L¡¯escola Corona

Les escoles estan en aquest inici de curs sota els focus. Inici marcat pels esfor?os per aconseguir que es pugui comen?ar presencialment amb garanties. Sembla haver-se ent¨¨s que cal reunir-nos per aprendre, potser m¨¦s que en qualsevol altra activitat. L¡¯escola, l¡¯aula, ¨¦s la reuni¨®.

Des de l¡¯arquitectura aquesta ¨¦s una ocasi¨® especial per pensar els edificis en un canvi de rumb com el present. Criden l¡¯atenci¨® les detallades observacions que s¡¯han fet sobre aules, menjadors i patis d¡¯escola, amb indicacions for?a precises, quasi com a condicions de l¡¯enc¨¤rrec d¡¯un projecte d¡¯arquitectura. Diversos mitjans han abordat aquesta q¨¹esti¨® amb una visi¨® retrospectiva i han deixat veure les similituds del moment actual amb el que va representar la tuberculosi a principis del segle passat.

Fa uns dies, la Smithsonian Institution va publicar un article sobre les escoles a l¡¯aire lliure sorgides com a forma de combatre la tuberculosi al XX, en el context de la covid-19. Hi ha qui ha vist en aquella crisi l¡¯inici de l¡¯arquitectura moderna com a presa de posici¨® davant d¡¯aquella malaltia. La crisi tamb¨¦ ha tornat a fer pensar en les jornades del mar? de 2019 Nous espais, nous aprenentatges, organitzades pel COAC, la Fundaci¨® Jaume Bofill i el Departament d¡¯Educaci¨®, que posaven en q¨¹esti¨® els espais educatius a Catalunya. Es va insistir en l¡¯obsolesc¨¨ncia de les aules de les escoles i es van proposar innovacions imaginatives.

La situaci¨® ha posat la q¨¹esti¨® de la salut al centre del debat i ha deixat les ¨¤nsies de flexibilitzaci¨® en un segon pl, encara que potser aquells debats permeten ara observar aquest inici de curs no com un simulacre te¨°ric sin¨® com una necessitat, plantejant-nos si les aules poden improvisar-se als menjadors, patis o terrat. Ara va de deb¨°.

M¨¦s enll¨¤ dels espais oferts per l¡¯Ajuntament de Barcelona, i exteriors com el Park G¨¹ell o la Ciutadella, s¡¯obren interrogants sobre les activitats que fem en espais tancats, com les aules, imaginades en llocs que no identifiquem com a edificis. Tot plegat ha tornat a posar d¡¯actualitat els antics projectes d¡¯escoles a l¡¯aire lliure i podria servir per obrir un debat sobre el d¨¨ficit d¡¯exteriors d¡¯aprenentatge que equilibressin la realitat estreta i hiperdireccionada de tauletes i ordinadors; al cap i a la fi, Newton va descobrir la gravetat sota un arbre.

A l¡¯exterior, ja sigui pati, jard¨ª o parc, els elements que defineixen les aules i que associem a la seva activitat o no s¨®n iguals o no hi s¨®n. No hi ha parets ni sostres, per¨° en canvi ¨¦s rellevant que hi hagi un mur proper, una tanca vegetal o un arbre, un element que doni suport al que fem all¨ª. Tot plegat, les aules potser no les fan les quatre parets i s¨ª, en canvi, l¡¯attrezzo educatiu, un mobiliari elemental, la seva disposici¨® i els estris. Per¨°, per sobre de tot, l¡¯aula la fan mestres, professors i estudiants. Les nostres escoles actuals haurien de repensar els patis i llevar als esports la seva escandalosa preponder¨¤ncia. Futbol i b¨¤squet semblen el centre de la instituci¨®, i les aules, simples espectadores d¡¯aquestes activitats. Una situaci¨® que es podria canviar, ara que hem vist, gr¨¤cies a la covid-19, que es pot viure sense futbol. Despavimentar els patis i pensar si no haurien de ser m¨¦s aviat jardins, i concebre¡¯ls com l¡¯extensi¨® plantada de les aules. Repassar els exemples pioners d¡¯escoles amb aules a l¡¯aire lliure, com les de Suresnes de Beaudoin i Lods del 1932-1935, la d¡¯Amsterdam de Duiker i Bijvoet de 1930 o la de la Laboral de Tarragona de 1952-1956, podria contribuir al debat, tamb¨¦ quan aquesta crisi passi. Un d¡¯aquests exemples, el constru?t a Calif¨°rnia per Richard Neutra el 1935, la Corona Avenue School de Los Angeles, resulta avui, amb el seu nom, tota una premonici¨®.