Buits, silencis

La imatge en angle picat, presa ara fa 70 anys, d¡¯Andr¨¦ Malraux davant de les plaques fotogr¨¤fiques del seu Museu imaginari (compendi universal, el llibre de l¡¯art o ¡°el museu sense murs¡±) ¨¦s la del poder de l¡¯obra muda, d¡¯un espai desjerarquitzat, que permet la comparaci¨® de tots els sistemes, del que ¨¦s refinat al popular. Tamb¨¦ ¨¦s la instant¨¤nia d¡¯alguna cosa que s¡¯assembla, en canvi, al museu emparedat, arru?nat en la seva incompet¨¨ncia.

Sobre aquest aspecte, la mostra del Macba Acci¨®! Una hist¨°ria provisional dels 90 ¨¦s paradoxalment una atr¨°fia, un intent frustrat del relat de l¡¯accionisme d¡¯aquella d¨¨cada que nom¨¦s pot llegir-se des del convenciment que els cinc ¨²ltims anys de programaci¨® del museu barcelon¨ª no podrien acabar d¡¯una altra manera, aix¨ª, llastimant la intel¡¤lig¨¨ncia. Sobrecarregada, atabalada, Acci¨®! s¡¯exhibeix en un moment d¡¯imp¨¤s del nou ordre mundial, quan sembla que tot ¨¦s susceptible de canviar menys l¡¯acceptaci¨® d¡¯un estat de futilitat cultural com el que viu la ciutat. Es pot fer pitjor? Si avui un cr¨ªtic d¡¯art ¨¦s incapa? d¡¯entendre una exposici¨® tan confusa com la del Macba, o pitjor, si amb prou feines pot recomanar un parell de mostres de museu a qui visita Barcelona, ¨¦s que ja es toca la fibra ombr¨ªvola d¡¯un cad¨¤ver en putrefacci¨®.

En qualsevol cas, com va apuntar el novel¡¤lista i ministre de Cultura franc¨¨s (1958-1969) a Les veus del silenci, ¡°l¡¯important no ¨¦s tant l¡¯aura dels objectes, ni del museu, sin¨® la ficci¨® que aquests creen i transmeten, ¡®l¡¯esperit de l¡¯art¡¯, sense importar fins a quin punt ho faci en silenci¡±. El silenci, el buit, ¨¦s tot el que tenim i cal posar-lo a treballar.

Els primers brots apareixen en dues exposicions de galeria a Barcelona, amb un alt¨ªssim grau de materialitat que contrasta amb l¡¯auge de la virtualitat en el museu imaginari de veritat amb cobertura mundial; el llar aparent no ¨¦s el llibre, sin¨® internet.

A Artur Ramon, una col¡¤lectiva reuneix obres de 18 ceramistes contemporanis, catalans o establerts. Commovedora, per l¡¯eleg¨¤ncia i per la cura del dispositiu (des del di¨¤leg entre peces fins a les peanyes que les suporten), permet valorar amb una perspectiva m¨¦s espiritual la terra amb relaci¨® al buit que cont¨¦. S¨®n quatre generacions d¡¯artistes que es desprenen del llast de la tradici¨® per incorporar noves pr¨¤ctiques i materials; no renuncien al llegat del gerro, sin¨® que el reinterpreten i el connecten amb la cer¨¤mica oriental, fonamentalment la japonesa.

Tots tenen una carrera internacional, des del m¨¦s innovador de la seva generaci¨®, Josep Llorens Artigas (1892-1980), Maria Bofill, Madola, Barbaformosa i Jordi Marcet (nascuts als quaranta), fins als nascuts a la segona meitat de segle: Claudi Casanovas, Carme Balada, Corrie Bain, Mia Llauder, Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal, Ruth Capedano... per esmentar-ne alguns. Les peces s¨®n material i referent, ¨¦s a dir, el ceramista estranya o desautomatitza el fang d¡¯acord amb un procediment (que designa l¡¯element estil¨ªstic), sent en el buit un material que obliga l¡¯espectador a envoltar-lo, com si fossin escultures. S¨®n aix¨ª (com els objectes surrealistes), objectes adequats al desig.

A la sala ProjecteSD, un altre esperan?ador ¡°museu imaginari¡± confronta obres d¡¯artistes habituals de la galeria: les escultures de Hans-Peter Feldman, la performance de Dora Garc¨ªa, fotografies i textures de Jochen Lempert, Ana Jotta, Peter Piller, Xavier Ribas, pintures d¡¯Isidoro Valc¨¢rcel Medina, dibuixos i objectes de Patricia Dauder i Daan van Goleen s¨®n una invitaci¨® a llegir l¡¯art comparativament i imaginativa. Leonard Cohen va escriure a Anthem que hi ha una esquerda en tot, i que per molt ensorrament acumulat, ¨¦s per aquesta escletxa per on entra la llum.