El Guti, eurocomunista de rostre hum¨¤

¡°Tienes vida privada?¡±, pregunta Montserrat Roig. ¡°Claro, y no te hablar¨¦ de ella, porque es privada¡±, respon Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz. La biografia que Txema Castiella (Gij¨®n, 1958) ha titulat El Guti. L¡¯optimisme de la voluntat (Edicions 62) no resol tots els enigmes que amaga aquesta escena, per¨° s¨ª que, a m¨¦s de repassar la hist¨°ria del PSUC des de la traject¨°ria d¡¯un pol¨ªtic professional (per¨° dels d¡¯abans), aporta una ploma d¡¯an¨¤lisi i sensibilitat exquisida ¡ªassajada el 2013 amb Retrat d¡¯un cartell¡ª per perfilar el rostre hum¨¤ del l¨ªder eurocomunista. ¡°L¡¯¨¤mbit de la fam¨ªlia, de les amistats m¨¦s ¨ªntimes, de les seves activitats m¨¦s personals, com la pesca, seran espais inaccessibles, vedats a tothom qui no en formi part¡±, explica l¡¯autor. ¡°Vol que el coneguin per la seva acci¨® pol¨ªtica i no per la seva biografia personal¡±, diu Castiella.

El llibre, que es presenta el 7 d¡¯octubre a la seu de CCOO, ho aconsegueix. Per¨° gr¨¤cies a la complicitat de la fam¨ªlia, d¡¯una cinquantena d¡¯entrevistes i de molt treball d¡¯arxiu, alg¨² que no ¨¦s periodista ni historiador, sin¨® fil¨°leg, acaba entrant all¨¤ on no va poder Roig. El 1977, el Guti va dir a Treball: ¡°La meva biografia ¨¦s impublicable¡±. Castiella ha trencat el mite.

LA FAM?LIA. Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz (Premi¨¤ de Mar, 1929 - Terrassa, 2006) era fill de Juan i Teresa, immigrants de M¨¤laga que es van casar a Premi¨¤ el 1916 i es van establir a Barcelona despr¨¦s que el pare, anarcosindicalista, fos detingut per la seva implicaci¨® en els Fets d¡¯Octubre de 1934. Per intercessi¨® de la fam¨ªlia burgesa Lozoya, per qui Teresa havia fet feines a la casa d¡¯estiueig, el Guti va obtenir beques per formar-se als Escolapis i a la Universitat de Barcelona. El 1947, a la Facultat de Medicina, va con¨¨ixer Elena P¨¦rez. Es van casar el 1956. ¡°La relaci¨® de l¡¯Elena i l¡¯Antoni durar¨¤ tota la vida. Per¨° no ser¨¤ una relaci¨® convencional. Ella ser¨¤ la doctora P¨¦rez i no pas la dona del doctor Guti¨¦rrez. L¡¯Antoni tindr¨¤, al llarg de la vida, altres relacions i altres amors, per¨° tots dos aconseguiran preservar la seva¡±. Amb tres fills ¡ªJoan Antoni (1957), Elena (1958) i M¨°nica (1961)¡ª, el mateix desembre de 1962 que el Guti ¨¦s detingut per primer cop, l¡¯Elena rep una carta advertint-la que ell t¨¦ una amant. En una visita a la pres¨® de Burgos, que ser¨¤ ¡°un dels pitjors moments de la vida del Guti¡±, ella l¡¯hi retreu. Poc despr¨¦s, i alertada per la xarxa de suport als presos que ell voreja la depressi¨®, Elena torna i li diu que ja en parlaran quan surti.

Ho van fer la tardor de 1965, per arribar a un acord basat en el principi de la sinceritat: ¡°Es diran el que passa l¡¯un a l¡¯altra, des de la respectiva independ¨¨ncia¡±. Van ser les bases de ¡°no tan sols una relaci¨® amorosa, sin¨® una complicitat s¨°lida¡±. Ho corrobora Elena: ¡°Si hagu¨¦s de repetir la hist¨°ria, la repetiria igual. Vam tenir sempre bona relaci¨® i ens vam estimar sempre¡±.

