El teletreball noqueja el barri d¡¯oficines

Aconseguir una taula per dinar al Llacuna, un petit restaurant del barri 22@ de Barcelona, acostumava a requerir fortuna o paci¨¨ncia. Abans de la pand¨¨mia era una de les destinacions de migdia per als milers de persones que poblen aquesta zona d'edificis corporatius. Per¨° ara l'activitat a l'establiment s'ha quedat en una tercera part del que era abans, explica un empleat, i asseure's en una de les seves taules ¨¦s m¨¦s senzill. El teletreball ha buidat aquests carrers que ocupen m¨¦s de 200 empreses i on cada dia es movien els seus 45.000 treballadors.

T-Systems ha enviat a treballar a casa els seus gaireb¨¦ 1.100 empleats de Barcelona (i els de la resta d'Espanya) fins al gener mentre es planteja com tornen, despr¨¦s que el 85% de la plantilla respongu¨¦s en una enquesta que preferia seguir a casa. A uns centenars de metres, el despatx legal Cuatrecasas ha iniciat el retorn dels seus empleats, encara que de moment nom¨¦s la meitat podr¨¤ tornar a la seu barcelonina. Altran i Capgemini es troben en un proc¨¦s similar, per¨° el personal perm¨¨s per treballar a les seves oficines ser¨¤, ara per ara, encara inferior: nom¨¦s un 25%. La llista de casos similars ¨¦s llarga. Als vest¨ªbuls d'alguns edificis d'oficines fins i tot els grans plafons amb qu¨¨ es dona la benvinguda a empleats i visitants estan apagats.

L'¨²ltima Enquesta de Poblaci¨® Activa oferia una dada reveladora sobre l'auge del teletreball a Espanya. Ha passat d'un testimonial 4,8% dels assalariats el 2019 a un 16,2% for?at per la crisi sanit¨¤ria, cosa que equival a m¨¦s de tres milions de persones. Una an¨¤lisi efectuada per CaixaBank Research calcula, no obstant aix¨°, que a les grans ciutats catalanes (Barcelona i la seva conurbaci¨®) aquest nou tipus de feina podria arribar al 40% del total, cosa que arribaria a reduir entre un 7% i un 12,5%, en funci¨® de la combinaci¨® de teletreball i activitat presencial utilitzada, la mobilitat a les ciutats. Aquesta possibilitat tamb¨¦ podria incentivar les mudances fora dels centres urbans, com algunes persones ja han comen?at a fer arran de la pand¨¨mia.

M¨¦s enll¨¤ de les estad¨ªstiques, ¡°el 22@ est¨¤ molt buit, res a veure amb abans¡±, afirmava divendres Elena Vidal de cam¨ª a unes instal¡¤lacions que l'Ajuntament de Barcelona t¨¦ en aquesta zona on abans hi havia f¨¤briques. Funcion¨¤ria municipal, ella mateixa estava teletreballant la totalitat de la seva jornada fins dilluns passat per poder atendre els seus fills. Des d'aleshores, coincidint amb l'inici del curs escolar, la meitat de la seva jornada laboral l'haur¨¤ de passar al despatx.

Enric Urreta, president de l'associaci¨® 22@Network, que aglutina empreses i altres organitzacions presents a la zona, considera que la fotografia que ara es veu al barri no es pot considerar fixa. ¡°Fins a febrer o mar? no tindrem una visi¨® clara del que passar¨¤, perqu¨¨ ara hi ha exemples de tot: des d'empreses que no han tornat i mantenen el teletreball fins a altres que ho estan fent de forma gradual¡±, explica. Hi ha alguns altres casos, tanmateix. Com el de la tecnol¨°gica Goin, que ha decidit no renovar el contracte de lloguer, abandonar el barri i ocupar un espai m¨¦s petit en vista d'una nova situaci¨® en qu¨¨ impera la dist¨¤ncia de seguretat i el teletreball. ¡°Sabem que creixerem, per¨° no tenia sentit que una empresa de 30 treballadors estigu¨¦s en un espai on en cabien 60 i on els empleats ja no hi treballaran vuit hores. Al nou espai nom¨¦s farem les reunions de planificaci¨® i amb els equips dividits¡±, explica David Riudor, conseller delegat d'aquesta empresa emergent de serveis financers.

