Localitzen al Pirineu una planta mai detectada a Espanya

El bot¨¤nic Pere Aymerich ha descobert al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al Parc Natural del Cad¨ª-Moixer¨® una esp¨¨cie de planta, la Rhinanthus alectorolophus, abundant a Europa per¨° de la qual fins ara no se n¡¯havia confirmat la pres¨¨ncia a la pen¨ªnsula ib¨¨rica. La planta, el descobriment de la qual el publica el Butllet¨ª de la Instituci¨® Catalana d'Hist¨°ria Natural, es troba als prats amb herba per a farratge i ja n¡¯havia apuntat l'exist¨¨ncia als anys 60 el bot¨¤nic Josep Vives, el qual, a la tesi doctoral, ja va indicar la pres¨¨ncia de Rhinanthus alectorolophus en prats de G¨®sol (Barcelona), a la perif¨¨ria del Parc Natural del Cad¨ª-Moixer¨®, tot i que la dada no es va tenir en compte en els treballs bot¨¤nics m¨¦s moderns.

En un primer moment, la planta es va localitzar en diversos llocs de Farrera (Lleida), dins dels treballs d'actualitzaci¨® sobre la situaci¨® dels prats de sega del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Unes setmanes despr¨¦s de trobar l'esp¨¨cie al Pallars, es va portar a terme una prospecci¨® a la zona de G¨®sol per intentar verificar-ne la indicaci¨® dels anys 60 en aquesta poblaci¨® i van localitzar tamb¨¦ la planta, tant a G¨®sol com en els municipis pr¨°xims de Saldes i Josa de Cad¨ª.

Les plantes Rhinanthus ¡ªque es coneixen com ¡®esquellot¡¯, ¡®soroll¡¯ o ¡®fonollades¡¯, entre altres noms¡ª s¨®n herbes semipar¨¤sites de flors grogues que viuen als prats de muntanya. Fins ara a Catalunya se¡¯n coneixien tres esp¨¨cies: Rhinanthus pumilus i R. minor, m¨¦s o menys comunes al Pirineu, i R. angustifolius, molt rara i protegida, inclosa en el Cat¨¤leg de Flora Amena?ada de Catalunya.

Els bi¨°legs expliquen que els prats de sega per obtenir herbes de farratge s¨®n un tipus d'h¨¤bitat semiartificial que cada dia es va fent m¨¦s esc¨¤s. De fet, es van formar fruit de l'activitat humana, despr¨¦s d'esclarir boscos o abandonar camps, i es mantenen nom¨¦s si es treballa de manera regular en aquesta gesti¨®, amb actuacions cada any.

Per aquesta ra¨®, la UE va incloure aquests prats en l¡¯anomenada Directiva d'H¨¤bitats, del 1992, com a H¨¤bitats d'Inter¨¨s Comunitari que cal conservar. Els prats de sega s¨®n d'herba alta, que es formen en terrenys de terra profunda i m¨¦s o menys humida, s¡¯han de segar dos o tres cops a l'any i nom¨¦s s¡¯hi pastura pocs dies i en ¨¨poques molt concretes.

Aquest r¨¨gim de gesti¨® fa que creixin unes determinades comunitats d'herbes que toleren b¨¦ les segues i, si els prats s¨®n antics, quan es mantenen des de fa moltes d¨¨cades o fins i tot segles, s¨®n ambients molt rics en esp¨¨cies de plantes i tamb¨¦ en els invertebrats que estan vinculats a aquestes plantes.