Aix¨° s¨ª, dels fills se¡¯n va ocupar ella. En la clandestinitat, i mentre el Guti mantenia una relaci¨® amb Maria Ant¨°nia Pelauzy, dona del pintor Josep Guinovart, que inclo?a anar de vacances totes dues fam¨ªlies, ell deia als seus fills: ¡°Jo, de vosaltres, soc un amic¡±. I la seva filla M¨°nica responia: ¡°Tu ets el meu pare i deixa¡¯t d¡¯h¨°sties!¡±. Als seus sis nets ¡°no els permetr¨¤ que li diguin avi i sempre ser¨¤ l¡¯Antoni¡±. I aix¨° far¨¤ que per a la canalla no fos sin¨® ¡°la persona que venia a casa a dinar els diumenges i amb qui passaven 15 dies d¡¯estiu a Sant Pol¡±. Era, com va dibuixar una de les netes, ¡°el n¨°vio de l¡¯¨¤via¡±.

LA MEDICINA. Durant la vaga de tramvies de 1951, el Guti i l¡¯Elena es van amagar dels grisos al dip¨°sit de cad¨¤vers de la Facultat de Medicina. Per¨° el seu primer problema amb la policia va ser el 1952 per editar una revista que es burlava de la filla de Franco. A la universitat el Guti va trobar l¡¯amor, la ci¨¨ncia i la pol¨ªtica, ¡°una trilogia poderosa que el condicionar¨¤¡±. Ser¨¤ un dels primers especialistes en neonatologia d¡¯Espanya, amb beca d¡¯estudis el 1961 a H¨¨lsinki. Puericultor a l¡¯ambulatori de les Corts, tindr¨¤ tamb¨¦ consulta al seu pis del carrer Balmes i treballar¨¤ per a empreses com Coca-cola. Aquesta pluriocupaci¨®, habitual i for?ada pels baixos salaris de l¡¯¨¨poca, l¡¯analitzar¨¤ en un informe publicat amb pseud¨°nim, el 1961, a Nous Horitzons.

El Guti va exercir de neonat¨°leg ¡ªva veure n¨¦ixer l¡¯avui pol¨ªtic Manuel Valls¡ª fins a ser detingut i, en sortir de Burgos, fins que l¡¯estat d¡¯excepci¨® de 1969 el va fer passar a la clandestinitat. Per¨° mai deixaria de ser metge: va atendre d¡¯amagat un fill de l¡¯editor Xavier Folch i va soc¨®rrer en un avi¨® l¡¯eurodiputat Alonso Puerta. La condici¨® de metge li va estalviar tortures: els temibles germans Creix nom¨¦s es van atrevir a treure-li la corbata. La repressi¨® era classista i, de fet, l¡¯¨²nic cop que el Guti va ser ¡°colpejat fins a perdre el coneixement¡± fou en la seva quarta i ¨²ltima detenci¨®, el 1974, en una reuni¨® amb obrers de la Seat. Per aix¨° no va tornar a dur corbata.

CLANDESTINITAT I PRES?. Amb un oncle afusellat i un altre condemnat a 30 anys fruit de la Guerra Civil, el Guti entra al PSUC el 1959. ¡°A consci¨¨ncia, sabent molt b¨¦ on em ficava¡±, dir¨¤. El contacte li va venir pel seu ve¨ª Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo. La dona del Guti no ho va saber fins a la detenci¨® del 1962, en una caiguda que el far¨¤ entrar a la prefectura de Via Laietana amb Pere Ardiaca, fundador i dirigent prosovi¨¨tic del PSUC. ¡°?Conoces a este se?or? ?Ha estado en esta casa?¡±, va interrogar un policia al seu fill mostrant una foto d¡¯Ardiaca. ¡°No¡±, va contestar el nen. I despr¨¦s li va xiuxiuejar a la mare: ¡°Per¨° aquell senyor de la fotografia era el que va venir a sopar l¡¯altre dia, oi?¡±. Un tal Emilio informar¨¤ el partit que ¡°la mujer del doctor parece ser que se ha portado muy digna y valientemente¡±. Tan valenta com els pares del Guti, que van amagar Ardiaca a casa seva tal com abans havien acollit Gregorio L¨®pez Raimundo.