Adaptacions com les que estan fent totes aquestes empreses per prioritzar el teletreball tindran conseq¨¹¨¨ncies a peu de carrer. Goin retallar¨¤ a la meitat el lloguer de l'oficina, per¨° el tr¨¤nsit inferior a les seves instal¡¤lacions tamb¨¦ retallar¨¤ dr¨¤sticament el consum ¡ªi la despesa¡ª de material de papereria o altres subministraments. I els seus empleats deixaran d'anar als comer?os de la zona. Des dels bars on es prenien un tallat a mig mat¨ª als que podien ocupar per prendre un men¨² de migdia o, en el cas dels fumadors, al petit estanc a la conflu¨¨ncia dels carrers ?laba amb Pallars. ¡°Hi ha m¨¦s gent teletreballant que a les oficines. Nosaltres hem pogut passar perfectament dels 300 clients diaris a 200¡±, explica la seva dependenta, Nelva L¨®pez.

Altres grans eixos

El cas del 22@ no ¨¦s ¨²nic. Els efectes de treballar a casa en aquesta zona s¨®n generalitzables als altres dos grans eixos on s'ubiquen el gruix d'oficines de Barcelona: l'eix sud de l'avinguda Diagonal ¡ªon es troba la seu de La Caixa i altres de grans asseguradores i consultores, entre centenars d'altres empreses¡ª i el que envolta el passeig de Gr¨¤cia, on el drama ¨¦s superior: a la caiguda de treballadors d'oficines se suma la devastadora reducci¨® de visitants forans que ha tancat hotels i ha martellejat fins a l'extenuaci¨® els negocis dirigits al turisme.

¡°Est¨¤ afectant molt i nom¨¦s s¡¯ha de veure com de buits estan els carrers. Al centre hi ha restaurants que han perdut fins un 80% de la facturaci¨®, per¨° com els treballadors d'oficines tampoc no estan venint aix¨° est¨¤ provocant que tamb¨¦ hagi caigut tot el consum associat en altres botigues¡± apunta Xavier Llobet, president de l'associaci¨® de CorEixample, que reuneix els comerciants del marge oriental del passeig de Gr¨¤cia. Jordi ?dena ¨¦s el propietari de la papereria Dues Paraules, especialitzada en material d'oficina. Reconeix una caiguda de la facturaci¨® d'un 25%. ¡°Per exemple, la venda de talonaris per agafar comandes als restaurants est¨¤ morta¡±, explica ?dena, allunyat de discursos victimistes ¡ª¡°ens hi haurem d¡¯adaptar"¡ª i que admet que tamb¨¦ han vist com es modificava la demanda: ¡°En alguns casos el que abans envi¨¤vem a una oficina ara l'hem d'enviar dividit als domicilis dels mateixos treballadors i fins i tot algun empresari ens ha demanat que li envi¨¦ssim material a la seva casa de la Cerdanya, on est¨¤ treballant¡±.

Transports Metropolitans (TMB), l'operador p¨²blic que gestiona les xarxes de metro i bus de la ciutat (cada dia registra de mitjana 1,7 milions de viatges), quantifica en un 5% l'impacte del teletreball en la caiguda de la demanda. Mayte Castillo, la directora de la xarxa de Rodalies de Renfe a Catalunya, calcula que l'afectaci¨® sobre la xarxa ferrovi¨¤ria de curta dist¨¤ncia (326.000 viatges registrats al dia, la majoria per traslladar treballadors de la regi¨® metropolitana a la ciutat) podria arribar entre un 5% i un 10% de la demanda pr¨¨via a la covid-19: ¡°Calculem que a finals d'any no tindrem les mateixes xifres de passatgers que l'any passat i, en part, ser¨¤ a causa del teletreball¡±.

