Pand¨¨mia i ruptura democr¨¤tica

La inhabilitaci¨® del president Torra precipita la pol¨ªtica catalana a noves eleccions. En realitat, la imminent convocat¨°ria electoral no hauria d'agafar ning¨² per sorpresa. Catalunya estava immersa en una desconcertant fase preelectoral des que al gener Torra va donar per esgotada la legislatura i va anunciar noves eleccions sense arribar a convocar-les formalment. El Govern catal¨¤ es trobava en una situaci¨® insostenible, paralitzat per la seva feblesa parlament¨¤ria i per les cont¨ªnues desavinences entre ERC i Junts per Catalunya. Davant d'aquesta situaci¨® el m¨¦s aconsellable era donar per liquidada la legislatura i tornar a convocar els catalans a les urnes.

En efecte, en condicions de normalitat, tant la inestabilitat pol¨ªtica a Catalunya com la inhabilitaci¨® de Torra serien motius m¨¦s que suficients per a un imminent avan?ament electoral. No obstant aix¨°, ens trobem enmig de la segona onada de la pand¨¨mia, un context que podria comprometre el bon desenvolupament de les eleccions. L'experi¨¨ncia dels processos electorals del juliol a Gal¨ªcia i el Pa¨ªs Basc haurien de ser una lli?¨® suficient per entendre com ¨¦s de desaconsellable convocar eleccions enmig d'una pand¨¨mia. Llavors, el Govern basc i la Xunta de Gal¨ªcia van prendre una decisi¨® altament irregular: negar el vot a ciutadans que estiguessin en aquells moments infectats per la covid-19. La privaci¨® als ciutadans d'un dret tan fonamental com ¨¦s el sufragi actiu va constituir un esc¨¤ndol sense precedents que far¨ªem b¨¦ d'evitar que caigu¨¦s en l'oblit.

El deteriorament democr¨¤tic dels processos electorals del juliol hauria de ser un advertiment perqu¨¨ els pol¨ªtics catalans evitessin la convocat¨°ria electoral mentre la pand¨¨mia sigui entre nosaltres. ?s cert que la celebraci¨® d'eleccions a Gal¨ªcia i el Pa¨ªs Basc eren un imperatiu legal, ja que havien transcorregut els quatre anys des dels ¨²ltims comicis. No obstant aix¨°, en el cas de Catalunya encara queden una mica m¨¦s de 14 mesos perqu¨¨ s'esgoti la legislatura, per la qual cosa les eleccions s¨®n evitables si el Parlament aix¨ª ho desitja. ?s per aquest motiu que em sembla desconcertant que els pol¨ªtics d'un i altre b¨¤ndol s'hagin manifestat partidaris de convocar eleccions com m¨¦s aviat millor sense prendre en consideraci¨® l'enorme efecte desestabilizador que pot tenir la pand¨¨mia.

Al meu parer, portar Catalunya a una convocat¨°ria electoral al gener ¨¦s un greu error. La responsabilitat i la prud¨¨ncia aconsellen una nova sessi¨® d'investidura per triar un president de la Generalitat que retardi les eleccions fins que la situaci¨® sanit¨¤ria ofereixi les garanties necess¨¤ries. Soc conscient que un acord en aquest sentit ¨¦s m¨¦s que improbable. Aquests ¨²ltims mesos hem pogut constatar que la pand¨¨mia, lluny de fomentar l'alto-el-foc entre les diferents forces pol¨ªtiques, ha avivat encara m¨¦s la confrontaci¨® i la crispaci¨® pol¨ªtica. La pugna a Madrid entre el Govern central i l'auton¨°mic n'¨¦s un bon exemple. I tampoc ¨¦s d'esperar que es produeixi un par¨¨ntesi en el clima de confrontaci¨® que pateix la pol¨ªtica catalana des de fa anys.

Ens endinsem, doncs, a unes eleccions catalanes que estaran marcades novament per l'excepcionalitat. Despr¨¦s de la seva inhabilitaci¨®, el president Torra va declarar que els comicis havien de plantejar-se com un nou plebiscit i va considerar que l'independentisme havia d'avan?ar cap a una ruptura democr¨¤tica, pac¨ªfica i desobedient. Va demanar, en definitiva, que els catalans utilitzessin el seu vot en les properes eleccions com un instrument per manifestar de nou el seu rebuig a la destituci¨® d'un president leg¨ªtim.

L'estrat¨¨gia plantejada pel president Torra ¨¦s comprensible. Des de fa anys que les enquestes mostren de forma obstinada que ERC lidera l'espai independentista si les eleccions es plantegen com unes eleccions convencionals, sense sobresalts ni cops d'efecte. No obstant aix¨°, Junts per Catalunya ¨¦s capa? de retallar l'avantatge d'ERC quan les eleccions s'emmarquen en el context de la repressi¨® i l'exili. Aix¨ª va passar en les eleccions del 2017, quan Puigdemont es va imposar contra tot pron¨°stic gr¨¤cies al fet que molts votants de l'¨°rbita d'Esquerra van sentir que en aquella ocasi¨® tocava reivindicar la restituci¨® del president leg¨ªtim. I la millor manera de fer-ho era votant per la llista de Puigdemont.

La inhabilitaci¨® de Torra ens retorna a les coordenades del 2017 que tan bons resultats va donar a Junts per Catalunya. Esquerra es troba inc¨°moda competint en aquest terreny ja que des del gener del 2018 va decidir baixar de la via unilateral i presentar-se com un partit m¨¦s moderat, poc partidari dels desafiaments a l'Estat i amb m¨¦s vocaci¨® de gestionar el mentrestant. En la cursa per l'hegemonia de l'espai independentista, Junts per Catalunya parteix amb desavantatge i encara li segueix pesant la seva ruptura amb el PDeCAT. Per¨° les coses poden canviar si la formaci¨® de Torra i Puigdemont aconsegueix que les eleccions se celebrin enmig d'un clima de convulsi¨®, sota el marc de la ruptura democr¨¤tica i la protesta per la destituci¨® d'un president de la Generalitat sense el consentiment del Parlament.

Llu¨ªs Orriols ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat Carlos III de Madrid.