Companys, descal??
Notes in¨¨dites de Joan Alavedra sobre una conversa entre Josep Benet i una germana del president q¨¹estionen que es descalc¨¦s en ser afusellat
¡°Ara, mos peus, aneu descal?os: / sense embolcall m¡¯heu de servir. / ?s tocant terra catalana, / sentint-la b¨¦, com vull morir¡±. L¡¯any 1944 Josep Carner va imaginar l¡¯afusellament del president de la Generalitat a La fi de Llu¨ªs Companys. El poema es va publicar a M¨¨xic al diari Nova Era, portaveu del Partit Socialista Catal¨¤ independent, tal com va recollir un dels seus membres, Miquel Ferrer, a La Generalitat de Catalunya a l¡¯exili (1977). Els seus versos s¨®n la primera refer¨¨ncia liter¨¤ria d¡¯abast sobre un Companys descal?.
El primer antecedent gr¨¤fic, en canvi ¡ªsi no hi ha un error en la dataci¨®¡ª, ¨¦s un oli de Jos¨¦ Ch¨¢vez Morado (1909-2002) de 1940 que s¡¯exhibeix al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya. El muralista mexic¨¤ va plasmar el president dret davant el piquet d¡¯execuci¨®, amb els bra?os creuats, un vestit verd¨®s i els peus descal?os al final dels pantalons doblegats.
A partir d¡¯aquestes primeres refer¨¨ncies en van sorgir moltes altres. El 1947, l¡¯exconseller de Cultura Ventura Gassol va dedicar a Companys un poema en qu¨¨ s¡¯hi referia com a ¡°aquell que un dia / acaron¨¤ la p¨¤tria amb el peu nu, / i es fa pols amb la terra que l¡¯aferra¡±. El mateix any, el president del Parlament a l¡¯exili, Antoni Rovira i Virgili, va escriure El senyal al pit: ¡°No has volgut cal?at que et privi / de tocar el sagrat terrer Al castell de les trag¨¨dies / et dreces a peus descal? / petges la terra i la guaites / entre clarors matinals¡±.
Per¨°, de deb¨° el president es va descal?ar la matinada del 15 d¡¯octubre de 1940 al fossar de Santa Eul¨¤lia del Castell de Montju?c, avui fa 80 anys? La documentaci¨® in¨¨dita que ha trobat Quadern al fons Joan Alavedra de l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya, i que recull una conversa entre Josep Benet, el m¨¤xim estudi¨®s dels darrers dies de Companys, i la germana petita d¡¯aquest, Ramona, ho q¨¹estiona.
Les sabatilles de roba
Quan la policia militar alemanya va detenir Llu¨ªs Companys el vespre del 13 d¡¯agost de 1940 a la localitat bretona de La Baule-les-Pins, duia unes sabatilles de roba, anomenades de tennis o de platja, blanques, amb les quals havia sortit a passejar amb la seva esposa Carme Ballester i el nebot d¡¯aquesta, Francesc. Amb elles el va fotografiar l¡¯agent de l¡¯ambaixada franquista a Par¨ªs que el va conduir a la frontera d¡¯Irun, Pedro Urraca, per evidenciar que no l¡¯havia maltractat. I amb elles hauria arribat als calabossos de la direcci¨® general de seguretat del Ministeri de Governaci¨® de Madrid el 29 d¡¯agost.
Segons la darrera versi¨® de la recerca de Benet, El president Companys afusellat (2005), entre aquest dia i el 17 de setembre al president se¡¯l sotmet¨¦ a algun interrogatori extraoficial per sostreure-li informaci¨® sobre els fons econ¨°mics de la Rep¨²blica. D¡¯acord amb l¡¯expedient de Companys de l¡¯Archivo Hist¨®rico Nacional, els interrogatoris oficials haurien tingut lloc els dies 17 i 18 de setembre. El 3 d¡¯octubre, en una aturada de cam¨ª a Barcelona, el president va explicar a la seva germana Maria de l¡¯Alba que a la direcci¨® general l¡¯havien vexat i torturat.
Arribat aquell mateix dia a dest¨ª, el 12 d¡¯octubre, les altres dues germanes, Neus i Ramona, el van visitar al Castell de Montjuic. Aquesta darrera va anotar al seu dietari que ¡°les petites humiliacions li han deixat un cos com un S. Crist¡±. Va comprovar-ho en recollir la seva roba tacada de sang i veure-li els peus inflats. Benet va accedir al dietari i, a m¨¦s, va entrevistar Ramona al final de la seva vida (va morir el maig de 1979, a l¡¯edat de 84 anys). Quadern ha trobat les notes sobre aquesta conversa, en la qual o b¨¦ hi era present Joan Alavedra, o b¨¦ Benet l¡¯hi va explicar amb detall. El periodista, exsecretari de Companys durant la Rep¨²blica, hi tenia inter¨¨s perqu¨¨ aplegava documentaci¨® per a una biografia sobre el president. La mort, per¨°, l¡¯hi imped¨ª.
