lladre el setembre del 2004 per entrevistar-lo per a la seva tesi doctoral sobre patrimoni espoliat al Pirineu. ¡°Va ser una de les experi¨¨ncies m¨¦s sorprenents que he viscut¡±, explica Campillo al cap dels anys. Despr¨¦s d¡¯acceptar que l¡¯entrevist¨¦s, els va convidar a ell i el restaurador Ramon Canal a visitar-lo a M¨¤laga. ¡°Al principi ens va examinar, perqu¨¨ deia que estava fart de policies i periodistes que el volien enganyar, per¨° despr¨¦s es va relaxar. Quan li vaig demanar perm¨ªs per gravar em va dir que si ho feia m¡¯explicaria el que li explicava a tothom. I no ho vam fer. Durant tota la tarda va estar parlant sense parar i nosaltres sense poder apuntar res. Despr¨¦s ens va convidar a casa seva, on ens va ensenyar tres volums enquadernats amb fitxes on documentava, amb notes i fotos, els llocs que havia visitat dient-nos: ¡®aix¨ª estava el vostre patrimoni; mireu com estava tot. Jo era un lladre, d¡¯acord, per¨° tamb¨¦ un comerciant que va comprar el 80% del patrimoni que va passar per les meves mans¡±, explica Campillo.

Erik el Belga els va dir que les compres sempre les va fer amb el vistiplau de capellans i les autoritats eclesi¨¤stiques. ¡°En un determinat moment es va aixecar i va agafar la guia d¡¯art espanyol de l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929 i la va posar sobre la taula dient ¡®el 50% de les obres que hi apareixen han desaparegut. Aquest ha estat el cat¨¤leg per a molts robatoris¡±.

L¡¯entrevista va durar fins a deu hores, amb sopar incl¨°s en qu¨¨ no va deixar de parlar, beure i fumar. En arribar a l¡¯hotel, Campillo i el seu company van passar-se la resta de la nit escrivint-ho tot. Del robatori de Vilanova els va explicar que va passar una cosa que els va fer contenir la respiraci¨®: ¡°Va apar¨¨ixer un home passejant el gos, va passar per sota per¨° no es va adonar que ¨¦rem dalt de l¡¯escala de sis metres a punt d¡¯entrar¡±. Si els hagu¨¦s vist, la hist¨°ria hauria estat una altra. De L¡¯Anunciaci¨®, ni una sola paraula.