El ministre catal¨¤ de Rajoy

Sempre hi ha un ministre catal¨¤, almenys, als governs d¡¯Espanya. Als presidits per Mariano Rajoy, el ministre catal¨¤ va ser Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, que amb aquest nomenament veia recompensada una traject¨°ria de permanent afinitat pol¨ªtica amb el dirigent gallec del PP en diverses batalles internes del partit. Tots dos eren considerats exponents de l¡¯ala moderada en l¡¯etapa de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Fern¨¢ndez D¨ªaz havia comen?at la seva carrera pol¨ªtica en un ja molt lluny¨¤ 1980 com a primmirat i legalista subdelegat provincial de Treball a Barcelona i despr¨¦s com a governador civil d¡¯Ast¨²ries i Barcelona amb l¡¯¨²ltim govern d¡¯UCD.

A la d¨¨cada del 1990 Jorge Fern¨¢ndez va ser ferotgement criticat i combatut en l¡¯organitzaci¨® del PP de Barcelona per Aleix Vidal-Quadras, que l¡¯acusava d¡¯haver-se rendit al nacionalisme catal¨¤ i d¡¯estar entregat al pujolisme. La bona sintonia entre els moderats del PP i la CiU de Jordi Pujol es va mantenir molt b¨¦ durant el primer govern d¡¯Aznar, entre 1996 i 1999. I despr¨¦s va tornar a funcionar entre 2010 i 2012, quan el successor de Pujol, Artur Mas, va pactar amb els diputats del PP al Parlament el programa de retallades pressupost¨¤ries en mat¨¨ria de pol¨ªtica social, sanit¨¤ria i educativa del Govern de la Generalitat.

Per¨° de l¡¯afinitat pol¨ªtica entre les dretes catalana i espanyola es va passar el 2012 a la confrontaci¨® pura i dura quan Rajoy es va negar a negociar una sortida a la crisi estatut¨¤ria desencadenada el 2010 per la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional. CiU va forjar llavors l¡¯alian?a sobiranista amb Esquerra Republicana i la CUP que obriria el proc¨¦s que va portar a la destituci¨® i detenci¨® del Govern catal¨¤ el 2017. Aquell brusc gir de CiU va donar a Fern¨¢ndez D¨ªaz l¡¯oportunitat de desmentir les velles acusacions de Vidal-Quadras i de presentar-se com l¡¯implacable adversari del nacionalisme catal¨¤ que les circumst¨¤ncies requerien. Per¨° ja des d¡¯una posici¨® molt m¨¦s avantatjosa com a ministre de l¡¯Interior entre 2011 i 2016.

Les sorpreses van comen?ar a arribar quan es va descobrir que entre els instruments per a la lluita contra l¡¯independentisme, el PP se servia no nom¨¦s de l¡¯acci¨® del Govern, el debat pol¨ªtic i l¡¯oposici¨® parlament¨¤ria,

sin¨® tamb¨¦ de tripijocs en condicions de legalitat dubtosa. El ministre catal¨¤ va ser descobert com un aficionat a les trampes, cosa que, pel que sembla, no considerava contradictori amb la seva missa di¨¤ria i l¡¯activisme apost¨°lic. La primera de les que van sortir a la llum el 2016 va ser la seva conspiraci¨® de dos anys abans amb el director de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per fabricar esc¨¤ndols de corrupci¨® contra dirigents de CDC i ERC que aviat van quedar en no res. D¡¯aquest episodi va passar a la petita hist¨°ria la frase del ministre ¡°aix¨° la Fiscalia t¡¯ho afina¡±, com a exemple de l¡¯¨²s malintencionat de les institucions de l¡¯Estat.

La principal v¨ªctima d¡¯aquesta mena d¡¯actuacions, tanmateix, no va ser el proc¨¦s independentista en si mateix, que va seguir el seu curs pol¨ªtic, sin¨® la fam¨ªlia de Jordi Pujol. L¡¯actuaci¨® combinada de Jorge Moragas, cap de gabinet del president Rajoy; del PP a trav¨¦s de la seva presidenta a Catalunya, Alicia S¨¢nchez Camacho; d¡¯una ag¨¨ncia de detectius privats i dels policies enviats pel ministeri, va treure a la llum una xarxa de corrupcions creada al llarg de dues d¨¨cades a l¡¯ombra del Govern catal¨¤ que van conduir al processament del mateix Pujol i gaireb¨¦ tota la seva fam¨ªlia, el seu ostracisme pol¨ªtic i la dissoluci¨® del seu partit, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica.

La batalla contra l¡¯independentisme no va ser l¡¯¨²nic que va portar Fern¨¢ndez D¨ªaz a crear una estructura policial secreta que actuava sense mandat judicial. La que es va con¨¨ixer com a policia patri¨°tica. El descobriment d¡¯aquest entramat politicopolicial va provocar la reprovaci¨® parlament¨¤ria del ministre i la seva substituci¨® el 2016. Un any despr¨¦s, una comissi¨® d¡¯investigaci¨® parlament¨¤ria del Congr¨¦s dels Diputats va concloure que la policia, amb el coneixement del ministre Fern¨¢ndez D¨ªaz, s¡¯havia dedicat a obstaculitzar la investigaci¨® judicial dels esc¨¤ndols de corrupci¨® que afectaven el PP. I, alhora, a perseguir els partits rivals amb la fabricaci¨® de suposats casos de corrupci¨®. Fruit d¡¯aquesta activitat van ser les falses acusacions llan?ades contra Xavier Trias quan era alcalde de Barcelona; contra Podem en l¡¯anomenat informe Pisa; i algunes contra el PSOE.

Al final, la traject¨°ria del ministre catal¨¤ va acabar sintetitzant el pitjor de l¡¯etapa Rajoy. Imputaci¨® penal per obstaculitzar investigacions judicials sobre corrupci¨®, exacerbaci¨® extrema del conflicte catal¨¤, creaci¨® de grups policials clandestins per perseguir il¡¤legalment els partits rivals... Una joia.