Segons les tres p¨¤gines mecanografiades, Ramona va concretar les tortures, per¨° Benet no va usar els detalls per al seu relat. Aquest suplement els publica per primera vegada. ¡°La roba interior de Companys, la samarreta i els cal?otets, estava marcada per les vergassades que havia rebut¡±, transcriu Alavedra. I segueix, ¡°de tortures que li havien fet als peus (arrencat ungles, i aplicat cigarretes enceses a les ferides) els tenia inflats i els duia embolicats. Duia uns draps als peus, o una mena d¡¯espardenyes a retal¨®¡±.
Unes octavetes de novembre on es deia que anava descal? haurien ajudat a crear el mite del gest del president
La matinada del 15 d¡¯octubre, Companys va ser afusellat en pres¨¨ncia del seu advocat defensor, el capit¨¤ d¡¯artilleria Ramon de Colub¨ª, per¨° no de cap familiar. Benet el va buscar durant molts anys. A les acaballes de 2003, juntament amb l¡¯escriptor Albert Manent, el va localitzar a Caracas. Colub¨ª s¡¯hi havia establert el 1947 despr¨¦s d¡¯abandonar l¡¯ex¨¨rcit, colpit pel seu paper en el Consell de Guerra i pel tarann¨¤ que prenia el franquisme. Com que Benet i Manent no es trobaven en condicions de viatjar, van facilitar el contacte a la revista S¨¤piens, que hi va enviar Jordi Finestres a entrevistar-lo per publicar un reportatge el gener de 2004. Colub¨ª, aleshores de 93 anys, va dir al periodista: ¡°Vaig observar com es descal?ava. Despr¨¦s li van disparar¡±.
Tanmateix Benet, tot i con¨¨ixer aquest testimoni, en escriure la seva darrera versi¨® (2005) del periple presidencial va ometre aquest punt i va escriure que en l¡¯execuci¨® de Companys ¡°destacaven les seves sabatilles de roba blanca i el mocadoret blanc que duia, com sempre, a la butxaca superior de l¡¯americana¡±. I va exposar que despr¨¦s ¡°comen?aren a circular versions d¡¯aquella mort, m¨¦s o menys fantasioses, i, en alguns casos, netament hagiogr¨¤fiques¡±.
L¡¯historiador es va guardar de criticar obertament la versi¨® dels peus descal?os, per¨° no la considerava ver¨ªdica. De fet, aix¨ª ho havia expressat el juny de 1998 en una entrevista a EL PA?S. Companys ¡ªva dir Benet a Francesc Valls¡ª ¡°va morir cal?at amb les mateixes sabatilles amb qu¨¨ el va detenir la policia militar alemanya a La Baule¡±. En la transcripci¨® d¡¯Alavedra de la conversa Benet-Ramona, es diu que ¡°duia unes espardenyes de tennis, a retal¨®, que havien anat a buscar perqu¨¨ pogu¨¦s cal?ar-se una mica i caminar. Quan caigu¨¦, mortalment ferit, li sortiren dels peus i d¡¯aqu¨ª ha nascut (segons Benet) la llegenda que va voler descal?ar-se per a tocar amb els peus terra catalana¡±.
De fet, Colub¨ª es va trobar amb Ramona Companys immediatament despr¨¦s de l¡¯execuci¨® per fer-li notar que el seu germ¨¤ s¡¯havia mantingut ser¨¨ fins al final, per¨° no va esmentar la q¨¹esti¨® dels peus descal?os. Ella, en la conversa amb Benet, li ho hauria dit, o b¨¦ hauria corregit l¡¯opini¨® que en tenia. Quan la revista Destino la va entrevistar l¡¯octubre de 1977, tampoc en va dir res. En el mateix n¨²mero sobre l¡¯afusellament, Joan Villar¨® Tarrag¨®, testimoni directe dels fets com a soldat auxiliar, va negar que Companys s¡¯hagu¨¦s descal?at. En canvi, tothom coincideix que no va voler que li embenessin els ulls. ?s plausible, doncs, que quan Finestres recoll¨ª el testimoni d¡¯un Colub¨ª de 93 anys (¨²nic testimoni avalador del fet), el seu relat estigu¨¦s contaminat per les mitificacions que coneixia, perqu¨¨ aquell episodi el va marcar. Com li express¨¤, ¡°no afusellaven una persona qualsevol, est¨¤vem davant d¡¯un personatge i un moment hist¨°ric¡±.