La crisi del PSUC va esclatar l¡¯octubre del 1980, quan el PCE en va voler limitar la independ¨¨ncia

Sentenciat a vuit anys, el Guti en va complir tres a la ¡°universitat roja¡± de Burgos, entre mig miler de presos pol¨ªtics amb qui va establir vincles que perdurarien anys. Segons l¡¯advocat Josep Sol¨¦ Barber¨¤, no va ser absolt perqu¨¨, tot i tenir una bona coartada, no va fer ¡°l¡¯acte d¡¯humiliaci¨® que d¡¯ell esperava el tribunal¡±. Aquesta actitud de no deixar-se intimidar ser¨¤ una constant, refor?ada per haver vist l¡¯enteresa de Juli¨¢n Grimau abans de ser executat, el 1963; per aix¨° va triar Juli¨¢n com a nom de guerra. Isidre Molas, company a Carabanchel, diu que ¡°no es desprenia mai de la parla reposada, comprensiva i incommovible d¡¯un consiliari¡±. I Miquel Roca, advocat en la seva ¨²ltima detenci¨®, diu que el Guti era ¡°la discreci¨® treballant a tota m¨¤quina¡±.

Ho van comprovar els 112 companys de l¡¯Assemblea de Catalunya detinguts amb ell el 28 d¡¯octubre de 1973. En plena irrupci¨® policial, el Guti va instar a destruir les entrades dels que aquell vespre anaven al Bar?a a veure el debut de Cruyff ¡ª¡°Nom¨¦s faltaria que aquests fills de puta anessin amb les nostres entrades al camp¡±¡ª, mentre els arengava: ¡°Companys, no us preocupeu, que els tenim acorralats!¡±. Era la s¨ªntesi anal¨ªtica del desgast que significava per a la dictadura la unitat antifranquista.

CATALANISME D¡¯UNITAT. ?s a Burgos on el Guti va acordar parlar en catal¨¤ amb la seva dona ¡°com a acte de rebel¡¤lia¡±. I va ser en sortir de Burgos quan ¡ªtot i les topades amb el comit¨¨ d¡¯intel¡¤lectuals del PSUC¡ª un Guti ¡°embalat" o ¡°emborratxat de pol¨ªtica¡± (l¡¯advocat August Gil Matamala i Sol¨¦ Barber¨¤ dixit) va sembrar ¡°la llavor amb qu¨¨ s¡¯inicia una nova etapa pol¨ªtica a Catalunya¡±, basada en la lluita unit¨¤ria per les llibertats, l¡¯amnistia i l¡¯autogovern. La llavor es va plantar en la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre de 1967 i va florir entre el mili¨® de manifestants del 1977.

Entremig, el Guti va idear l¡¯Assemblea de Catalunya trucant a la una de la matinada a Pere Portabella. ¡°L¡¯Assemblea ¨¦s la cosa m¨¦s important que s¡¯ha fet sota el franquisme; ¨¦s una obra col¡¤lectiva, per¨° si hi ha una persona que compti, ¨¦s ell¡±, diu Folch al llibre. ¡°Tots an¨¤vem darrere del que deia el Guti¡±, admet Jordi Pujol. En la forja de tot plegat ser¨¤ clau el que Castiella anomena ¡°m¨¨tode Guti¡±: combinar respecte i di¨¤leg per trobar els punts que facilitin el consens i la unitat sense uniformitat.

