La festa d¡¯aniversari

Els gossos (Los perros, tradu?da al catal¨¤ per Joan Negri¨¦) est¨¤ escrita i dirigida per l'argent¨ª Nelson Valente: la seva tercera estrena a la barcelonina La Villarroel, que tamb¨¦ va acollir ¡ªi es va revelar entre nosaltres¡ª la seva com¨¨dia El loco y la camisa (2009, que va recalar al Banfield Teatro Ensamble, i va ser boom del teatre independent: amb nou temporades), i despr¨¦s han vingut en clau dram¨¤tica El declive (2018) i la recient¨ªssima Los perros, el 2020. Els gossos s'havia de presentar en el darrer Festival Grec, per¨° va ser un estiu accidentat, fins que va arribar per fi la setmana passada. Amb un canvi que vaig trobar a faltar: M¨¤rcia Cister¨®, reempla?ada per la no menys estupenda Sandra Moncl¨²s, que ja vaig aplaudir, entre altres t¨ªtols, en la reposici¨® de 4D ?ptic, de Javier Daulte.

El nou repartiment de Valente t¨¦ quatre int¨¨rprets: Merc¨¨ Ar¨¢nega, Albert P¨¦rez, Sandra Moncl¨²s i Joan Negri¨¦. L'Al¨ªcia (Ar¨¢nega) i l'Emili (P¨¦rez) s¨®n els pares de la Laura (Moncl¨²s), i ella, parella de l'Albert (Negri¨¦). L'escenografia i el vestuari s¨®n d'Albert Pascual. La llum, de Guille Gelabert.

Els gossos ¨¦s m¨¦s aviat una com¨¨dia o un drama? ?s dif¨ªcil etiquetar-la. A estones em va fer pensar en un treball mig ferotge, mig riallada. I amb personatges a l'estil d'Un fr¨¤gil equilibri, d'Albee, per¨° ni fr¨¤gil ni equilibri: m¨¦s aviat pensaria en el primer Alan Bennett (amb perfum porte?ocatal¨¤). Merc¨¨ Ar¨¢nega, la temible matriarca, devora tot el que li posin: n'hi ha prou amb recordar personatges tan recents i diversos com la Vera a Davant la jubilaci¨®, de Thomas Bernhard, dirigida per Krystian Lupa, i Shirley Valentine, de Willy Russell. Abans esmentava Albert P¨¦rez, el pare, i m'ha tornat a venir al cap l'ins¨°lit Bennett. Potser per partida doble, perqu¨¨ el madur Albert evoca els gossos de la seva infantesa, nom per nom (Piri, Tris, Tint¨ªn, Sultan), i sospitem que poden ser animals imaginats. L'Emili perd records i noms, deixa anar frases tan misterioses com ¡°l'intest¨ª es desorienta¡±. Sembla un tros de pa, com l'Albert. Per¨° jo no pensaria el mateix en veure'ls tots dos junts.

Segons Nelson Valente, els seus dos temes preferits com a director s¨®n la fam¨ªlia i la identitat. Llegeixo despr¨¦s en un article que ve a dir una cosa aix¨ª: ¡°Ent¨¦n la fam¨ªlia com el que s'anomena ¡®no vida¡¯: el fet de desaprofitar l'oportunitat de viure¡±. Ens clava esgarrapades, la ¡°no vida¡±, a la cara? Diria que s¨ª, sovint, de seguida que et despistes. Llegeixo tamb¨¦ que Valente va comen?ar com a actor, d'adolescent. Despr¨¦s es va cansar de sortir a l'escenari, va ser assistent de direcci¨®, i es va dedicar a escriure i a dirigir. Va tornar a intentar actuar, per¨° ja no era el mateix. ¡°Actuant¡±, va dir a Javier Virpo, ¡°em sentia com un director mirant des de fora¡±.

Tot es dispara. La Laura, la parella de l'Albert, fa 40 anys. Aquell dia agafa el metro. Un metro que ¨¦s com tants altres, tantes vegades. O sigui, com si aquests 40 anys en semblessin un de sol. Per¨° aquell dia alg¨² li parla. Al vag¨®, un desconegut se li asseu al costat i li murmura una frase a l'orella. No la dir¨¦ aqu¨ª. Un n¨²vol d'angoixa la segueix carrer avall. Alguna cosa esclata durant l'aniversari. Brollen, com ocellots, frustracions que han trigat molt a apar¨¨ixer. Dues preguntes van recorrent la festa: quan vaig triar la vida que porto?, ¨¦s aquesta la que vull viure en els pocs anys que em queden?

L'Al¨ªcia ¨¦s amarga, vitri¨°lica, sulf¨²rica: temible. Ella i l'Emili no s'avenen gens. Oh, quina sorpresa. A qu¨¨ es dediquen, per cert? L'Al¨ªcia no ho recorda. ¡°A veure, Emili: no recordo el que vaig sopar ahir i pretens que recordi una ve?na de fa 30 anys?¡±. Va creixent la tensi¨® com un nuvolot negre. Tornen els noms: Piri, Tris, Tint¨ªn, Sultan¡­

Curi¨®s: llegit, el text de Valente pot semblar com el di¨¤leg d'una visita a deshora. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. Estan tancats a casa. Calor o fred, tant se val. Torna la paraula ¡°confinament¡±. ?s una paraula tan bonica com el que diuen els quatre int¨¨rprets, encara que no sona com el que sembla. Ara, mentre es fa fosc, sona aquesta veu: ¡°Em sento perduda. Tot em dona voltes al cap. No estic b¨¦. No estic satisfeta. El que abans em feia gaudir, ara em sembla pla, banal, horror¨®s. No s¨¦ per qu¨¨ faig el que faig¡±.

No m'oblido dels quatre rotunds int¨¨rprets, com si m'haguessin d'acompanyar durant una bona estona. Em fan riure, em fan pensar, aconsegueixen que a la casa hi acabi entrant una mica d'aire fresc. Laura, no escoltis les paraules del desconegut.

Els gossos. Text i direcci¨®: Nelson Valente. La Villarroel. Barcelona. Fins a l'1 de novembre.