Corre, corre, lexic¨°graf

Aquesta setmana passada l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans ha fet p¨²blica una nova ampliaci¨® del diccionari normatiu, aquesta vegada amb catorze paraules noves i l¡¯esmena de disset entrades existents, totes elles relacionades amb l¡¯expressi¨® de l¡¯orientaci¨® sexual i la identitat de g¨¨nere. El l¨¨xic LGBTI, que en diuen. ?s un esfor? que demostra una voluntat de l¡¯IEC d¡¯estar al dia en un dels camps sem¨¤ntics m¨¦s en voga, amb la inclusi¨® de termes com cissexual, interf¨°bia o transg¨¨nere, o la introducci¨® de la postil¡¤la ¡°dit despectivament¡± a doneta, bardaix o gallimarsot, assenyalades tamb¨¦ amb l¡¯abreviatura de ¡°en recessi¨®¡±. Possiblement es tracta d¡¯una prevenci¨® a la vigil¨¤ncia del que ¨¦s pol¨ªticament correcte, que ning¨² pugui dir que des de l¡¯acad¨¨mia es prescriuen termes que poden denigrar l¡¯altre, per¨°, sigui com vulgui, el fet que el diccionari normatiu s¡¯aproximi als usos reals ¨¦s una bona not¨ªcia.

La dilig¨¨ncia de l¡¯IEC per mirar d¡¯estar al dia ja ha tingut per¨° algunes cr¨ªtiques, raonades. Tal com hav¨ªem dit en un altre article d¡¯aquesta secci¨® (¡°Sexualitat, alteritat i taxonomia¡±), la florida de termes sobre identitats i orientacions sexuals t¨¦ una motivaci¨® visibilitzadora, en proporcionar les eines suficients per parlar d¡¯unes realitats que hi s¨®n per¨° no tenen ¡ªo no tenien¡ª qu¨¨ les design¨¦s. D¡¯aqu¨ª que al seu moment apareguessin paraules com cisg¨¨nere, heteronormatiu o homof¨°bia, les quals van sortir dels usos propis del col¡¤lectiu ¡ªespec¨ªficament la literatura sobre la q¨¹esti¨®¡ª per acabar formant part del l¨¨xic m¨¦s o menys com¨².

Ara, per¨°, i d¡¯aqu¨ª han vingut les cr¨ªtiques, s¡¯ha volgut construir un sistema lexicogr¨¤ficament rod¨® que ha definit categories noves, les quals, si b¨¦ res no obsta que puguin existir en la literatura o l¡¯argot especialitzat, serveixen per visibilitzar coses que no reclamaven visibilitzaci¨®, m¨¦s que res perqu¨¨ ja en tenien. Vegem-ne dos exemple: cisf¨°bia i monosexual. El primer cas sembla obtingut en un laboratori lexicogr¨¤fic a partir dels coneguts homof¨°bia i transf¨°bia, per¨° posa l¡¯accent en un sentiment minoritari (?tenen les persones trans mania envers les persones cis?) alhora que victimitza un col¡¤lectiu que mai no ha estat v¨ªctima de res. ?s el que passa amb l¡¯esl¨°gan recent ¡°All lives matter¡±. Importen, les vides de tothom? Oi tant. Per¨° fent aix¨° desviem el focus i aplanem la reivindicaci¨® de les persones negres.

El segon cas, monosexual, sembla an¨¤logament un artifici l¨¨xic a partir de la base bisexual, tot buscant-hi l¡¯ant¨°nim perfecte. Existia el terme abans de la seva irrupci¨® al diccionari? Possiblement, per¨° era gaire dif¨®s o hi havia cap col¡¤lectiu que el reclam¨¦s? Sortida com a tercera via entre homosexual i heterosexual, avui la bisexualitat malda per obtenir m¨¦s visibilitat (aix¨ª ho reclamava l¡¯escriptora i traductora Bel Olid arran del festival de literatura Qlit: ¡°Ens calen referents literaris. Quins llibres heu llegit en qu¨¨ hi hagi personatges bisexuals?¡±), per¨° no estava previst que, a trav¨¦s del diccionari, n¡¯obtingu¨¦s artificiosament tot el col¡¤lectiu oposat, aix¨° ¨¦s, aquells que se senten atrets o nom¨¦s per homes o nom¨¦s per dones, i que per tant inclou indistintament homosexuals i heterosexuals.

Potser no calia c¨®rrer tant, ni basar la codificaci¨® diccionarial en la composici¨® l¨¨xica pura i dura a fi de quadrar un sistema de prefixos i sufixos que pogu¨¦s donar explicaci¨® a tot malgrat mancar de referents reals. Com hem dit en comen?ar, l¡¯encerta l¡¯IEC en matisar definicions per a termes que podien resultar denigrants per a aquests col¡¤lectius, per¨° sembla desconnectar-se de la resta de l¡¯¨²s, en proposar termes ins¨°lits en la reivindicaci¨® LGBTI per¨° tamb¨¦ en obviar la inclusi¨® de novetats procedents de la llengua col¡¤loquial, o limitar-se a marcar la recessi¨® de les que s¨ª que tenim. Recula gallimarsot, d¡¯acord, per¨° no sembla que ning¨² es plantegi incloure el manlleu bollera al diccionari ni postular el mateix gallimarsot com a alternativa. Ni tampoc hi ha lloc per a termes consolidats, com entendre-hi, ambient o travesti. Com si tots plegats ens don¨¦ssim de menys de la informalitat.

Com sembla que passa en altres ¨¤mbits d¡¯¨²s, se¡¯ns proposa un model de llengua est¨¤ndard omn¨ªmode, ben format, h¨¤bil per a tots els usos formals i capa? de parlar de tot. Per¨° en paral¡¤lel ens allunyem progressivament de la col¡¤loquialitat i dels usos espontanis. I fora bo que l¡¯IEC sort¨ªs de l¡¯armari.