Trump i els seus deixebles

Si Abraham Lincoln hagu¨¦s vist el debat Trump-Biden s¡¯hauria ratificat en la seva idea que hi ha moments a la vida de tot pol¨ªtic en qu¨¨ el millor que es pot fer ¨¦s no obrir la boca. Aix¨ª s¡¯hauria estalviat qualsevol comentari sobre el duel electoral perqu¨¨ de vegades val m¨¦s un silenci intel¡¤ligent que no pas una estupidesa dita en veu alta.

Una de les caracter¨ªstiques del temps que ens ha tocat viure ¨¦s que tenim p¨¤nic a la pausa. I a la veu del contrari. Per aix¨°, el suplim amb bestieses, per no semblar com aquells prudents que acaben assenyalats per covards. I tot i que ¨¦s cert que aquest sin¨°nim for?at de vegades encobreix una manca de valor, tamb¨¦ ho ¨¦s que la seva progressiva desaparici¨® de l¡¯arena pol¨ªtica ens empeny al marasme de la crid¨°ria i a l¡¯apologia de la neciesa. I que la pres¨¨ncia continuada no t¨¦ el seu equivalent en el lideratge, igual que els crits no s¨®n sin¨°nim de ra¨® ni la verborrea d¡¯idees interessants. M¨¦s aviat el contrari. Aix¨° no hauria de ser com el futbol segons Cruyff, en qu¨¨ si tu tens la pilota no la t¨¦ el contrari. I aquest suggeriment d¡¯acaparar per impedir, habitual en debats i tert¨²lies, no sempre dona els resultats esperats. Albert Rivera n¡¯¨¦s un exemple.

Que el primer dels tres cara a cara per a les presidencials nord-americanes es convert¨ªs segons alguns analistes en un shitshow (espectacle de merda, amb perd¨®) indica el nivell de degradaci¨® al qual pot arribar la pol¨ªtica. Ho sabem tan b¨¦ que no ens sorpr¨¨n. Per¨° ten¨ªem els nord-americans com el referent democr¨¤tic, superior, pol¨ªtic i medi¨¤tic, a imitar. L¡¯estil al qual aspirar, el model a importar pel seu elogiat contrap¨¨s de poders i la seva cuidada separaci¨®. L¡¯exemple popular m¨¦s o menys recent que va ajudar a encimbellar-lo estaria reflectit a L¡¯ala oest de la Casa Blanca, s¨¨rie convertida en font d¡¯inspiraci¨® dels actuals assessors presidencials i gui¨® memoritzat pels aspirants al noble ofici del servei p¨²blic.

?s clar que aquelles set interessants temporades van ser contrastades per les sis de House of cards, en qu¨¨ l¡¯ambici¨® i la putrefacci¨® del poder es manifestaven amb tota la crueltat i perversi¨®. I aqu¨ª ¨¦s on la teoria de la primera es contraposa a la cruesa pr¨¤ctica de la segona. I la mirada angelical deriva en acci¨® diab¨°lica.

El pitjor d¡¯aquells 90 minuts d¡¯intercanvi de retrets, insults i desqualificacions, falsedats i mentides, pulles de barriada i rebolcades pel fang entre l¡¯aspirant dem¨°crata i l¡¯actual president republic¨¤ ¨¦s que van oficialitzar com a real el pitjor que la imaginaci¨® cinematogr¨¤fica va vestir com a ficci¨®. I que ni la fina ironia sembla que serveixi davant de la vulgaritat ni que el sarcasme sigui ¨²til davant de la inanitat. Si per alguna cosa s¡¯havia caracteritzat aquest tipus d¡¯espectacles fins a l¡¯arribada de Trump era per un estil que havia marcat una extensa tend¨¨ncia i unes aportacions que havien omplert els anecdotaris i les recopilacions de frases c¨¨lebres. Per aix¨° Hillary Clinton, v¨ªctima reiterada de Donald Trump, va advertir Joe Biden que no caigu¨¦s en les provocacions. Una ajuda in¨²til. Perqu¨¨ quan a un professional de la pocavergonya li posen al davant un aspirant feble, aquest acaba caient en la provocaci¨® per¨° sense la convicci¨® ni l¡¯estil del provocador. I aix¨ª, ven?ut i desarmat, augmenta la sensaci¨® que el m¨®n d¡¯avui ¨¦s dels insolents.

No cal recordar que amb Trump no va comen?ar tot. Ja li agradaria. Per¨° s¨ª que amb ell s¡¯han globalitzat unes maneres p¨²bliques, les del pitjor tot s¡¯hi val, que donen ales als seus ¨¨muls i ratifiquen els qui ja les tenien de naixement prodigant-les pels parlaments dels seus pa?sos. Incloent-hi els nostres, per descomptat. I aix¨° suposa detectar trumpisme fins i tot en aquells que el consideren menyspreable, que condemnen les seves idees i que s¡¯emprenyarien amb la comparaci¨®. Per¨° no parlem d¡¯arguments, conceptes ni ideologies. Parlem de maneres d¡¯expressar-se, de provocacions intencionades i de males arts en el permanent atac al contrari que nom¨¦s demostren feblesa en l¡¯acci¨® pr¨°pia i exhibeixen excuses davant de la seva incapacitat real. Pensar que aquesta baralla de navalles t¨ªpica de les tavernes d¡¯abans diverteix el personal ¨¦s haver-se quedat congelat en el temps. ?s evident que t¨¦ efecte a curt termini tot i que no sempre positiu. El que tamb¨¦ ¨¦s obvi ¨¦s que a mitj¨¤ i llarg termini es converteix en la falsa base sobre la qual es construeix una societat alumin¨°sica. I que l¡¯exemple de qui no hauria de perdre mai de vista que pol¨ªtica es pedagogia esdev¨¦ al¡¤licient per als mal¨¤nimes, intimidaci¨® per als indolents i c¨¤stig per als virtuosos. I assimila els seus practicants com a deixebles destacats del mateix Trump que diuen que detesten mentre l¡¯imiten. Conclusi¨® a la manera de Clinton, Bill: ?s el populisme, est¨²pid!