Una segona oportunitat per a l¡¯art censurat

En l'edici¨® d'ARCO del 2018 el protagonisme el va rebre una obra de Santiago Serra que no es va poder veure en els cinc dies que va estar oberta la fira d'art contemporani de Madrid: Presos pol¨ªtics en l'Espanya contempor¨¤nia, una obra formada per 24 fotografies amb retrats de persones que eren a pres¨® a Espanya per les seves idees, segons l'artista madrileny. Entre els retratats, amb la mirada pixelada, els independentistes Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi S¨¢nchez. Un dia abans d¡¯inaugurar ARCO, la direcci¨® d'IFEMA va demanar a la galerista Helga de Alvear que retir¨¦s l'obra.

Despr¨¦s de la pol¨¨mica, l'obra va ser adquirida per un comprador an¨°nim, tot i que aviat es va saber que havia estat l'empresari lleidat¨¤ Tatxo Benet. Amb ella va comen?ar una col¡¤lecci¨® formada per obres que, segons el col¡¤leccionista, havien patit diverses formes de censura o l'atac de grups radicals que havien obligat a retirar-les. Dos anys despr¨¦s, ha reunit m¨¦s de cent obres, 32 de les quals es poden veure en l'exposici¨® L¨ªnies vermelles. La censura en la col¡¤lecci¨® de Tatxo Benet, que s'inaugura dissabte en dos centres d'art de Lleida: la Panera i el Museu Dioces¨¤.

Si b¨¦ ¨¦s la primera vegada que s'exposen juntes, algunes han omplert, per si soles, p¨¤gines senceres de diaris. ?s el cas de Not dressed for conquering, d'In¨¦s Doujak, que al 2015 li va costar el c¨¤rrec al director del Macba, Bartomeu Mar¨ª, quan va transcendir que volia retirar-la de l'exposici¨® La b¨¨stia i el sobir¨¤ perqu¨¨ l'home sodomitzat per una sindicalista boliviana recordava el rei em¨¨rit Joan Carles I. Tamb¨¦ hi ha les capses de llumins del col¡¤lectiu Dones P¨²bliques amb el lema de l'hist¨°ric anarquista Kropotkin: ¡°l'¨²nica esgl¨¦sia que il¡¤lumina ¨¦s la que crema¡±, acompanyat d'un dibuix d'un temple en flames, que es va presentar al Reina Sof¨ªa el 2014 generant den¨²ncies i amenaces d'atac, per¨° que el seu director, Manuel Borja-Villel, es va negar a retirar-la tot i que va afegir una etiqueta advertint que algunes obres podien ferir la sensibilitat.

La n¨°mina dels artistes de la col¡¤lecci¨® que ha reunit Benet va de Francisco de Goya, amb els seus Desastres de la guerra, a Pablo Picasso, amb els seus gravats pornogr¨¤fics sobre Rafael i la Fornarina, de 1968, passant per La civilitzaci¨® occidental i cristiana (1965), que ¨¦s un Crist crucificat en un avi¨® de guerra, de Le¨®n Ferrari; les fotografies sadomasoquistes de Robert Mapplethorpe d¡¯X Portfolio (1977); Always Franco (2012), la figura del general¨ªssim amb uniforme dins d'un nevera de Coca-Cola d'Eugenio Merino; La revoluci¨® (2014), amb un Emiliano Zapata cavalcant nu i amb sabates de tal¨®, de Fabi¨¢n Ch¨¢irez; Amen (2015), formada per la paraula ¡®peder¨¤stia¡¯ escrita amb h¨°sties consagrades d'Abel Azcona; McJes¨²s (2015), el pallasso de McDonald¡¯s, tamb¨¦ crucificat, de Jani Leinonen; Shark (2015), format per una figura de Saddam Hussein submergit en una urna de formol creada per David Cerny i el retrat Filippo Strozzi (2016), un sacerdot realitzat amb peces de Lego d'Ai Weiwei, que va fer que l'empresa deix¨¦s de subministrar-li material durant dos anys. Un conjunt d'obres, materials i artistes heterogenis que troben el seu vincle d'uni¨® en el fet que els creadors, per una ra¨® o una altra, s'han vistos obligats a retirar les seves peces o han tingut menys possibilitats d¡¯exposar-les per motius pol¨ªtics, religiosos, morals o econ¨°mics.

¡°Quan vaig comprar les fotografies de Sierra no ho vaig fer pensant a formar una col¡¤lecci¨®, per¨° despr¨¦s de veure per internet que hi havia un munt d'obres que havien patit algun tipus de censura, vaig decidir col¡¤leccionar-les i donar-los visibilitat i una segona oportunitat¡±, va explicar Benet, que no va dubtar a asseure's a la cadira buida de l'obra Statue of a girl of peace (2019), de Kim Eun-sung i Kim Seu-kyung, en la qual s'homenatja les joves esclaves sexuals coreanes utilitzades per les tropes japoneses durant la Segona Guerra Mundial, que va fer que es tanqu¨¦s tota una exposici¨® amb altres peces per ¡°seguretat¡±. Segons Benet, la dificultat d'adquirir aquestes peces ¨¦s que moltes, ¡°despr¨¦s de concentrar l'inter¨¨s per un per¨ªode de temps, s¡¯acaben oblidant i queden invisibles als tallers dels artistes¡±.

¡°Quan s'ataca una obra d'art s'ataca la llibertat d'expressi¨® de tots els creadors; aix¨ª es llan?a una advert¨¨ncia perqu¨¨ no es cre?n obres com aquesta, i aix¨° ¨¦s una autocensura. Per aix¨° m'agrada mostrar-les, perqu¨¨ exposant-les s'ajuda a la llibertat d'expressi¨® de tots nosaltres. Tamb¨¦ es pacifiquen¡±, va explicar Benet, al costat dels comissaris de la mostra, Celia de Diego, directora de la Panera, i el director de la col¡¤lecci¨® i galerista, Benito Padilla.

Benet t¨¦ al cap crear un museu amb totes aquestes obres, una idea que ha anat explicant en els ¨²ltims anys. ¡°He vist dos o tres llocs i ara el busquem de manera activa, per¨° la pand¨¨mia ho ha frenat tot; no hi ha res decidit, aix¨ª que no hi ha pressa¡±, va dir sense concretar si seria a la seva ciutat natal o a Barcelona. Es parla d'una possible ubicaci¨® a l'antic edifici de la Foneria de la Rambla de Barcelona, on el president Torra va anunciar al febrer que volia crear un centre cultural que tothom va interpretar que estava fet a mida per a les peces de Benet. Per¨° el col¡¤leccionista ho va negar aquest dimecres: ¡°Ni l'he vist. No en tinc ni idea¡±.