Comptabilitat sentimental

¡°Com si els posessis una planxa a tocar o un assecador¡±, empunya el Josep Maria, amb la m¨¤ colrada, l'aparell imaginari davant de la meva cara per mostrar els estralls que la calor va provocar l'any passat a les vinyes del Priorat; ¡°i ara, el m¨ªldiu¡± i es desploma al respatller de la cadira, com si torn¨¦s a veure com cauen les pluges desaforades, fora de temps, de la primavera passada. En el seu cas, no menys d'un 35% de la collita perduda, especialment la de ra?m negre. O sigui, aquest any tampoc em necessiten per a la verema, que s'ha tornat a avan?ar un mes: ¡°No fa tant comen?¨¤vem pel Pilar i ara l'en¨°loga diu que ha d'estar tot recol¡¤lectat abans de l'11 de setembre". Aquest canvi clim¨¤tic que, per a massa gent, no existeix.

La meva pres¨¨ncia en activitats agr¨ªcoles t¨¦ l'esperit d'aquella compra de ganga a final de cap de g¨®ndola prop de la caixa d'un hipermercat: s'adquireix pel poc que val, no perqu¨¨ et faci cap falta. Som parents llunyans, no cobro res, ¨¦s clar, per¨° tot i que entorpeixo m¨¦s que no pas ajudo, m'accepten perqu¨¨ saben que em fa b¨¦: he de parar tanta atenci¨® perqu¨¨ el ra?m que talli sigui el que est¨¤ a punt, per no deixar-m'hi en l'intent cap falange entre els dits, que no penso en res m¨¦s i aix¨° ¨¦s bo per a la meva salut mental pocs dies abans de la represa laboral. Tractor d'esbufecs t¨ªsics, endarrerit a la meva filera a les primeres de canvi, la tasca em serveix mentalment d'exercici de comptabilitat sentimental del curs passat, un llibre de caixa espiritual com a esmena per al que s'acosta.

Com a succedani, he esbrossat unes (poques) oliveres, collita que tamb¨¦ em van explicar que es preveu m¨²stia, no vaig acabar de copsar ben b¨¦ el perqu¨¨. El final de l'estiu m'acostuma a deixar alacaigut, en un estat de melancolia, de des¨¤nim, absolutament en conson¨¤ncia amb la roba d'estar per la casa del camp, m¨¦s vella i atrotinada que la dom¨¨stica urbanita, de la qual en el meu cas acostuma a ser la descartada. Tot i la desconnexi¨® autoimposada, han estat dies de constatar que el coronavirus ha continuat matant implacablement, ja gaireb¨¦ dos Palaus Blaugrana o un ter? de l'estadi del RCD Espanyol de morts nom¨¦s a Catalunya, una rutina informativa que va entelant sentiments aut¨¨ntics, com la calitja que aquests dies enterbolia l'horitz¨® o la pols vermellosa que aixeco amb l'aixada i que cobreix les repelades, incombustibles botes de la mili.

Van caldre aquest any fins a dues setmanes ben bones per espolsar les seq¨¹eles de dies de nervis, tensi¨® i por, com es justifica literalment James Bond a Moonraker (la novel¡¤la, no la pel¡¤l¨ªcula) per dopar-se amb benzedrina, el seu estimulant preferit. ?s, juntament amb les tasques del camp, el meu altre antiestr¨¨s: de les lectures estiuenques, liofilitzar conceptes, buscar aforismes per explicar-se o ser explicat. Hi ha hagut aquest any m¨¦s llibres perqu¨¨ tampoc ha existit activitat social: amb prou feines una visita llampec dels fills, les fotos del passat deixant ja cada vegada menys p¨¤gines a l'¨¤lbum.

El balan? de temporada ¨¦s redundant, c¨ªclic gaireb¨¦: acostumo a veure, m¨¦s o menys, la carambola, per¨° continuo sense afinar b¨¦ la tacada. S'ha estat periodista persistent i fins i tot un punt entusiasta; o sigui, mediocre. Tot i aix¨ª, tot plegat ¨¦s meritori en l'era del teletreball, sense distinci¨® ja entre vida personal i laboral (de mitjana, dues hores m¨¦s de dedicaci¨® a Espanya; gaireb¨¦ set de cada deu no volen seguir aix¨ª), amb els caps incrementant-se arreu a l'ombra de les xarxes socials, sense anar ja al lloc de la not¨ªcia o a la trobada amb el protagonista, m¨¦s important quan ho dius que no pas el qu¨¨ o el com. I lamentant haver-hi posat, altre cop, m¨¦s bona fe que no pas ast¨²cia, per¨° aix¨ª ha passat durant m¨¦s de mitja vida.

¡°Ai, V¨ªctor!, quan la falsedat s'assembla tant a la veritat, qui pot pretendre ser feli??¡±, lamenta, com si fos una instant¨¤nia sociol¨°gica d'avui mateix, l'Elizabeth, la cosina-promesa del doctor Frankenstein, que sap prou b¨¦ que ¡°per analitzar les causes de la vida, primer hem de rec¨®rrer a la mort¡±. S¨ª, havia quedat aquesta, com tantes altres lectures cl¨¤ssiques, incompleta o endarrerida; per¨° recuperar-la ara permet solidaritzar-se amb el monstre, que es pregunta qu¨¨ ¨¦s i q¨¹estiona el seu creador, que l'ha abandonat sense saber-ne res, carregat de prejudicis, eludint els deures cap a la seva criatura, sense donar-li eines per discernir entre el b¨¦ i el mal. (Atenci¨® a les lectures del monstre autodidacte: El parad¨ªs perdut, de Milton; Vides paral¡¤leles, de Plutarc, i Els sofriments del jove Werther, de Goethe).

¡°Si no estigu¨¦s trist, res no fora tan bell¡±, versi¨® M¨¤rius Torres. Doncs aix¨°. I aix¨ª l'estiu, almenys, m'ha perm¨¨s preparar-me psicol¨°gicament per a la definitiva vict¨°ria de Trump (perqu¨¨ no hi ha milions de neofeixistes reaccionaris i est¨²pids, com menyspreava Hillary Clinton, sin¨® ¨¤mplies classes mitjanes i baixes que han quedat molt malparades, expulsades via precarietat pel sistema lentament i inexorablement des dels temps de Margaret Thatcher, primer t¨¨rmit de l'Estat del benestar, com dibuixa Christophe Guilluy a No society) o per rearmar-me amb la integritat i l'estoicisme moral i l'honor prussi¨¤ del jove oficial de la Wehrmacht Martin Bora que esbossa Ben Pastor a Luna mentirosa. I, davant de qualsevol dubte, en tot cas, brandar la divisa amb la frase que, per definir els seus indomables fills resistents, citava la mare d'Alekos Panagulis, el guerriller assassinat pels colpistes coronels grecs, company sentimental d'una Oriana Fallaci que tanca el seu Entrevista con la Historia amb la conversa que hi va mantenir: ¡°Els arbres moren dempeus¡±. Ha acabat, s¨ª, l'estiu. I som aqu¨ª.