Que potser no maten la Scoopy?

Avui ¨¦s l'¨²ltim adeu. Soc al costat de la meva fidel Honda Scoopy, acariciant-la per ¨²ltima vegada. La meva vella muntura defenestrada. Sospeso que potser engegar-li un tret ser¨¤ m¨¦s piad¨®s que deixar-la morir al carrer o que l'esbudellin quan la porti a desballestar. Que potser no maten els cavalls?, que deia el protagonista de la novel¡¤la del mateix t¨ªtol (Danzad, danzad, malditos, al cinema, ell era Michael Sarrazin) despr¨¦s de disparar-li a la tan deprimida i malalta Gloria (Jane Fonda), que li havia demanat que pos¨¦s fi al seu patiment.

Em trobo en un estat d'¨¤nim entre trist i enfadat. Amb molta amargor. Me la fan deixar. Ens separa la zona de baixes emissions (ZBE). Ella ¨¦s ¡ªja gaireb¨¦ era¡ª una SH100 del 2002, per¨° estem junts des del 18 de desembre del 2008, un dijous. La vaig comprar de segona m¨¤, i aix¨° no va pas en detriment de la nostra relaci¨®. Si n'hem vist, de coses. La gran nevada del 2010, les llums del S¨®nar en matinades de tecno, cremar contenidors m¨¦s enll¨¤ de la pla?a Urquinaona. Hem perseguit un llop escapat del zoo, observat com desfilaven vuit consellers de Cultura, anat a jugar a futbol! De caigudes, tamb¨¦ n'hi ha hagut, i nom¨¦s han fet que enfortir la parella. Trec l'impermeable del cofre de la motocicleta, a m¨¦s de molts llibres i memorabilia diversa, i m'emociono: tots aquests records s'esvairan com ll¨¤grimes en la pluja, precisament. No ha deixat mai d'engegar-se, excepte quan ens qued¨¤vem sense gasolina, cosa l¨°gica. Me la van robar i va tornar. No hem donat mai positiu en un control, i mira que ens han arribat a parar.

Qu¨¨ hem fet jo i la meva Scoopy, amb tanta vida en com¨², tots els papers, assegurances i ITV en regla, rigorosos pagadors d'impostos i taxes, incapa?os d'atropellar ning¨² o d'envair el carril bus o de zigzaguejar o pujar a la vorera, ciutadans i m¨¤quines com cal, perqu¨¨ se'ns persegueixi d'aquesta manera? Avui he hagut de sentir que no nom¨¦s som perversos causants de contaminaci¨® letal, sin¨® poc menys que un vector propagador de la covid. La pand¨¨mia viatja en Scoopy! I jo que pensava que anant amb moto, a m¨¦s de facilitar la mobilitat, optava aquests temps de constriccions per un mitj¨¤ de transport individual amb el qual posava el meu granet de sorra contra el virus. Per¨°, de sobte, som uns malvats, ella i jo, lladres d'aire, criminals. Queda la possibilitat de sortir amb la vella companya Scoopy des del crepuscle fins a la matinada. Vida de vampirs. Les solucions de l'administraci¨® (que ha donat pr¨°rrogues a diversos col¡¤lectius en els quals jo, com sempre, no hi entro) s¨®n f¨¤cils (per a ella): compreu-vos-en una de nova, si pot ser el¨¨ctrica (per¨° pagueu-vos-la vosaltres, ¨¦s clar), aneu amb bici (repto qualsevol, Bahamontes incl¨°s, a pujar al meu carrer, Sostres, pedalejant!), utilitzeu el transport p¨²blic, idiotes insolidaris.

Mentre grato els adhesius per guardar-los com a rel¨ªquies, penso que tant de bo aparegu¨¦s una fada com a Pinotxo, encara que fos l'Ada, per convertir la meva estimada amiga en un ¨¦sser qualificat per circular. Per¨° aquestes coses nom¨¦s passen als contes. A la vida real cal acatar i callar. I pagar. Adeu, Scoopy, adeu. Bang!