Amagar-se en la llum

Abans de ser el creador de Breaking Bad, Vince Gilligan va treballar a una de les s¨¨ries ic¨°niques dels noranta, The X-Files, en qualitat de productor, guionista i director ocasional. Un dels millors episodis que hi va escriure, ¡°Folie ¨¤ Deux¡±, explica la hist¨°ria de Gary Lambert, un teleoperador que s¡¯ensopeix en una franqu¨ªcia d¡¯impressi¨® de vinils i que ha descobert que el seu cap, el senyor Pincus, ¨¦s un monstre insectoide capa? de convertir els humans en morts vivents. A banda de l¡¯al¡¤legoria evidentota (el treball corporatiu nord-americ¨¤ de baixa estofa xucla la vida dels assalariats), el que em va semblar una genialitat de Gilligan ¨¦s plantejar que el monstre, d¡¯acord amb Lambert, ¡°s¡¯amaga en la llum¡± i que, per revelar-ne la seva naturalesa aut¨¨ntica, o b¨¦ cal confrontar-lo a les fosques o b¨¦ ¡°saber on mirar¡±. Aquesta segona part (la que confia en la possibilitat de delatar el monstre) em sembla que ha envellit malament; la primera, en canvi, em sembla vigent¨ªssima.

Per als qui vam entrar a l¡¯adolesc¨¨ncia als noranta, la ficci¨® conspiranoica ¨¦s una de les estructures narratives que han tingut impactes afectivoideol¨°gics m¨¦s importants. El plantejament de The X-Files ¨¦s, en aquest sentit, exemplar: contra la versi¨® oficial de l¡¯FBI (els seus casos resolts, la seva confian?a en la ci¨¨ncia i la deducci¨®, etc.), Chris Carter hi oposa els arxius que s¡¯hi guarden al soterrani i que acumulen casos irresolubles, sovint, per intervenci¨® de la cosa paranormal. Nom¨¦s cal que se n¡¯ocupi un paio prou brillant i prou paranoic perqu¨¨, de tota aquesta morralla, en sorgeixi l¡¯evid¨¨ncia d¡¯un segon relat, d¡¯una realitat secreta, que l¡¯oficialitat treballa activament per invisibilitzar. Aquesta era la dial¨¨ctica soterrada (relat fort hegem¨°nic versus relat fort antihegem¨°nic) que feia de motor de la s¨¨rie sencera i que es basava en una de les seves confiances t¨¤cites, tamb¨¦ molt dels noranta: la convicci¨® que exposar el relat secret (la conspiraci¨® alien¨ªgena i l¡¯exist¨¨ncia del repertori sencer de la paranormalitat) desbancaria el relat hegem¨°nic i conduiria a alguna mena de revoluci¨® o d¡¯alliberament. Aquesta convicci¨® fa temps que s¡¯ha tornat insostenible.

?Hi creu ning¨², a hores d¡¯ara, que descobrir una veritat vergonyosa d¡¯un poder¨®s li posa en perill l¡¯exercici del poder? Em diran que dep¨¨n, i tindran ra¨®, per¨° nom¨¦s en part. Ser¨¤ que no n¡¯hem descobertes, de veritats vergonyoses; de neglig¨¨ncies, de trames de corrupci¨®, de malversacions, de mentides flagrants, d¡¯enganys orquestrats, d¡¯abusos esclatants de poder i de deformacions obtuses de la llei que podrien arribar a concebre els guionistes m¨¦s retor?ats de thrillers d¡¯advocats. Fins i tot hem descobert on para l¡¯em¨¨rit i, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una onada d¡¯indignaci¨® tuitaire, la cosa sembla que quedar¨¤ en aix¨°: en r¨¤bia de sobretaula virtual. Potser t¨¦ a veure amb aquests temps nostres, en qu¨¨ la taca moral no s¡¯amaga sin¨® que es passeja i se¡¯n presumeix. Aznars, Berlusconis, Trumps, Bolsonaros, Abascals: tots ells exhibeixen el que, en un altre moment, s¡¯haurien afanyat a amagar. Sloterdijk en deia ¡°l¡¯imperi de la ra¨® c¨ªnica¡±, una ra¨® que desactiva la resposta ir¨°nica, pr¨°pia dels X-files, per ing¨¨nua. Tamb¨¦ en podem dir amagar-se en la llum, en honor a Greg Pincus. Penso en aquest gest tan habitual, i tan violent, d¡¯un president (o d¡¯un tuitaire qualsevol) que es pot vantar tranquil¡¤lament de ser un sexista, un racista i un xulopiscines de fireta. L¡¯admissi¨® p¨²blica, lluny de ser un dem¨¨rit, ha passat a ser un signe de valor, la marca de l¡¯honestedat radical. Com a m¨ªnim, hi ha qui diu, va de cara. I potser s¨ª que ¨¦s sincer, per¨° el que revela aquest sinceritat ¨¦s morralla moral. El problema ¨¦s que aquesta autoexposici¨® volunt¨¤ria desactiva la promesa de l¡¯exposici¨® cr¨ªtica de l¡¯altre, del resistent. Descobrim el sexisme, o l¡¯inter¨¨s de classe que s¡¯amaga sota un universal, i el descobert ens diu ¡°S¨ª, i qu¨¨?¡±. I encara hi ha qui n¡¯aplaudeix el coratge. Es vertaderament depriment.

A ¡°Folie ¨¤ Deux¡±, Gilligan plantejava dues sortides: o b¨¦ la viol¨¨ncia (Gary Lambert agafava un AK-47 i segrestava l¡¯oficina sencera per obligar el monstre a mostrar-se davant de tothom), cosa que no li acabava de sortir b¨¦; o b¨¦ ¡°aprendre a mirar¡±, cosa que al cap¨ªtol tenia a veure amb estar disposat a veure. I amb la foscor. La pregunta que em pesa, i que Gilligan no respon, ¨¦s qu¨¨ cal fer, un cop hem vist que el monstre ¨¦s monstre. Com apaguem el focus a tots els qui els fan servir per blindar la seva mis¨¨ria moral, exposant-la.