Menjarem garroves

¡°Menj¨¤vem garroves, de vegades pa negre. Ma mare, un dia de xirimies, podia fer brou claret de peix, amb tres gerrets, i en treia les molles. Algun pag¨¨s ens duia un poc de verdura d¡¯amagat¡±. El testimoni ¨Chist¨°ric¨C remet a Eivissa del 1936-39 i ¨¦s (era) la veu d¡¯una v¨ªctima que fou una dona ¨°rfena de pare, afusellat, no represaliat ¨Cmot aqu¨ª eufem¨ªstic¨C, assassinat sense causa, judici ni tomba.

La garrova o garrofa, tan mediterr¨¤nia, ¨¦s s¨ªmbol i valor. Hi ha varietats de garroves ¨Ca centenars¨C com a dolces. La garrova, hist¨°ricament, ¡±era considerada un aliment d¡¯afamegats i del pitjor bestiar¡± (ases i someres), anota el savi Vicen? M. Rossell¨® Verger al monumental ¡®Mallorca, el sud i el sud-est¡¯, publicat al 1964, que ell tradu¨ª el 2018. El verd de la primera tardor el fa el garrover.

Els garrovers eren espontanis, mig de garriga i de terrenys de poc inter¨¨s pels conreus. Acompanyaven, a?llats, els ametllers i les figueres. Hi ha viatgers rom¨¤ntics i espies a les Balears que parlen de ¡°les Illes dels arbres¡± i d¡¯altres que eren una terra sense arbres, dep¨¨n del segle.

Suara als foraviles moribunds de Mallorca i Eivissa en fan espor¨¤diques plantacions intensives de garrovers, gegantines (de milers d¡¯exemplars). Fan contes fer la collita aviat i, com en una guerra, usar helic¨°pters: fent caure el fruit sobre teles per recollir, fent volar arran dels arbres un helic¨°pter. Ser¨¤ de veure. Els arbres gegantins vells, de natura, eren de fins a 18 metres d¡¯al?ada i podien donar una tona de fruits, m¨¦s comuns eren els de 200 quilos, segons l¡¯any.

Les mateixes garroves contra la fam i la mis¨¨ria, les de la collita del 2020, abasten un gran valor al mercat per la demanda dels seus subproductes (farines i gomes del pinyol¨ª) que tenen projecci¨® i exportaci¨® internacional per a m¨²ltiples utilitats, al cor de molts elements, com a espessidor, per exemple.

Molta gent l¡¯espolsa i recull perqu¨¨ fa molt bon preu i la farina t¨¦ desenes d¡¯aplicacions

El preu, com sempre, el marca i domina el monopoli, la m¨¤ del mercat, els magatzems i les centrals, com els qui foren contrabandistes mallorquins, arreu ¡®Don¡¯ Toni Fontanet i al sud en Sim¨® Mel¨¦. El cant als olivers i ametlers se¡¯n duen la m¨¨ dels poetes i la realitat contempor¨¤nia escalda els novel¡¤listes. Si hi ha algun vers que exalta el fantasmes del garrover ¨¦s en Guillem Soler, entre ¡®balearicos¡¯ i la Mallorca profunda de ¡®Boulevard de tardor¡¯ (1983). Aquest poeta refugiat a Portopetro ¨Cl'hind¨² Soler, en deia Blai Bonet, el gitano Soler, tamb¨¦¨C va fer un poema biogr¨¤fic, com tots, amb el garrover mutant-se com a la seva vida.

El ¡®boom¡¯ comercial i gastron¨°mic actual potser esdevindr¨¤ bombolla. Durant d¨¨cades, els garrovers ni se¡¯ls miraven ¨C ¡°el fruit no tenia preu¡± ¨C i avui en dia no hi ha casa a la ruralia on vells i jovent no hagin arreplegat sacs i sacs. I s¡¯han denunciat furts del que en deien els diaris ¡®or negre¡¯. El fruit negre de l¡¯arbre sempre verd t¨¦ gran demanda.