Als seus informes, el Guti diu que el 1967 els manifestants van ser un miler i que en aquella Diada ¡°s¡¯hi van sentir m¨¦s crits en castell¨¤ que en catal¨¤¡±. Castiella subratlla ¡°la for?a obrera del PSUC i l¡¯alt grau de comprensi¨® d¡¯aquesta base ¡ªd¡¯origen immigrant¡ª pel que fa al problema nacional¡±. Ho va dir el comissari Creix: ¡°Lo peor del PSUC no es que solo sean comunistas, es que tambi¨¦n son catalanistas¡±. I l¡¯independentista Joan Colomines: ¡°El paper de l¡¯Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz i CCOO en relaci¨® amb els signes d¡¯identitat catalana foren indiscutibles¡±.

Entre 1978 i 1980, trencat l¡¯esperit unitari de l¡¯Assemblea de Catalunya i guanyant CiU les eleccions catalanes, es va precipitar un pujolisme que el Guti ¡ªconseller enfrontat i respectat del president Tarradellas¡ª definiria com ¡°una astuta expressi¨® del nacionalisme conservador, populista i h¨¤bilment pragm¨¤tic¡±. Entre 1980 i 1982, un Guti partidari de l¡¯autodeterminaci¨® per¨° sempre federalista va intentar que la praxi de catalanisme popular que el PSUC i CCOO havien promogut durant anys es dot¨¦s d¡¯un corpus te¨°ric que fos l¡¯alternativa en la moci¨® de censura de Josep Benet contra Pujol. Per¨°, entremig, la trencadissa del PSUC ho va esguerrar tot.

EUROCOMUNISME, TRANSICI?. La imatge del m¨ªting del dirigent comunista itali¨¤ Enrico Berlinguer a Barcelona, el 29 de maig de 1978, vertebra el llibre. ?s el moment m¨¦s dol? de l¡¯eurocomunisme que encarnen el l¨ªder del PCI, Santiago Carrillo i el Guti. Escollit l¨ªder del PSUC, el 1977 exposa: ¡°Amb el 51% dels vots no es pot transformar la societat; per aix¨° parlem de la revoluci¨® de la majoria. [...]?s per aix¨° que una pol¨ªtica com aquesta no admet actituds testimonials i obliga a saber fer passos enrere¡±. Com diu Castiella, el Guti era ¡°un gramsci¨¤¡± a qui agradava el ¡°gradualisme¡± i el ¡°voluntarisme revolucionari basat en la visi¨® cr¨ªtica (intel¡¤lig¨¨ncia) i l¡¯acci¨® (voluntat)¡±.

En sintonia inicial amb Carrillo, el Guti va dur el PSUC a acceptar la monarquia i la Constituci¨®, amb la responsabilitat de tenir a Catalunya entre el 18% i el 20% dels vots, el doble que el PCE a tot Espanya. Per¨° aquest decalatge va generar recels i va enterbolir la relaci¨® amb Carrillo. Tamb¨¦ hi contribu¨ª que el Guti admet¨¦s els d¨¨ficits dels Pactes de la Moncloa. ¡°Pel to sembla dir: ¡®Ens hem deixat enganyar¡¯. I aix¨° no ser¨¤ innocu: la cohesi¨® interna del PSUC se¡¯n ressentir¨¤ i el partit pagar¨¤, m¨¦s endavant, un preu per aquests pactes fallits¡±, diu Castiella.

Al Guti, la factura de la Transici¨® l¡¯hi passaran el pensador Manuel Sacrist¨¢n i l¡¯historiador Josep Fontana, que el 1982 li escriu: ¡°Considero que el partit al qual vaig afiliar-me, ja fa m¨¦s de 25 anys, ha deixat d¡¯existir i que all¨° que avui es cobreix amb el seu nom no ¨¦s altra cosa que un grup de pol¨ªtics reformistes al servei exclusiu d¡¯unes ambicions personals no gens respectables¡±. Cur¨®s en jutjar la Transici¨®, el Guti volia ¡°canviar el futur, no el passat¡±. Apel¡¤lava a ¡°la correlaci¨® de forces¡±, bo i assumint que la ¡°reconciliaci¨® no volia dir oblit¡± i que ¡°el pas de la dictadura a la democr¨¤cia sense viol¨¨ncia va comportar ren¨²ncies generoses per part de l¡¯oposici¨® democr¨¤tica i, sobretot, dels comunistes¡±.

