La d¨¨cada crucial de T¨¤pies

El 1953 Antoni T¨¤pies fa 30 anys i comen?a una d¨¨cada crucial, fins al 1963, en la qual el pintor no nom¨¦s troba el seu propi llenguatge, sin¨® que obt¨¦ reconeixement internacional i aconsegueix deixar de ser un instrument del r¨¨gim , pretenia utilitzar la seva obra i la dels artistes ¡°moderns¡± per obrir-se al m¨®n i guanyar-se la comunitat internacional. Aquesta d¨¨cada, en la qual T¨¤pies acaba sent el T¨¤pies valorat i respectat per gaireb¨¦ tothom, ¨¦s la protagonista de l'exposici¨® T¨¤pies als 30, que celebra, no podia ser d'una altra manera, els 30 anys de la fundaci¨® que des de fa tres d¨¨cades treballa per donar a con¨¨ixer la prol¨ªfica obra del pintor, mort el 2012.

Com tot creador, T¨¤pies va tenir moments d'experimentaci¨® i de seguiment de corrents com el surrealisme. Amb 20 anys omple les seves obres de formes geom¨¨triques abstractes. Per¨° coincidint amb els 30 comen?a a amagar-les sota teixits i cartrons creant una s¨¨rie de reticles, estries i esvorancs, de manera que el 1954 T¨¤pies ja ha desenvolupat un llenguatge propi que el portar¨¤ a la maduresa art¨ªstica.

L'exposici¨® (fins al 6 de juny) est¨¤ comissariada per N¨²ria Homs, conservadora de la Fundaci¨® i cap visible del centre despr¨¦s de la imprevisible sortida del seu director, Carles Guerra, al gener. ?s did¨¤ctica a partir de 41 obres, a m¨¦s de documents, retalls, cartes manuscrites i fotografies que donen context a aquest per¨ªode. ¡°Podrien haver estat 30 obres dels 30 anys, per¨° per qu¨¨ perdre'n 11¡±, explica Homs, una de les persones que m¨¦s saben del pintor.

Per la forma de l'edifici i la disposici¨® de les obres ¨¦s possible veure l'evoluci¨® de l'artista. ¡°Comen?a amb obres en les quals busca i fins i tot dubta cap on anir¨¤, quin cam¨ª agafar¨¤¡±, diu Homs davant de tres obres creades amb llapis i pastel ¡°que mostren la import¨¤ncia que sempre va tenir el dibuix en T¨¤pies¡±, apunta. I segueix amb obres com Meditaci¨® epic¨²ria, Desig i El crit. Groc i violeta, totes tres del 1953, en les quals T¨¤pies deixa impr¨¨s el rastre de diferents materials creant els esmentats reticles i estries.

S'avan?a en la recerca del llenguatge amb obres d'un per¨ªode intermedi en el qual T¨¤pies realitza formes a partir de la mat¨¨ria, no pintades, com pot ser una copa a Vas, del 1955, o parts del cos com el sexe o el cervell de Gris-negre amb taques roses. N. LXXXVI i Oval blanc. N. LI, del 1957, obres en les quals fa servir sorra, terres de colors, blanc d'Espanya, pols de marbre, p¨¨ls, fils, estrips de drap i paper, i en les quals dominen els colors terrosos, les gammes de grisos i, sorprenentment, roses. A partir del 1958 els formats, fins a aquell moment petits i mitjans, comencen a cr¨¦ixer.

No ser¨¤ fins a m¨¦s endavant que acabaran sent els protagonistes les caracter¨ªstiques creus, les portes i els llits ¡ªmagn¨ªfica Llit marr¨®, del 1960, en la qual s'intueix la forma i es veuen les empremtes del cap i dels peus. Moltes de les obres feia anys que no es veien i provenen de col¡¤leccions privades i de museus d'Holanda i Alemanya, a m¨¦s de la fundaci¨® i de la fam¨ªlia del pintor.

Entre les obres exposades, hi ha algunes de les peces que es van veure en exposicions internacionals, com al Marshal Field & Company de Chicago i a la Martha Jackson Gallery de Nova York, la galerista que el va impulsar i el va acompanyar en la seva carrera internacional, juntament amb el cr¨ªtic franc¨¨s Michael Tapi¨¦, impulsor de l'informalisme, del qual s'exhibeix una de les obres que va adquirir per a la seva col¡¤lecci¨® particular: Pintura-collage amb draps i fils (1955). Tamb¨¦ Composici¨® blau ultramar. N. LXXVIII, una de les 15 obres que es van exposar al pavell¨® espanyol de la Biennal de Ven¨¨cia del 1958. Va ser un gran ¨¨xit, per¨° des de llavors T¨¤pies es va desvincular de qualsevol relaci¨® amb el r¨¨gim i la seva utilitzaci¨® de l'art modern per obrir-se al m¨®n i va demanar als seus galeristes que mai m¨¦s prestessin obres seves per exposar-les en una mostra promoguda pel govern de Franco.

En un dels documents es veu, fins i tot, com va denunciar i va guanyar un plet el 1963, emparant-se en la llei de propietat intel¡¤lectual espanyola, a un col¡¤leccionista de Barcelona que, fent-ne cas om¨ªs, va deixar tres de les seves obres per exposar-les un any abans a la mostra Modern Spanish Painting a la Tate Gallery de Londres.

Aquell any es viu la gran internacionalitzaci¨® de l'obra de T¨¤pies amb les seves primeres exposicions retrospectives de la seva obra a Alemanya, els Estats Units i Su?ssa: a la Kestner-Gesellschaft de Hannover a c¨¤rrec de Werner Schmalenbach, que posteriorment va itinerar a la Kunsthaus de Zurich, i al Museu Guggenheim de Nova York, a c¨¤rrec de Thomas Messer.