Ret molt espolsar i arreplegar el fruit, gaireb¨¦ a l¡¯ombra, sense la duresa exigent i decadent de l¡¯espolsar ametlles (acte testamentari de Mallorca) o recollir olives de muntanya, un altre esclavatge de segles. Les garroves han estat valorades del pinyol¨ª ¨Cla llavor¨C que de sempre ja s¡¯apreciava molt m¨¦s que la popa, se¡¯n treien ja components alimentaris i productes per a ¨²s farmac¨¨utic.

Amb cents de noms i met¨¤fores possibles, les garroves generen un esplet, desenes i desenes de productes derivats del fruit capolat i fet farina, del pinyol transformat en component miracle: ¡°Sense greix, producte natural, sense gluten, veg¨¤, procedent de l¡¯agricultura ecol¨°gica de Mallorca. Aportaci¨® natural de minerals i vitamines¡±, diu una refer¨¨ncia del portal ¡®Es Garrover de Mallorca¡¯, amb eco a IB3 radio i a la tele, i pels cuiners Miquel Calent i Na Toneta. Fan des de ¡®kaf¨¦¡¯ a oli, base per a gelats, fins a tota mena de pastes, des de pizzes fins a pans, cremes i ess¨¨ncies, infusions i salses. El licor de ¡®Palo¡¯ no du garrova, ¨¦s un mite que ven.

Al 2003 del segle passat, un gur¨² curi¨®s, Guillem Ferrer, que empelt¨¤ m¨¦s clar l¡¯estil i discurs ruralista a la marca Camper (someres, porcs, garrovers), va dur del Jap¨® el menjar fet de bolles d¡¯arr¨°s, per ventura la millor era una de xocolata fet garrova, espl¨¨ndida. El lloc de menjar fels sabaters Food Ball a Barcelona va durar 4 anys. Ara ¨¦s un restaurant fi al costat de l¡¯hotel Casa Camper a l¡¯entorn del MACBA. All¨¤ xerraven de ¡°menjar de veritat i llavors de llibertat, sense greixos, radiacions i adobaments qu¨ªmics¡±.

En Guillem Ferrer, ¡®influencer¡¯ grupal, fora dels circuits cl¨¤ssics, un temps passava un p¨¨ndul pel seu plat per verificar la veritat del seu menjar. (Observat, un dia, als inicis de 1994, a l¡¯exrestaurant Koldo Royo a Palma, presentant l¡¯exposici¨® de sabates tacades i usades pels artistes al seus tallers en homenatge a Mir¨®, i les sabates ¡®Mir¨®¡¯ que continuen fent-se.)

¡°Menjar¨¤s garroves¡± no ¨¦s una condemna ni una frivolitat. Joan Mir¨® tenia garrovers al jard¨ª del seu taller i de casa seva, davant el finestral de son Abrines, i duia una garrova de Mallorca o de ca seva, el mas de Mont-Roig de Catalunya, sempre avinent a la butxaca o al malet¨ª de viatjar. ¡°Les arrels del garrofer s¨®n com els meus peus, que s¡¯endinsen a la terra, i aquest contacte em dona una forc?a enorme. Tambe? admiro aquest signe de vitalitat que te? el garrofer, que mai perd les fulles¡±, va dir l¡¯artista.

¡°M¡¯agrada l¡¯ombra del garrofer. ?s un arbre fort, poder¨®s, com disposat a enfrontar-se a mil batalles¡±. Un savi escriptor i divulgador Mart¨ª Dom¨ªnguez creu que ¡°¨¦s un arbre proletari, humil¡±. Mir¨® sembr¨¤ garrovers com feu son pare. Deia que s¨®n com ¡°animals vius que sorgeixen de la terra¡±. Menjar de bestiar, del¨ªcies contempor¨¤nies.

?