Bruno Oro, ben documentat, mal afaitat

A la crescuda graella de TVE a Catalunya, un dels nous programes setmanals el presenta Bruno Oro. Es tracta de Perduts en el temps, que proposa ¡°descobrir indrets abandonats de Catalunya que amaguen hist¨°ries fascinants¡±. Cada episodi ¨¦s monogr¨¤fic. De moment, n¡¯han em¨¨s tres. Un sobre la batalla de l¡¯Ebre. Un segon sobre l¡¯edifici del Bors¨ª, el casino mercantil que, amb una volguda fesomia de temple dels diners, aixoplugava la borsa privada de Barcelona. I el darrer, sobre la pres¨® i el castell de Figueres, que va ser la pres¨® de Tejero.

La part documental del programa ¨¦s impecable i els testimonis triats s¡¯expliquen amb claredat i encert, com un objector de consci¨¨ncia que va estar tancat a la pres¨® de Figueres. Testimonis que no exclouen l¡¯emoci¨®, com l¡¯entranyable Josefa Rosell¨®, supervivent del bombardeig del poble vell de Corbera d¡¯Ebre, ara abandonat. Per¨° els responsables del programa es deuen malfiar que recordar amb solv¨¨ncia determinats fets i revifar la hist¨°ria tingui prou amenitat. Per fer-ho m¨¦s distret, que no cal, hi afegeixen alguns elements del tot sobrers. Fins i tot fan nosa.

El presentador, Bruno Oro, figura que ¨¦s un arque¨°leg i sembla ser que la iconografia de l¡¯ofici (des de l¡¯¨¨poca d¡¯Indiana Jones) fixa com un atribut inalterable sortir amb armilla i mal afaitat. Aix¨ª ho fa Oro. I una pe?a sobrera ¨¦s una recreaci¨® o ambientaci¨® hist¨°rica dels fets que s¡¯expliquen. En el cas de la batalla de l¡¯Ebre s¡¯inicia amb unes escenes d¡¯atac de soldats republicans, Oro entre ells. Les interpreten el grup de voluntaris de Fai¨®, que peri¨°dicament recreen la batalla de l¡¯Ebre. Una popular convocat¨°ria local que ja t¨¦ m¨¦s de 10 anys, per¨° que per convertir-la en una narraci¨® cinematogr¨¤fica convincent li cal superar un inevitable i benintencionat amateurisme. Les imitacions de Tejero i Dal¨ª (en camisa de for?a) van fer ang¨²nia. En el cas del Bors¨ª, una bona troballa com la d¡¯acudir al cinema mut per il¡¤lustrar una cita de La febre d¡¯or, de Narc¨ªs Oller, es perjudica quan, una segona vegada, es fa gesticular Oro exageradament per recrear les actuacions del pitjor cinema de l¡¯¨¨poca. De vegades, les imatges m¨¦s senzilles diuen molt m¨¦s. Per exemple, el passeig d¡¯Oro per les runes del poble de Corbera, salvatgement bombardejat.

La hist¨°ria de l¡¯edifici del Bors¨ª, al carrer Aviny¨®, que explica el programa mostra l'opul¨¨ncia d¡¯aquella borsa privada, reflex d¡¯una nova riquesa especulativa. Els historiadors convidats subratllen temes interessants, com l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquest bors¨ª privat a Barcelona, un mercat lliure (no oficial) de capitals, en contraposici¨® a la Borsa de Madrid, oficial, i la que m¨¦s tardanament s¡¯obriria a Barcelona, tamb¨¦ oficial. Un bors¨ª molt vinculat a la banca, a les empreses metal¡¤l¨²rgiques i al fenomen emergent del transport ferroviari. El programa tracta la figura del seu promotor, el controvertit financer i pol¨ªtic Evarist Arn¨²s, filantrop i esclavista, molt ben dibuixat en un curt passeig per la finca de descans que va aixecar a Badalona. L¡¯acomodaci¨®, a la postguerra, de les aules de l¡¯Escola d¡¯Arts Aplicades, va destrossar, com ensenya Oro, parcialment l¡¯interior. Perduts en el temps s¡¯atura aqu¨ª. L¡¯edifici, ara, ¨¦s municipal i est¨¤ pendent de rehabilitaci¨®.

Perduts en el temps, no ¨¦s, ni es fa, llarg (25 minuts). El que explica t¨¦ inter¨¨s. Hi sobra la faramalla.