¡°Reivindiquem la catalanitat d¡¯Alberto Closas¡±

A un paso de las estrellas (C¨¤tedra) ¨¦s la biografia d'Alberto Closas (Barcelona, 1921-Madrid, 1994) que han escrit Francis Closas i S¨ªlvia Farriol, nebots de l'actor. S'apropien del t¨ªtol de les mem¨°ries que ell mai va arribar a escriure i van m¨¦s enll¨¤: ¡°Hem volgut posar l'Albert en la hist¨°ria¡±, diuen els autors, que es van passar mesos immersos en la vida del seu oncle: ¡°Sobretot, hem volgut reivindicar la catalanitat i la mem¨°ria de l'Albert¡±. Aix¨ª, Albert, en catal¨¤: ¡°Sempre li vam dir Albert i sempre vam parlar catal¨¤ amb ell. Per a nosaltres, Alberto ¨¦s com un nom art¨ªstic¡±.

El que pocs sabien era que el pare d'Alberto Closas, Rafael Closas, va ser republic¨¤ implicat, ocupant c¨¤rrecs a la Generalitat de Maci¨¤ i sent conseller amb Companys i, des del 1932, portant el trasp¨¤s de compet¨¨ncies de Madrid a Barcelona. Per aquest motiu el gener del 1939 la fam¨ªlia se'n va anar a l'exili. ¡°Per¨° no era d'esquerres¡±, especifica Francis. ¡°Era un conservador, va estar entre els fundadors d'Acci¨® Catalana [de tipus nacionalista, sorgit de la Lliga Regionalista]¡±. Farriol concreta: ¡°Era aquella dreta que hi ha per Europa, per¨° que no acaba d'arribar a Espanya, liberal¡­ No tots els republicans eren d'esquerres¡±.

El pare de Closas va ser catalanista i ma?¨®. Quan Alberto va estudiar als Jesu?tes es va adonar que el nen estava massa pendent dels capellans i el va enviar a Fran?a perqu¨¨ ¡°s'afrances¨¦s¡±, matriculant-ho ¡°en un col¡¤legi estatal, sense encens, devocions ni idees jesu¨ªticas¡±. Per¨° a la casa familiar, al noble carrer Trafalgar dels anys vint del segle passat, no es parlava de pol¨ªtica. ¡°I era una casa molt catalana, on nom¨¦s es parlava catal¨¤¡±, destaca Francis.

Alberto, comen?ada la Segona Guerra Mundial, va emigrar amb el seu germ¨¤ gran, el Jordi, a l'Argentina i all¨¤ va forjar la seva carrera, apadrinat per Margarita Xirgu. ¡°Va ser una segona mare per a ell¡±, diu Francis. ¡°La va con¨¨ixer a Santiago de Xile. Va entrar a l'escola de teatre que va crear la Xirgu i, m¨¦s endavant, va comen?ar a treballar amb ella, ja a Buenos Aires, on va debutar amb El adefesio, de Rafael Alberti, amb un ¨¨xit impressionant¡±. Els nebots subratllen que per la influ¨¨ncia de l'actriu i empres¨¤ria, Closas es va considerar sempre un home de teatre, en el repertori del qual figuren autors com Lorca, Alberti, Casona¡­ ¡°El teatre era el que l'atreia, deia que el cinema li interessava per pura conveni¨¨ncia econ¨°mica¡±, recorda la seva neboda, un discurs molt actual, com actuals s¨®n les queixes que proferia Alberto ja als primers anys quaranta per culpa¡­ del futbol: ¡°Les retransmissions radiof¨°niques de partits estaven fent molt de mal al teatre a l'Argentina¡±, diu Farriol.

Els autors destaquen els recitals de poesia catalana que va fer a Buenos Aires. ¡°Recitar Verdaguer, Maragall, Costa i Llobera i Carner demostra el seu inter¨¨s per la cultura catalana¡±, diu Francis. Per¨° mai es va ficar en pol¨ªtica. ¡°Es diu que era amic tant de Carrillo com de Carrero Blanco¡­ A veure, l'Alberto coneixia Carrero perqu¨¨ van viure al mateix bloc de pisos a Madrid, i li donava alguna entrada de teatre¡­ poca cosa m¨¦s¡±, sentwncia Francis. ¡°S¨ª que, ja als anys vuitanta, es va declarar ¡®un republic¨¤ al servei del joancarlisme¡¯ i admirador de la pol¨ªtica de Jordi Pujol, per¨° fins i tot aquestes declaracions cal considerar-les una manera d'escapolir-se¡±. I si en la necrol¨°gica que va fer el seu amic i autor teatral Manuel Mart¨ªnez Mediero diu que ¡°nom¨¦s el nefast bigoti de l'¨¨poca li restava frescor¡±, els seus nebots puntualitzen que no es tractava d'¡°un bigoti franquista, sin¨® de Clark Gable¡±.

¡°Ni tan sols al cinema es va comprometre, deixant de costat Muerte de un ciclista. Ell es va dedicar a la com¨¨dia, a films costumistes¡­ a fer de galant¡±, diuen els autors del llibre, que tamb¨¦ han escollit les pel¡¤l¨ªcules del seu oncle que, fins al 21 d'octubre, es poden veure en un cicle a la Filmoteca de la Generalitat: Historia de una mala mujer (1948, versi¨® d'El ventall de Lady Windermere, d'Oscar Wilde), Muerte de un ciclista (1955), Distrito quinto (1958) i La gran familia (1962).

Pura seducci¨®

Tot en ell era, doncs, seducci¨®, gaireb¨¦ coqueteria: ¡°Va n¨¦ixer l'1 de novembre, per¨° sempre surt el 30 octubre¡±, explica Francis. ¡°El que passa ¨¦s que no li agradava que el seu aniversari fos el Dia dels Difunts. Ho deixa clar en una carta al meu pare, en la qual li recorda que el dia 1 de novembre fa 28 anys, i afegeix: ¡®estripa aquesta carta¡¯. No podia deixar rastre d'aquella informaci¨®!¡±. Els nebots s¨®n conscients que l'Alberto ¡°enamorava amb el discurs, ho edulcorava tot, ho manipulava, coquetejava. Deia que el sedu?en a ell, per¨°¡­ dir aix¨° ja t¨¦ una mica de seductor¡­!¡±, reconeixen.

La documentaci¨® consultada ¨¦s ingent i, vist el car¨¤cter del personatge, podria ser enganyosa. ¡°El coneixem i sabem quan exagera o menteix¡±, aclareix Francis. Com hauria suportat la pressi¨® medi¨¤tica si avui tingu¨¦s 40 anys? ¡°Per descomptat, no hauria caigut en les urpes de la teleporqueria, hauria sabut distingir el gra de la palla i mantenir-se al marge, era molt intel¡¤ligent¡±. Sigui com sigui, estan encantats amb la premsa del cor: "Aviat ha dedicat dues p¨¤gines al llibre; amb aix¨° ja¡­¡±, fa broma Francis.