EL V CONGR?S. Com diu l¡¯historiador Enric Cama, ¡°el V Congr¨¦s comen?a a Praga el 1968¡±. Per¨° la crisi del PSUC va esclatar l¡¯octubre del 1980, quan una delegaci¨® del PCE va voler limitar la seva independ¨¨ncia. ¡°Suposo que per al company Nico Sartorius no hi ha dificultat que jo parli catal¨¤¡±, dir¨¤ el Guti davant d¡¯un Carrillo ja mosca perqu¨¨, a la seu del PSUC, hi prohibien fumar. En la reuni¨®, tot i acabar-se en castell¨¤, el PCE no va imposar el centralisme democr¨¤tic a una majoria de dirigents del PSUC i CCOO que intentaven fer entendre que Catalunya ¨¦s una naci¨® i que l¡¯aposta pel socialisme en llibertat passava pel di¨¤leg i el pluralisme. Pere Calders i Miquel Mart¨ª i Pol li ho agrairan per carta al Guti. Per¨° prosovi¨¨tics com Ardiaca i Josep Serradell s¡¯alinearan amb Carrillo i, tres mesos despr¨¦s, el PSUC saltar¨¤ pels aires.

Sobre el V Congr¨¦s, del 2 al 6 de gener de 1981, es retreu al Guti que, per escr¨²pols democr¨¤tics o per exc¨¦s de confian?a, no atur¨¦s les maniobres que prosovi¨¨tics i leninistes van fer contra eurocomunistes. El Guti va renunciar a liderar el PSUC en una amarga nit de Reis. ¡°?s una de les decisions m¨¦s transcendentals¡±, sentencia Castiella. I valora: ¡°Va ser un exercici de coher¨¨ncia, una mostra d¡¯honestedat. Per¨° tamb¨¦ podria haver estat un error estrat¨¨gic que hauria fet m¨¦s dif¨ªcil ¡ªfinalment impossible¡ª la recomposici¨® del PSUC, alimentant, sense voler-ho, la pugna¡±. Escindit el PCC, el Guti va tornar a la secretaria general del 1982 al 1986, que ¡°ser¨¤ un calvari, de derrota en derrota fins a la desfeta final¡±.

EUROPA I ECOLOGIA. El 1986, pel 50¨¨ aniversari del PSUC, el Guti es va acomiadar fent una crida a ¡°modificar tot el que calgui modificar, per¨° sense perdre mai de vista les senyes d¡¯identitat pr¨°pies¡±. El 1987, ja sota les sigles d¡¯Iniciativa, va sortir elegit eurodiputat i, fins al 1999 (i despr¨¦s), s¡¯abocar¨¤ a la nova tasca i esdevindr¨¤ un referent dels Verds, resistint-se a recalar en l¡¯espai socialista. Va discrepar pel no d¡¯ICV a la Constituci¨® Europea, per¨° va ¡°mantenir la fidelitat al PSUC amb lleialtat a Iniciativa¡±.

L¡¯estiu de 2006 el Guti acab¨¤ una mena de testament pol¨ªtic, Eurocomunisme, europeisme i ecologisme. El 30 de setembre va patir un infart a Santiago de Compostel¡¤la, on s¡¯havia escapat amb ¡°una bona amiga del temps del Parlament Europeu¡±. Hi havia anat ¡°a gaudir de la vida i ell, segurament, no hi hauria trobat necess¨¤ria cap m¨¦s explicaci¨®¡±. Tenia vida privada, li havia dit a Montserrat Roig. Castiella certifica que inclo?a amics i una fam¨ªlia molt present: l¡¯Elena i Ramon Espasa el van traslladar a Catalunya perqu¨¨ tingu¨¦s una mort digna i un comiat ¨ªntim al mar de Premi¨¤.

