El moment dual

Parlem de crisi per referir-nos al moment en qu¨¨ es posa en evid¨¨ncia una ruptura de les continu?tats en una societat determinada. Hi ha crisi de creixement, moments de canvi que serveixen per fer passos endavant, i hi ha crisis que obren escenaris profundament regressius. Les crisis tenen un moment d¡¯irrupci¨® que les identifica, per¨° sempre arrelen en tend¨¨ncies que venien de lluny i que havien deixat senyals significatius que les societats es resisteixen a recon¨¨ixer.

Almenys des del 2014 est¨¤ clar que el r¨¨gim espanyol necessita una neteja, despr¨¦s que els seus gestors hagin estat incapa?os de fer-lo mutar en quaranta anys. I un travat sistema d¡¯interessos no nom¨¦s bloqueja qualsevol iniciativa de canvi, sin¨® que nega tant la necessitat com l¡¯oportunitat, mentre les avaries institucionals s¡¯agreugen abonant el terreny a les forces de la reacci¨®. La crisi de model econ¨°mic del 2008 i la seva dogm¨¤tica gesti¨® van posar en evid¨¨ncia el que ja era un clamor: l¡¯esgotament del cicle neoliberal que des de 1979 havia articulat l¡¯anomenada globalitzaci¨®. I en el cas espanyol els desequilibris d¡¯un sistema econ¨°mic, massa deutor de sectors vulnerables i sensibles als canvis. A aquesta crisi es va sumar el conflicte catal¨¤ que va obrir les contradiccions d¡¯un pacte de la transici¨® que s¡¯havia esfor?at a articular un Estat que no ¨¦s Estat naci¨® sin¨® un Estat nacions, per¨° que no ha estat capa? de substantivar una diversitat de fons que un r¨¨gim molt descentralitzat en la despesa i molt centralitzat a la presa de decisions no sap atendre. Des dels anys 80, en passar Madrid de capital pol¨ªtica a capital econ¨°mica, amb la privatitzaci¨® massiva de les empreses p¨²bliques i amb el pas del capitalisme industrial al financer, ha canviat els equilibris de poder. El pas del nacionalisme catal¨¤ a l¡¯independentisme ha trencat la vena pactista de la transici¨® i ha provocat un seri¨®s desajust en el sistema de poders en benefici del judicial, despr¨¦s del qual Rajoy va voler amagar la seva impot¨¨ncia. I a sobre va arribar la covid, causant d¡¯un descol¡¤locament universal, que anuncia un cert canvi d¡¯¨¨poca, de dominacions i de prioritats, per¨° que ni tan sols ha servit per unir les forces pol¨ªtiques en l¡¯emerg¨¨ncia. I ha col¡¤locat els dirigents pol¨ªtics en una situaci¨® perfectament dual. Mentre uns i altres juren que la seva ¨²nica prioritat ¨¦s salvar vides, les portades es divideixen entre el descontrolat desenvolupament de l¡¯emerg¨¨ncia sanit¨¤ria i les querelles frontals entre els actors pol¨ªtics que busquen en la desqualificaci¨® de l¡¯adversari i en la confrontaci¨® simple (la negaci¨® del reconeixement a l¡¯altre) l¡¯encobriment de les seves impot¨¨ncies.

En una setmana hem vist com el Govern central no ratifica la pres¨¨ncia del Rei en el lliurament de despatxos als nous jutges a l¡¯Escola Judicial de Barcelona, evidenciant el que ¨¦s un secret a veus, que Catalunya ¨¦s territori apatxe per a la Corona; i com el mateix Govern apunta a treure els presos independentistes de la pres¨®, promovent la reforma del delicte de sedici¨® i admetent a tr¨¤mit les peticions d¡¯indult, mentre el Partit Popular segueix en la seva obstrucci¨® institucional, negant-se a complir la llei en la renovaci¨® del poder judicial, per mantenir la seva influ¨¨ncia en l¡¯univers judicial. S¨®n tres exemples de l¡¯estat d¡¯un sistema desajustat que no troba espai per a un pacte de futur que renovi sense por tot el necessari. ?s de sentit com¨² que la crisi catalana nom¨¦s tornar¨¤ a l¡¯espai pol¨ªtic si hi ha un reconeixement mutu entre els actors, que comen?a amb la sortida dels presos de la pres¨® i amb l¡¯assumpci¨® per part d¡¯ambdues parts de la via pol¨ªtica com a manera d¡¯encarrilar el problema. I tanmateix en el moment en qu¨¨ el Govern t¨ªmidament obre el cam¨ª a l¡¯indult, la reacci¨® de la dreta, perfectament previsible, i de sectors de la vella esquerra que habiten en l¡¯etern fantasma de la ruptura de l¡¯Estat, i el festiu gust d¡¯un sector del sobiranisme per dir tra?dor a tot el que adverteixi de les fabulacions del discurs de la confrontaci¨®, confirmen que els interessos de part impedeixen avui de construir ponts per a pactes efectius de reconstrucci¨®. Amb els conseg¨¹ents riscos per a la democr¨¤cia, perqu¨¨, quan la pol¨ªtica democr¨¤tica s¡¯allunya de la realitat, l¡¯espai pol¨ªtic queda a disposici¨® dels trumpistes de cada casa.