El 2015, el mateix Finestres va publicar a Retrat d¡¯un magnicidi el nom de qui don¨¤ el tret de gr¨¤cia al president, el brigada del cos de la Policia Armada de Barcelona Benjam¨ª Benet Blanch. El text d¡¯Alavedra dona m¨¦s detalls sobre aquesta q¨¹esti¨®, que Benet tamb¨¦ va ometre al seu llibre. ¡°Els oficials evadiren comanar el piquet d¡¯execuci¨®. L¡¯un per malaltia, l¡¯altre per un altre motiu. El coronel crid¨¤ a un, que li havien mort un germ¨¤ (assassinat) durant la guerra i, a desgrat que no volia, parlant-li del germ¨¤ mort, gaireb¨¦ el comminaren a fer-ho. El piquet fou, tamb¨¦, dif¨ªcil de trobar i ho ordenaren a un de determinat. Els soldats, per¨°, no tiraren a Companys, sin¨® fora del seu cos. Nom¨¦s dues bales el tocaren, una d¡¯elles prop del cor. S¡¯hagu¨¦ de tirar el tret de gr¨¤cia. L¡¯oficial (aquell que en principi s¡¯hi negava) estava tan alterat, que li tremolava la m¨¤ i hagu¨¦ de tirar quatre vegades per tocar-lo. Les bales eren al cos. El cap qued¨¤ intacte¡±.
L¡¯execuci¨®
Com s¡¯hauria creat doncs la imatge del president descal?? El desembre de 1976, ?ngel Vi?as va publicar a Historia 16 un article ben poc divulgat: Juicio y ejecuci¨®n de Companys (Benet el cita nom¨¦s a peu de p¨¤gina i no pas per la q¨¹esti¨® rellevant). L¡¯historiador va trobar als arxius nacionals dels Estats Units un document lliurat al c¨°nsol general de l¡¯Alemanya nazi per un testimoni de confian?a, no identificat, abans del 31 d¡¯octubre de 1940. Cont¨¦ el relat detallat de la darrera matinada del president. ¡°Se despide de sus acompa?antes inmediatos y es conducido cerca del muro; su marcha es decidida; empieza a romper las primeras claridades del nuevo d¨ªa; los zapatos blancos que lleva el condenado, as¨ª como el pa?uelo de bolsillo, destacan claramente en la oscuridad¡±. Finestres assegura a Quadern que l¡¯autor de l¡¯informe era el capit¨¤ de la Gu¨¤rdia Civil Gonzalo Fern¨¢ndez-Vald¨¦s, present a l¡¯execuci¨®, ¡°perqu¨¨ segons els informes dels serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia nord-americans, hauria col¡¤laborat amb l¡¯espionatge alemany¡±.
Res no es diu que Companys es descalc¨¦s. Entre el material que va trobar Vi?as procedent del consolat, per¨°, hi havia tamb¨¦ la traducci¨® a l¡¯alemany d¡¯una octaveta datada el 28 de novembre a Barcelona titulada La veritat sobre l¡¯afusellament de Companys. Segons aquesta versi¨®, ¡°poc abans de la seva mort va demanar perm¨ªs per a descal?ar-se, per tal de tocar amb els seus propis peus la terra catalana al morir, afirmant: ¡®Moro per Catalunya i per la Rep¨²blica. M¡¯alegro de poder morir a Catalunya i si alguna cosa em fa pena ¨¦s el no haver pogut fer m¨¦s pels meus ideals. Valor a tots els que es queden, esperan?a i fortalesa. Visca Catalunya!¡¯¡±.
Colub¨ª, en canvi, va dir a Finestres que Companys havia exclamat ¡°Per Catalunya!¡± i prou. Tamb¨¦ Alavedra recull de l¡¯entrevista Benet-Ramona que el president ¡°crid¨¤ ¡®Per Catalunya!¡¯, que era la consigna de la guerra¡±. ?s ben probable, doncs, que fos per mitj¨¤ d¡¯aquestes octavetes que el relat de l¡¯home descal? cal¨¦s d¡¯immediat en l¡¯imaginari de l¡¯antifranquisme i pass¨¦s a l¡¯exili. Carner, Gassol i altres poetes i publicistes van fer la resta. Com va recollir Joan Puig i Ferreter a les seves Mem¨°ries pol¨ªtiques (1981) del propi Gassol el 1946, ¡°cal crear mites, jo vaig ajudar a crear el de Maci¨¤, com ara el de Companys. Sense aix¨° no es fa un poble¡±.
