Ast¨²cia, intel¡¤lig¨¨ncia i realisme

Quan el 29 de mar? del 2016 Artur Mas va fer una crida a l¡¯independentisme perqu¨¨ actu¨¦s amb ast¨²cia i intel¡¤lig¨¨ncia, els seus alumnes van aplaudir.

Quan, al cap de quatre anys, el 21 d¡¯agost del 2020, Carles Puigdemont va apostar per la confrontaci¨® intel¡¤ligent com a relleu estrat¨¨gic sense incloure l¡¯ast¨²cia reclamada pel seu antecessor, els mateixos pupils van respirar alleugerits. Quedaven alliberats d¡¯haver de complir amb una habilitat de la qual havien donat sobrades mostres d¡¯incapacitat. Si no fos aix¨ª, les coses haurien anat d¡¯una manera diferent i les conseq¨¹¨¨ncies haurien estat m¨¦s lleus per a tots. Perqu¨¨ si l¡¯ast¨²cia ¨¦s aquella acci¨® h¨¤bil amb la qual es pret¨¦n enganyar alg¨² per aconseguir una cosa, ¨¦s evident que cap de les dues caracter¨ªstiques s¡¯ha complert. Ni s¡¯ha enganyat l¡¯Estat ni s¡¯ha aconseguit el que es va prometre. I si parlem d¡¯una cosa tan seriosa com important, leg¨ªtima i transcendental com ¨¦s el prop¨°sit de la independ¨¨ncia, no podem aplicar l'ardit nom¨¦s a haver sabut comprar, traslladar i amagar les urnes per a l¡¯1 d¡¯octubre. Als ulls d¡¯avui, aquell joc de complicitats ciutadanes s¡¯assembla m¨¦s a un divertiment juvenil per posar en escac un cos policial que no pas a la gran epopeia d¡¯un poble genial, perqu¨¨ als riures clandestins els va seguir la repressi¨® f¨ªsica. I all¨¤ es va acabar tot. A m¨¦s, vistes posteriors actuacions uniformades o disfuncions paral¡¤leles instigades suposadament des del Ministeri de l¡¯Interior, tampoc sembla que fos tan dif¨ªcil esquivar uns controls que judicialment despr¨¦s es van admetre poc s¨°lids per la seva autoritat competent.

Mas retreu a Torra l'exc¨¦s d¡¯escenificaci¨® i eludeix qualsevol responsabilitat?en el que ha derivat el que ell mateix va iniciar

No es tracta de restar cap m¨¨rit, sin¨® de definir la dimensi¨® real del que ens ocupa. I aix¨° continua estant marcat pel mateix exc¨¦s d¡¯escenificaci¨® que Artur Mas ja lamentava ara fa quatre anys i que demanava que s¡¯abandon¨¦s, com continua repetint. No li fan gens de cas. Quim Torra n¡¯¨¦s la mostra palpable. Tant que fins i tot Mas l¡¯hi retreia dimarts, mentre eludia qualsevol responsabilitat en el que ha derivat el que ell mateix va iniciar. Com si hagu¨¦ssim oblidat la seva part de representaci¨® en l¡¯¨²s interessat del mateix Palau per a reunions partidistes i rodes de premsa sobre el proc¨¦s. Unes cites a les quals alguns c¨¤rrecs civils i ¨°rgans consultius propis assistien com a interlocutors v¨¤lids i oficials en igualtat de condicions amb els grups parlamentaris vinculats. Despr¨¦s d¡¯aquell preludi, la deriva posterior no pot sorprendre.

Fa temps, massa temps, que la confusi¨® habita entre nosaltres. La falta de voluntat per declinar ¨¨tica i est¨¨tica democr¨¤tiques ens ha portat a clamar amb alarma que Donald Trump trenqui la norma no escrita als Estats Units de fer campanya electoral des de la Casa Blanca, mentre aqu¨ª alguns consideren l¨°gic mantenir una pancarta en un balc¨® oficial durant un cicle semblant. O insistir en el llegat del resultat d¡¯un refer¨¨ndum no acordat com a m¨¤xim exponent d¡¯una interessada lectura de la democr¨¤cia i a la vegada endarrerir-se en la convocat¨°ria d¡¯eleccions legals, oficials i lliures per deliberades t¨¤ctiques partidistes.

Si convenim que l¡¯urna ¨¦s el m¨¤xim exponent conceptual i f¨ªsic, el s¨ªmbol ideal i t¨¤ctil del sistema que volem millorar, qui es pot resistir a posar-les davant de la ciutadania que les reclama amb m¨¦s legitimitat i m¨¦s transversal que durant les cites simb¨°liques? Significatives s¨ª, per¨° tant com tamb¨¦ imagin¨¤ries en els resultats. Altrament, no continuar¨ªem esperant les exig¨¨ncies internacionals al seu compliment ni el reconeixement impl¨ªcit a la seva autoritat.

Aix¨ª ens tenen: administrant a empentes i rodolons un etern mentrestant que no mostra indicis de final

Siguem clars. Els fets demostren que durant aquests anys hi ha hagut tal abs¨¨ncia d¡¯ast¨²cia i tal imper¨ªcia en l¡¯aplicaci¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica que els laments se senten per les cel¡¤les de les presons i a les cantonades de l¡¯exili. No estar¨ªem com estem ni ser¨ªem on som si els mateixos pupils haguessin actuat adequadament respecte al que se¡¯ls dictava i haguessin assimilat amb prestesa que ¡°l¡¯experi¨¨ncia demostra que l¡¯est¨¨tica de la gesticulaci¨® ¨¦s el que ens pot perdre¡±. Com una nova versi¨® d¡¯aquella famosa frase d¡¯Unamuno del que condiciona els catalans, l¡¯advert¨¨ncia del mateix Mas en la dissertaci¨® de fa quatre anys s¡¯ha inoculat en el nostre esperit fins a convertir-se en el que Jordi Amat anomena una in¨¨rcia decadent.

I aix¨ª estan perqu¨¨ aix¨ª ens tenen: administrant a empentes i rodolons un etern mentrestant que no mostra indicis de final. Incomplint les seves obligacions democr¨¤tiques de substituir una bona tirallonga de c¨¤rrecs caducats i oblidant aplicar resolucions parlament¨¤ries especialment socials sorgides del mateix temple considerat sobir¨¤. Mentrestant, insisteixen en el mantra de la unitat que ni hi ¨¦s ni tampoc se l¡¯espera perqu¨¨ no la busquen. Al contrari. Una altra gesticulaci¨® per mantenir viva la democr¨¤cia sentimental que tant de r¨¨dit electoral dona sense que ning¨² l¡¯encerti a l'hora de descriure fredament les raons. Segurament les mateixes que han posat Artur Mas davant del seu mirall. I per aix¨° es rebel¡¤la sense despentinar-se.