Des que es va inaugurar el 1993, el centre comercial de L'Illa ha mantingut l'aura de ser un dels complexos amb oferta comercial i de restauraci¨® m¨¦s rendibles de la ciutat. El motiu ¨¦s que, malgrat no ser excessivament gran, est¨¤ ben situat: un barri amb rendes altes i, sobretot, amb oficines al seu voltant i fins i tot al mateix edifici que l'allotja. El resultat ¨¦s un tr¨¤nsit estable de dilluns a dissabte. Veure-hi clients de vint-i-un bot¨® ¨¦s habitual.

¡°Des que va comen?ar setembre i, sobretot, des de l'inici escolar sembla que hi ha una mica m¨¦s de gent, per¨° estem tenint molta afectaci¨®. A les primeres persones amb vestit que vaig veure els vaig dir: ¡®Us hem trobat a faltar. Us necessitem¡¯¡±, explica Ana Saura, propiet¨¤ria del Sakura-Ya, un restaurant de cuina japonesa que va obrir fa 15 anys a l'Illa. La seva clientela s'ha redu?t a la meitat. Assegura que hi havia restaurants que nom¨¦s obrien fins al migdia i que no han tornat a apujar la persiana per falta de clientela. ¡°Tots entenem que el teletreball ¨¦s necessari i que ha arribat per quedar-se, per¨° tamb¨¦ haurem d'assumir que aix¨° no nom¨¦s canviar¨¤ els centres comercials, tamb¨¦ modificar¨¤ les ciutats. Hi ha molt negoci darrere d'una oficina: els caf¨¨s de mig mat¨ª generen molts llocs de treball¡±.

Retallades de plantilles

Els efectes que assenyala Saura al seu restaurant semblen respondre als d'altres establiments del mateix entorn. Fora del centre comercial, per¨° no excessivament lluny, sobreviu un restaurant denominat La Llimona que va obrir David Fern¨¢ndez fa 33 anys. La caixa enregistradora s'alimenta b¨¤sicament de dinars i men¨²s de migdia i ara aguanta la situaci¨® gr¨¤cies al fet que la meitat d'una plantilla formada per una dotzena d'empleats est¨¤ en regulaci¨® temporal d'ocupaci¨®. Aquesta retallada obeeix a la caiguda de la clientela d'oficina, que Fern¨¢ndez considera que pot arribar a ser entre el 20% i el 30%. Quan se li pregunta com arriba a aquestes conclusions ho explica: ¡°La nostra caixa a la nit i dissabte, quan depenem de la gent del barri, ha caigut entorn del 25%, mentre que en horaris d'oficina la p¨¨rdua ¨¦s del 50%. Estic bastant conven?ut que ¨¦s a causa del teletreball¡±.

Per¨° tamb¨¦ s'han enfonsat els serveis de c¨¤tering que demandaven les empreses a pastisseries com Natcha. ¡°Envi¨¤vem dinars un dia s¨ª i un altre tamb¨¦ a Danone, a Sinbal, a Assist¨¨ncia Sanit¨¤ria, i aix¨° ens ha caigut en picat. Jo mateixa soc un exemple del que est¨¤ passant: dels meus vuit familiars, quatre treballen des de casa¡±, afirma Merc¨¨ Rovira, una dependenta.

¡°El teletreball est¨¤ reduint les reunions i els despla?aments i aix¨° est¨¤ tenint conseq¨¹¨¨ncies a tot Barcelona, per¨° sobretot a les zones m¨¦s c¨¨ntriques. L¡¯impacte ¨¦s dif¨ªcil de mesurar, per¨° crec que ¨¦s m¨¦s elevat que un 10%, i per a un restaurant el 30% dels seus ingressos depenen, de mitjana, de la mobilitat laboral. A les zones d'oficines aquest percentatge ¨¦s m¨¦s elevat¡±, explica Roger Pallerols, president del Gremi de Restauraci¨® de Barcelona, que lamenta el tancament d'un 15% dels bars i restaurants de la ciutat per l'aturada econ¨°mica.