Un gram¨°fon er¨°tic

Si encara no heu vist l¡¯exposici¨® Jamais al Museu Picasso, aneu-hi. ?s petita, per¨° bonica, i un exemple de com es pot fer atractiu un tema especialitzat gr¨¤cies al coneixement i la inventiva d¡¯Emmanuel Guigon, director del museu. Ha estat ell qui ha trobat aquest objecte surrealista que es donava per perdut gr¨¤cies a dues imatges in¨¨dites de Nick de Morgoli del 1947 en una de les quals apareix Picasso amb el fam¨®s gram¨°fon manipulat per ?scar Dom¨ªnguez, una de les peces m¨¦s atractives de l¡¯Exposici¨® Internacional del Surrealisme, que va tenir lloc a la Galerie Beaux-Arts de Par¨ªs el 1938. El tenia en una caixa Catherine Hutin, filla de Jacqueline Roque, l¡¯¨²ltima dona del pintor malagueny, que el va rebre com un regal del seu amic. La mostra no nom¨¦s exhibeix aquest curi¨®s objecte, sin¨® que explora amb deteniment aquella fant¨¤stica iniciativa, que consta al llibre L¡¯art de l¡¯exposition com una de les 30 exposicions exemplars del segle XX.

El 1938, el grup surrealista estava mig dissolt i Andr¨¦ Breton va voler, amb aquest esdeveniment, reagrupar-lo d¡¯alguna manera i obrir la porta a nous membres, com la txeca Toyen, el xil¨¨ Roberto Matta, Meret Oppenheim, Hans Bellmer, Joseph Cornell o Richard Oelze. Els organitzadors eren Andr¨¦ Breton i Paul ?luard; el ¡°generador-¨¤rbitre¡± era Marcel Duchamp; l¡¯il¡¤luminador, Man Ray, i el responsable ¡°d¡¯aig¨¹es i matolls¡±, Wolfgang Paalen. S¡¯hi entrava per un pati on hi havia el Taxi pluj¨®s de Salvador Dal¨ª i es passava per un espai titulat Els carrers m¨¦s bonics de Par¨ªs, on cada artista havia transformat un maniqu¨ª femen¨ª a la seva manera. Duchamp el va fer androgin, amb jaqueta, corbata i barrets masculins; Andr¨¦ Masson va tancar el cap femen¨ª en una g¨¤bia de v¨ªmet i li va tapar la boca amb una flor, mentre que ?scar Dom¨ªnguez va lligar un sif¨® a un bra? del maniqu¨ª enrotllant-lo a una espessa corda. Llavors es passava a la pe?a central, tan fosca que els visitants havien de contemplar els quadres amb unes llanternes que els donaven a l¡¯entrada. Del sostre penjaven 1.200 sacs de carb¨® (que en realitat no ho era, per si queien sobre el cap d¡¯alg¨²) ideats per Duchamp, mentre que enmig d¡¯un terra cobert de fulles seques hi havia un estany amb nen¨²fars. Un braser de xapa simbolitzava l¡¯amistat, mentre quatre llits enormes ¨Cun a cada cantonada¨C recordaven la import¨¤ncia que els surrealistes atorgaven a l¡¯amor, tot plegat impregnat d¡¯una olor de caf¨¨ torrefacte. Les parets estaven atape?des de quadres, penjats molt junts, de Max Ernst, Mir¨®, Dal¨ª, Tanguy i la resta del grup.

L¡¯exposici¨® s¡¯obria a la nit, els convidats havien d¡¯anar en tenue de soir¨¦e i durant la inauguraci¨® hi va haver la performance de la ballarina H¨¦l¨¨ne Vanel, a qui d¡¯alguna manera aquesta mostra ret homenatge. Vanel va comen?ar a ballar als anys vint i va fundar una escola de dansa amb Lo?s Hutton a Saint-Paul-de-Vence. Un cr¨ªtic s¡¯hi va referir dient que ¡°tenia el cos de ballarina m¨¦s bonic del m¨®n, un cos flexible, esvelt, mor¨¨¡±. Aqu¨ª, mig nua, va rec¨®rrer la sala a grans passos, es va capbussar a l¡¯estany i va esquitxar els elegants assistents a l¡¯acte, i sobretot va imitar els gestos de les hist¨¨riques, un tema molt apreciat pels surrealistes.

Pel que fa al fam¨®s gram¨°fon, ¨¦s un gram¨°fon marca Path¨¦ i de la seva botzina ¨Cmet¨¤fora d¡¯una faldilla¨C sorgeixen unes elegants cames femenines, i el bra? no s¡¯acaba en una agulla, sin¨® en una m¨¤ disposada a acariciar no tant uns pits, com van dir els cr¨ªtics, sin¨® m¨¦s aviat unes natges fetes de guix, que giren com si fos un disc. Aix¨ª que Dom¨ªnguez va construir un cos desmembrat, cin¨¨tic i er¨°ticament molt ambigu: sens dubte, el seu millor objecte surrealista. A l¡¯exposici¨®, les magn¨ªfiques fotografies de Raoul Ubac, Denise Bellon, Josef Breitenbach, Pierre Jahan, Gaston Paris, Roger Schall i Georg Reisner en reten compte, a la qual cosa s¡¯ageix el testimoni de la premsa de l¡¯¨¨poca, majorit¨¤riament jocosa amb la mostra i cinc segons del noticiari Gaumont que es va projectar sens dubte l¡¯endem¨¤.

Una troballa intel¡¤ligent tanca la mostra: com que Picasso era tan llest com malvat i tan ciclot¨ªmic com pallasso, una fotografia d¡¯ell mateix fent d¡¯?scar Dom¨ªnguez, imitant el corpulent pintor canari amb nas de clown i ganyota tragic¨°mica, ens gela la sang. Est¨¤ feta l¡¯estiu del 1957 i el 31 de desembre d¡¯aquell mateix any Dom¨ªnguez va posar fi a la seva vida tallant-se les venes. El seu ¨²ltim quadre es titulava, precisament, Le Clown.