¡®P¨¤tria¡¯: una experi¨¨ncia personal

Hem vist recentment com creixia el debat sobre el can¨°nic llibre P¨¤tria, de Fernando Aramburu, o m¨¦s ben dit, com s'ha tornat a activar a partir del cartell que havia de promocionar la versi¨® d'HBO sobre el llibre. Per un pur atzar autobiogr¨¤fic, em va correspondre fer classe durant una mica m¨¦s d'un any a la Universitat del Pa¨ªs Basc (UPV), Campus de Leioa, a la Facultat de Ci¨¨ncies Socials i de la Comunicaci¨®, que acollia els ensenyaments de Sociologia i Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques. He deixat passar 30 anys exactament abans d'escriure cap l¨ªnia sobre la meva experi¨¨ncia all¨¤. Trenta anys ¨¦s un termini raonable per no deixar-se encegar per la immediatesa de la conjuntura, per¨° la meva estada se situa en un per¨ªode (1989-1990) que est¨¤ entre els anys de la matan?a d'Hipercor, 1987, i la matan?a de Vic, 1991. Durant aquells anys, ETA assassinava una mitjana d'entre 20 i 46 persones l'any, principalment al Pa¨ªs Basc, per¨° no nom¨¦s (com proven els casos de l'Hipercor de Barcelona i Vic).

Quan vaig comentar que aniria a fer classe a la UPV, encara a Barcelona alguns col¡¤legues, que no amics, m'advertien que des d'aqu¨ª (Barcelona) no enten¨ªem la complexitat del problema, que hi havia un conflicte pol¨ªtic que la repressi¨® no solucionaria, i tal cosa i tal altra. La meva estada all¨¤ no nom¨¦s no em va fer canviar d'opini¨®, sin¨® que em va refor?ar la meva, i a m¨¦s el problema no eren ¨²nicament els morts, era l'¨¨poca dels ¡°ta¨¹ts blancs¡±, amb nens morts a dins. El problema era una espessa corrupci¨® moral difusa que feia d'all¨° una mena de Beirut durant la seva terrible guerra civil (1975-1990).

Un servidor, com que era catal¨¤, tenia una mena de ¡°dispensa¡± del sector abertzale segons vaig saber al cap de poc temps. Un altre col¡¤lega que va venir a la UPV des d'una altra prov¨ªncia, aviat va veure el seu nom a les parets de la UPV amb l'adjectiu ¡°xivato¡±, i al cap d'un temps va haver de marxar. La q¨¹esti¨® era no equivocar-se triant amb qui menjaves i bevies a la cafeteria de la facultat, i calia encertar-la el primer dia, perqu¨¨ despr¨¦s no era f¨¤cil canviar de taula. Jo ja tenia amics per all¨¤, entre els quals dos exetarres de la primera fornada, jutjats i condemnats a dues penes de mort en el judici de Burgos del 1970. Fins i tot per als m¨¦s agressius dels de la nova fornada, aquells dos eren intocables, la taula era ¡°zona fora de l¨ªmits¡±, em sentia ben protegit. Passava el mateix quan sorties de ¡°potes¡±, a fer un beure. Al nucli antic de Bilbao no hi entraves sense un guia comanxe de tota confian?a. Poc despr¨¦s de ser-hi, un bon dia se m'apropa una estudiant jove, amb una cara encantadora. Fins que es presentava i et venia a parlar ¡°dels presos engarjolats¡±, per¨° no com una proclama doctrinal, sin¨® perqu¨¨ tingu¨¦s en compte que els presos seguien estudis a les ¡°presons d'extermini¡±, i que el comit¨¨ s'encarregava d'organitzar els seus materials d'estudi, i sobretot, d'anar a examinar-los. Jo vaig dir que b¨¦, i en la meva insensata i juvenil energia, em vaig oferir a anar a examinar-los. Per descomptat, ni es van acceptar els meus materials amb un parell d'excepcions (llibres) ni sobretot se'm va acceptar com a examinador.

De fet, al cap d'un temps, quan ja no era all¨¤, un exetarra que havia esdevingut professor¡­ de la UPV em va comentar en un to molt agra?t que un dels meus llibres (no us preocupeu, es deia Temas de ciencia pol¨ªtica, amb el Dr. Rodr¨ªguez Aguilera de coautor) l'havia ajudat a entendre ¡°tot aix¨° de l'Estat¡±, que no ¨¦s poca obra evang¨¨lica. A un altre, encara pres, el vam conv¨¨ncer que es lleg¨ªs un llibre, del bon amic Carlos de Cabo, un constitucionalista exemplar. I aix¨ª, an¨¤vem evangelitzant aqu¨ª i all¨¤, per¨° cada pocs dies ETA assassinava alg¨², i en arribar a la UPV hi havia un silenci esp¨¨s, a classe tothom feia veure que mirava els apunts, i ja est¨¤, fins al seg¨¹ent mort. Com a molt, hem sabut molt despr¨¦s que a les presons alguns presos de la vella fornada opinaven que aquestes matances, Hipercor, Vic, Saragossa, etc, eren cosa dels nous dirigents ¡°que havien perdut la xaveta¡±. Els homenatges de benvinguda que a dia d'avui es fan als presos que surten de les presons han de recordar-nos una altra cosa, i ¨¦s que hi ha un llot de fons que encara hi ¨¦s.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica