La m¨¤quina de curtcircuitar cervells

El cervell que coneixem pel nom de Ted Chiang va sorgir a Port Jefferson (Nova York) el 1967. Durant els anys de formaci¨®, els robots d¡¯Isaac Asimov van impressionar-lo. Llicenciat en Inform¨¤tica, Chiang treballa com a escriptor t¨¨cnic al servei de la ind¨²stria del programari; aix¨° vol dir que, professionalment, ha de tenir cura de redactar amb claredat, renunciar a l¡¯empremta personal i no inc¨®rrer en la vaguetat dels punts suspensius...

En paral¡¤lel a la seva tasca laboral, Chiang ¨¦s un cervell inquiet que, per ajudar-se a pensar, escriu literatura. Sempre ha tingut el bon gust de no dispersar-se amb una novel¡¤la si basta un relat curt (qualitat que, igual que l¡¯inter¨¨s pels reptes cerebrals, l¡¯emparenta amb Jorge Luis Borges). Els seus relats acumulen un fotimer de premis (quatre Nebula, tres Hugo...). Un d¡¯ells, Story of Your Life, va originar Arrival (2016), aquest film de Denis Villeneuve gloriosament acompanyat per la m¨²sica de J¨®hann J¨®hannsson. Exhalaci¨® ¨¦s el segon recull de contes de Chiang (en castell¨¤, a Sexto Piso) i el primer cop que arriba, per fi, en catal¨¤, amb traducci¨® de Ferran R¨¤fols.

A l¡¯autor, l¡¯escriptura li val per calmar el rau-rau d¡¯una idea exc¨¨ntrica i experimentar hip¨°tesis fant¨¤stiques, tal com fa Philip K. Dick a Laberinto de muerte (Minotauro, 2013) quan es demana com rutllaria un univers on l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u fos un fet provat. A ?mfal, un dels relats (premi Locus; en t¨¦ un altre pel conjunt d¡¯Exhalaci¨®), Chiang crea una hist¨°ria alternativa on la quimera del creacionisme ¨¦s real i, sorprenentment per al lector, aix¨ª ho ratifiquen els registres f¨°ssils.

Seguint amb el mateix recurs ¡ªla ucronia¡ª, a La mainadera autom¨¤tica patentada Dacey inventa un giny de l¡¯era victoriana dissenyat per a la crian?a. Homenatjant l¡¯steampunk de William Gibson i Bruce Sterling, exposa la q¨¹esti¨® de la depend¨¨ncia tecnol¨°gica i la deshumanitzaci¨® que (potser) comporta. Aquesta ¨¦s una preocupaci¨® que travessa el llibre (de la mateixa manera que ¨¦s la premissa de Black Mirror). El temor que les nostres eines ens traeixin o sobrepassin ens afligeix d¡¯en?¨¤ que alg¨² va encendre una foguera a la boca d¡¯una caverna en comptes de dormir al ras i llestos. Aquesta por ja s¡¯apuntava al Fedre plat¨°nic quan s¡¯insinua l¡¯efecte de la cultura escrita en la nostra capacitat de recordar. Chiang la revifa a La veritat dels fets amb una hist¨°ria doble: un membre de l¡¯¨¨tnia Tiv apr¨¨n a escriure de la m¨¤ dels colons europeus mentre un pare, en un futur pr¨°xim, avalua les repercussions d¡¯un enregistrament continu de les nostres vides. Essent un literat, Chiang no oblida un detall clau que mant¨¦ les dues narracions unides: l¡¯alfabet ¨¦s una tecnologia.

L¡¯altre motiu recurrent en les invencions de Chiang ¨¦s el lliure albir, que al capdavall est¨¤ lligat a la reflexi¨® de la dignitat humana. A El que s¡¯espera de nosaltres hi figura un aparell anomenat Predictor, que consta d¡¯un bot¨® i un led: si decideixes pr¨¦mer el bot¨®, la llumeta s¡¯avan?a al teu dit (!), cosa que refuta la il¡¤lusi¨® de la llibertat d¡¯elecci¨® i deprimeix tothom. El tema es repr¨¨n a la inversa a L¡¯angoixa ¨¦s el vertigen de la llibertat, que tracta d¡¯un multivers on podem contactar amb altres versions de nosaltres mateixos i saber com els va. La hist¨°ria funciona com una superposici¨® d¡¯El hombre de los dados (Destino, 2004), de Luke Rhinehart, amb el fam¨®s experiment mental de Schr?dinger (i el gat hipot¨¨tic que en un estat ¨¦s viu i en l¡¯altre ¨¦s mort).

Si al relat del Predictor l¡¯angoixa prov¨¦ de la constataci¨® fatal del dest¨ª, a l¡¯altre es deu a les infinites bifurcacions de l¡¯exist¨¨ncia i a la sensaci¨® horrible que un ha triat el cam¨ª erroni. Per ¨²ltim (o per comen?ar, ja que es tracta del primer relat) hi ha El mercader i la Porta de l¡¯Alquimista, que tamb¨¦ s¡¯ocupa de la provid¨¨ncia. Es tracta d¡¯una temptativa d¡¯esgotament del clix¨¦ del viatge en el temps que permet que el lector admiri tota mena d¡¯arabescos temporals. Transcorre a Bagdad, s¡¯hi exalta Al¡¤l¨¤ i s¡¯emmarquen hist¨°ries dintre d¡¯hist¨°ries, o sigui que el conte t¨¦ el regust de les Mil i una nits (l¡¯editorial Karw¨¢n n¡¯acaba de fer una antologia, amb el Premi Nacional de Traducci¨® a Salvador Pe?a Mart¨ªn).

Chiang ¨¦s un autor exacte (desapassionat de vegades, per¨° prec¨ªs i operatiu). Construeix contes amb la consci¨¨ncia que els lectors som cyborgs i que el nostre cervell org¨¤nic, integrant-se en aquesta m¨¤quina tan perfecta que anomenem llibre, pot assolir pensaments extraordinaris, dibuixar filigranes i curtcircuitar paradoxes.