El retorn del catalanisme pragm¨¤tic

Festa gran entre esc¨¨ptics i adversaris de la independ¨¨ncia. Andreu Mas-Colell ha llan?at intel¡¤lectualment la tovallola. Ho va dir amb tota claredat: "No hi haur¨¤ independ¨¨ncia ni refer¨¨ndum vinculant d'independ¨¨ncia". Per qu¨¨?: "Espanya, mon¨¤rquica o republicana, no acceptar¨¤ sota cap circumst¨¤ncia la separaci¨® de Catalunya". El mat¨ªs ¨¦s molt important: ni tan sols sent republicana l'acceptaria. ?s a dir, tota la gesticulaci¨® i tot l'esfor? per coincidir amb el republicanisme espanyol al cam¨ª i com a aliat s¨®n in¨²tils. Mas-Colell no se cenyeix a Espanya per accentuar la seva afirmaci¨®: "En aquest tema, Europa est¨¤ i estar¨¤ de la part d'Espanya". Per una ra¨®: "El comprom¨ªs de la UE amb el principi de la immutabilitat de les fronteres ¨¦s absolut".

Ho va escriure al diari 'Ara' fa quinze dies. Les reaccions que es podien esperar davant d'una veu tan potent i autoritzada diguem que han estat discretes. Nom¨¦s hi ha di¨¤leg entre els qui estan d'acord. Aquest ¨¦s un pa¨ªs que ha deixat de conversar amb si mateix. S¨®n els inconvenients d'una opini¨® p¨²blica anor¨¨xica, corro?da per l'unanimisme oficial.

Mas-Colell fa temps que ho pensa. Del mateix article es dedueix que ja ho pensava abans del 27 d'octubre de 2017. Probablement ja ho pensava el gener de 2016, quan va deixar la conselleria i el Govern, just amb l'arribada de Puigdemont. Per¨° ha volgut acompanyar moralment els seus amics pol¨ªtics i dirigir la seva veu dissident m¨¦s de cara endins que cap enfora. Fins ara.

Entre els arguments de l'article, el que m¨¦s compta, per al meu gust, ¨¦s el que desmenteix la tesi fundacional d'aquest independentisme del segle XXI, que ¨¦s la teoria del congost tan ben formulada per Jordi Pujol fa uns deu anys, despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Constitucional sobre l'Estatut de 2006. Catalunya, va dir Pujol, es troba en un cam¨ª que es va estretint i que obliga a optar entre acceptar l'assimilaci¨® o la independ¨¨ncia. La formulaci¨® ¨¦s brutal i em sembla que els seus efectes no estat prou valorats, seguint el m¨¨tode de minimitzar el paper de Pujol en el proc¨¦s independentista: "El que Espanya vol imposar ¨¦s la residualitzaci¨® de Catalunya. La seva difuminaci¨® gradual. La p¨¨rdua de la seva identitat i de la seva capacitat de construir una societat de qualitat per a tots els seus ciutadans".

Mas-Colell resol el problema gr¨¤cies la seva mentalitat matem¨¤tica: "Certament, si la valoraci¨® de les diferents situacions ¨¦s que la independ¨¨ncia val mil i la resta val zero, llavors no s¡¯hi perd res, o fins i tot es guanya autoestima donant-nos cops de cap contra la paret". I reivindica, en conseq¨¹¨¨ncia, el pragmatisme, la virtut pol¨ªtica probablement m¨¦s notable de Jordi Pujol quan era president.

Els motius que van portar Pujol a convertir-se en un tossut idealista s¨®n dif¨ªcils de dilucidar. L'entorn familiar? El cansament pol¨ªtic? O potser tamb¨¦ comptava la possibilitat del que els anglesos anomenen un ¡®gran bargain¡¯, o un ¡®campm¨¤s¡¯, com diem els catalans, ¨¦s a dir, una negociaci¨® ¡®amb Madrid¡¯ en qu¨¨ entr¨¦s tot, tant els interessos privats com els objectius pol¨ªtics p¨²blics?

No tinc resposta a cap d'aquestes preguntes i s¨®n els interessats, el mateix Pujol i el seu entorn, incl¨°s Artur Mas, els ¨²nics que en tenen. Mas-Colell, partidari del pragmatisme, ha contribu?t poderosament a la clarificaci¨®, no amb la informaci¨® que probablement no t¨¦, per¨° s¨ª amb arguments a qu¨¨ un nacionalista no pot ser insensible, en cas que sigui honest: "Seria estrany que el sentiment patri¨°tic ens hagu¨¦s de portar a violentar l¡¯intel¡¤lecte sobre el que ¨¦s o no ¨¦s possible. Es pot ser un patriota de pedra picada i alhora ser pragm¨¤tic".

L'article de Mas-Colell hauria de portar a la rehabilitaci¨® immediata del catalanisme moderat i pragm¨¤tic, sense necessitat d'afegir lamentacions retrospectives. "Per a mi, patriota ¨¦s el que est¨¤ comprom¨¨s, fermament i activament, amb la causa de la perviv¨¨ncia i la prosperitat de la naci¨®", diu. Qui no s'adhereix incondicionalment a aquest antic i modern programa? "La hist¨°ria de Catalunya n¡¯est¨¤ admirablement farcida", afegeix.

Queda clar, doncs, que el per¨ªmetre del patriotisme sobrepassa ¨¤mpliament el de l'independentisme, i en molts casos amb la destacada virtut de la paci¨¨ncia estrat¨¨gica, gaireb¨¦ sempre absent entre els independentistes: "Potser la tasca a la qual invito ¨¦s dif¨ªcil, i segur que ¨¦s esgotadora, per¨° ¨¦s la que toca. No n'hi ha d¡¯altra. En particular, no accepto que ser patriota signifiqui colpejar-se contra la paret un dia s¨ª i un altre tamb¨¦". Necessitem patriotes incansables, en lloc d'irrealistes impacients i interessats.

No ¨¦s la tornada del pujolisme. ?s la superaci¨® del pujolisme, amb la seva ambig¨¹itat, els seus negocis familiars, els seus fills, i el retorn al catalanisme decent que ha constru?t la Catalunya real que tenim. I qui estigui temptat in¨²tilment amb l'in¨²til retret del 'jo ja ho havia dit', que recordi la par¨¤bola evang¨¨lica del fill pr¨°dig: la festa que organitza el pare no ¨¦s pel que s'ha quedat, sin¨® per celebrar el que torna.