Lli?¨® de Puyal i un gemec de tardor

La tardor tamb¨¦ s¨®n les olors de les figues madures tardanes de la senyora, les primeres magranes plenes i els codonys tot just grocs. A la cuina resta un fumet indec¨ªs dels pebres torrats per les llampugues, peix blau de plata i verd, com els vestits dels toreros. De sobte arriba un cop de fred sobtat i la mudan?a de la pressi¨® perventura feu gemegar un moble antic a mitjanit.

L¡¯amo i l¡¯Ona, la gossa, escolten. Res. Amb un cruixir poc subtil la fusta cerc¨¤ el seu lloc, sense cruis, un joc estret o dilatat per la calor i el fred. La fusta morta ¨¦s viva, s¡¯eixampla o arrufa. El soroll nocturn venia d¡¯alguna post amb juntes de cua d¡¯oronella, calaixos de roba. Un canterano folrat de caoba de Cuba amb marqueteria d¡¯os t¨¦ biografia.

En aquests mobles solia haver-hi secrets, racons buits per moneders d¡¯or i canyes amb missatges ¡®post mortem¡¯ i confessions d¡¯esc¨¤ndol. Mem¨°ria de fets i absents hi ¨¦s present. La pe?a trobada al baratillo l¡¯ades¨¤ en Miquel Rub¨ª ¨Cque restaur¨¤ mobles per Marivent. L¡¯artefacte, abans, havia passat per les mans dels marginats emparats per Jaume Santandreu al Puig dels Bous.

Aquell m¨ªnim renou nocturn son¨¤ ho fans els vaixells vells de mestre d¡¯aixa, quan les quadernes, el costellam i els pals xerren cap endins, contra les ones i el vent. El sorollet del moble esdevingu¨¦ a la ciutat al?ada, un pis que no ¨¦s humit, ni te a prop parets de cant¨®-esponja del mar¨¨s.

Les cases de poble, fredes a l¡¯estiu i a l¡¯hivern, conserven molt b¨¦ els mobles i no ajuden als ossos dels humans. Els murs populars foren al?ats sobre l¡¯argila i els fonaments absorbeixen humitat de la terra mallorquina i les parets sovint ragen o fan saladina.

El crec-crec no era de fantasmes ni missatges d¡¯espectres. Fred i calor, l¡¯organitzaci¨® natural dels espais i els recons dom¨¨stics, aliens a l¡¯Ikea i els dissenyadors acreditats. L¡¯altre capvespre de tempesta, amb massa vent, una mica d¡¯aigua i molt fred de cop sobre Mallorca (temps de peixos blaus i bolets (blaves i picornells), en Joaquim Maria Puyal don¨¤ una confer¨¨ncia a la UIB. Als anys 70, al Congr¨¦s de Cultura Catalana, ja feu missi¨® amb periodistes illencs que aleshores eren joves.

Puyal explica, no predica, crea ambients. L¡¯inventor del relat i l¡¯imaginari dels partits del Bar?a en catal¨¤ contemporani a R¨¤dio Barcelona i despr¨¦s a Catalunya R¨¤dio molts anys, va fer una confer¨¨ncia acad¨¨mica ¨Cespl¨¨ndida¨C des de l¡¯experi¨¨ncia personal. (L¡¯agenda de l¡¯actualitat period¨ªstica va dur a Palma, el mateix dia, alhora, Carles Francino, ex TV3, ex Canal Plus, CNN+ i ara a la SER. El periodista, esportista i ca?ador de perdius mant¨¦ el desig del rigor i les veus corals enmig de la tempesta Madrid-Barcelona. Elvira Lindo, Mat¨ªas Vall¨¦s i Carlos Boyero tenen la seva finestra. Francina parl¨¤ a IB3 i als diaris.)