U no ¨¦s ning¨²

M. Andreu

No ¨¦s casual que Txema Castie[...]lla comenci la biografia d'Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz amb unes notes pol¨ªtiques que semblen versos i un poema de Joan Margarit: "Vinc d'all¨ª. El que hi hagi en mi de noble / no pot venir d'enlloc m¨¦s que de la pobresa". La vida del Guti va estar marcada per la fidelitat a la classe treballadora... i a la poesia. Als Escolapis, el pare Castelltort el va iniciar en la poesia, va guanyar algun premi per versos pietosos i, abans d'adoptar Juli¨¢n de nom de guerra, els amics li deien el poeta.
El Guti escriur¨¤ versos tota la vida. Rodolins d'intercanvi amb amics com Jordi Sol¨¦ Tura i Joan Oll¨¦: "Si ets part de la cosa p¨²blica / i sents el plaer d'escoltar, / estem segurs, sense dubtes, / que no ets s¨²bdit del tsar / i que estimes la Rep¨²blica". I poemes d'amor o aniversari a alguna amiga i a la seva dona, Elena P¨¦rez: "El pan nuestro de todos los d¨ªas / ese pan que amasas con estrellas, / haz, Se?or, que ma?ana / consiga partirlo con ella". Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s estaven entre els seus predilectes. Va cultivar la relaci¨® amb Miquel Mart¨ª i Pol, Joan Vinyoli i Joan Brossa. I de la s¨ªntesi d'aquests dos ¨²ltims en surt l'ess¨¨ncia del que va ser el Guti.
"Qui vol res m¨¦s que ser un home entre molts?", resa el final de Maresmes, que Vinyoli li va enviar el 1982 per un homenatge a Rafael Alberti. "Els peus s¨®n el pedestal", diu un aforisme de Brossa que li agradava. U no ¨¦s ning¨², es titula l'obra de Brossa i Antoni T¨¤pies que sintetitza que va representar el Guti. Quan Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n va dir que "un partit no s'ha d'agenollar davant els seus l¨ªders, sin¨® identificar-s'hi", subratllava un fet que li deu molt al Guti: "El PSUC ¨¦s un partit que, en el combat per la democr¨¤cia i en la lluita contra el dogmatisme i l'estalinisme, s'ha forjat com un subjecte col¡¤lectiu, una organitzaci¨® jer¨¤rquica per¨° amb molts dirigents. Estima els seus l¨ªders per¨° no vol ni tolera b¨¦ els lideratges messi¨¤nics". ?s, diu Castiella, "la idea gramsciana del pr¨ªncep modern".

Aquest ser¨¤ el Guti a qui Brossa, a la Festa de Treball de 1984, va fer una performance amb El saltamart¨ª: "Ninot / que porta un / pes a la base i que, / desviat de la seva posici¨® / vertical, es torna a posar / dret". El saltamart¨ª ¨¦s "el poble", per¨° "Brossa devia pensar que el Guti, amb la tenacitat i capacitat de resist¨¨ncia que tenia, s'havia guanyat justament aquella condici¨®". Tamb¨¦ li va dedicar Salut!: "L'estrella vermella l'empren els qui, / a m¨¦s de tenir voluntat nacionalista, / la tenen de comunista".

Per¨° fou l'enigm¨¤tic poema Laberint, dedicat per Brossa al Guti, el que el 2018 es va gravar en una gran placa a l'espig¨® de la Mar Bella, batejat amb el seu nom, perqu¨¨ hi pescava amb sis canyes, el seu "atribut m¨¦s preuat". No gaire lluny, al memorial dels afusellats al Camp de la Bota, restaurat fa poc, figura el nom d'Antonio D¨ªaz Carrillo, a qui el seu nebot devia el nom. Ara cal restaurar a l'espig¨® el poema que el temporal Gl¨°ria es va endur al fons del mar. Si algun pescador arreplega una planxa amb versos finals que pregunten "Quin caminal ha d'agafar el poeta / per arribar segur i amb la maleta?", s¨¤piga que el poeta ¨¦s Brossa i tamb¨¦ el Guti. U no ¨¦s ning¨².