Fora del colomer de l¡¯estadi del Bar?a segueix amb el gui¨®. ?s fil¨°leg d¡¯origen, tresca la ci¨¨ncia amb la passi¨® d¡¯haver estat, tamb¨¦, creador de programes de tele cl¨¤ssics a TVE i sobretot a TV3. Puyal va dir i mostrar amb alguns exemples audiovisuals i fragments transcrits de la mutaci¨® de les paraules i les imatges, sense verbs.

¡°Messi, Messi, Messi, Messi... encara Messi¡±, per exemple, seq¨¹¨¨ncia i banda sonora per un gol fabul¨®s, la poesia de seda d¡¯un mite. Un fragment de la jugada fou cedit per a un espot d¡¯una marca universal i l¡¯emoci¨® poliglota roda sense parar des de l¡¯?ndia fins a la Patag¨°nia.

La xerrada illenca de Puyal anava sobre qu¨¨ ¨¦s i qu¨¨ fou la seva d¨¨ria pionera amb la configuraci¨® del llenguatge sense gaire met¨¤fores i mots anglesos, tot just despr¨¦s de la dictadura del general Franco. A la UIB, el professor a estones feia de narrador, introdu?a un ¡®flashback¡¯, com si fes de bell nou una retransmissi¨®, la TDT. La virtut ¨¦s, per ell, en els detalls per crear l¡¯ambient, cuidar la veu, la dicci¨®, situar el micr¨°fon, posar un llum sobre els papers i tenir un ordinador avinent per les projeccions de pautes i captures ocasionals.

El motiu-ganxo de la cita era raonar sobre la qualitat ling¨¹¨ªstica i compet¨¨ncia period¨ªstica ¨Csocial¨C de l¡¯¨²s del catal¨¤ per a professionals dels micr¨°fons i les c¨¤meres. La conversa la reclam¨¤ d¡¯¨²s intern, pel f¨°rum, sense enregistraments, declaracions a la premsa ni tuits d¡¯oportunitat amb una frase escap?ada o un fet a?llat. La ¡®master class¡¯ no era circumstancial ni tampoc estava expl¨ªcitament tenyida pels temps pol¨ªtics, absents. El apunts duraran.

Joaquim Maria Puyal explic¨¤ com entrava als plat¨®s, buits i nets, per concretar els programes; sobre els distints murs i espais dibuixava la idea, determinava la fusta i el vern¨ªs, els colors del tap¨ªs i les llums. Desenvolupava la concepci¨® global del missatge. I un dia ¡°assessor¨¤¡± un amic que t¨¦ un restaurant a Barcelona que semblava encallat. El periodista digu¨¦: mant¨¦ la carta, treu dues taules i canvia la il¡¤luminaci¨®. El negoci revisqu¨¦ i encara dura.

Aix¨° deu ser el llenguatge ¨²til de les coses per la gent. Semblava dit i fet per un grup d¡¯arquitectes que tresca per Mallorca i eren habituals als menjars comunals: Lluis Clotet, Josep Quetglas, Elias Torres, Carme Pin¨®s, Rafel Moranta, Rafael Moneo, i finits, com Xisco Piz¨¤ i Federico Climent.

L¡¯equip volander d¡¯amics, quan arribava a un restaurant, solia ser exigent amb la carta per¨° sobretot tamb¨¦ amb la distribuci¨® de les taules, dels llums que pengen sobre la taula i de la insonoritzaci¨®. Un dels constructors/dissenyadors ¨¦s m¨¦s que ir¨°nic i demana: ¡°qui ha fet l¡¯ambientaci¨®? Per qu¨¨ no s¡¯adeq¨¹en el murs i el s¨°til?¡± El frac¨¤s d¡¯un dinar o sopar ve de la incapacitat del di¨¤leg o la conversa global, del soroll continu, el renou estrepit¨®s que solen fer taula parada. Sense murs absorbents i escaires matisats, el menjar s¡¯entravessa. I fereix l¡¯obscenitat d¡¯alguns ve?ns amb les parelles d¡¯oportunitat, amb excessos en els jocs de mans i peus sense fre a les comandes.