M¨¦s llenya al t¨¨rbol ¡®afer Rebert¨¦s¡¯
A les acaballes de novembre de 1936, dirigents de la CNT-FAI van denunciar al conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader, que Andreu Rebert¨¦s, comissari general d¡¯Ordre P¨²blic (tots dos d¡¯ERC), havia enviat una patrulla a desfer-se de la seva madrastra per un litigi econ¨°mic. Descobert, Rebert¨¦s va reclamar l¡¯assist¨¨ncia del seu amic, el president de la Generalitat. En negar-se-li va amena?ar d¡¯esbombar la vida ¨ªntima de Companys i despr¨¦s va destapar una trama promoguda per membres d¡¯Estat Catal¨¤ que pretenia eliminar el govern de Companys i reempla?ar-lo per un de caire m¨¦s nacionalista per plantar cara a la CNT-FAI, amb el president del Parlament Joan Casanovas, d¡¯ERC, al capdavant.
Es desconeix qui havia avalat dos mesos abans Rebert¨¦s per al c¨¤rrec de comissari. Una versi¨® apunta que fou Carme Ballester, amiga d¡¯ell ¡ªambd¨®s pertanyien a les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana Estat Catal¨¤¡ª i de la seva dona. Mentre es divorciava del seu primer marit Joan Duran per casar-se amb Companys, Ballester va viure a casa d¡¯ells, com explica Oriol Due?as a la biografia (2018) d¡¯ella. De Rebert¨¦s es deia que feia de proxeneta per als amics. El seu perfil i les m¨²ltiples variants de l¡¯afer les van recollir Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonz¨¤lez Vilalta a Contra Companys, 1936 (2012) i Eduard Puigvent¨®s a Complot contra Companys (2008)
Per silenciar l¡¯afer, van tancar Rebert¨¦s al Castell de Montju?c, feu d¡¯ERC. Poc despr¨¦s va ser assassinat. Totes les fonts apunten a patrullers d¡¯Esquerra com els responsables. Hi ha, per¨°, tres versions dels fets. Una segons la qual fou mort mentre li feien creure que el duien a Andorra; una altra, que l¡¯haurien afusellat a Montju?c, i una variant d¡¯aquesta, explicada pel doctor Joan Sol¨¦ i Pla, amb el mateix escenari per¨° mort per execuci¨®.
Despr¨¦s de parlar amb Tarradellas, Alavedra va escriure: ¡°Rebert¨¦s feu matar la seva sogra [era el parentiu que es creia que tenia la madrastra, que es deslliur¨¤ de la mort... Tancat a Montjuic en anar-lo a cercar es neg¨¤ a sortir i deman¨¤ garanties, que se li donaren [el conseller Aiguader]. Fou assassinat a la sortida. Albert, que era el cap de Montju?c, ho telefon¨¤ a T¡±. Aquests darrers eren ¨ªntims amics per la seva milit¨¤ncia a la Joventut Nacionalista La Fal?.
¡°N¨²ria [Orom¨ª, militant d¡¯ERC i segons diu Puigvent¨®s a Quadern ja divorciada de Rebert¨¦s], la seva v¨ªdua, diu que fou una venjan?a de C[arme Ballester] perqu¨¨ el seu marit es neg¨¤ a dormir amb ella¡±. En un altre quadern Alavedra anot¨¤: ¡°Rebert¨¦s diuen que fou mort perqu¨¨ s¡¯havia ent¨¨s o s¡¯entenia amb C. Fou tret a la for?a de la pres¨® i li tiraren tres trets a la nuca¡±. El possible factor Ballester en el desenlla? final de Rebert¨¦s, que revela ara Quadern, ¨¦s una variant amb qu¨¨ fins ara no es comptava.
El paper de Carme Ballester en la detenci¨® de Companys
Durant els anys cinquanta i seixanta, J[¡]oan Alavedra va anotar als seus dietaris, que es conserven a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya, informacions obtingudes despr¨¦s de llargues converses amb Josep Tarradellas i que Quadernpresenta tamb¨¦ de manera in¨¨dita. El president a l¡¯exili mantenia una relaci¨® ambivalent amb Carme Ballester, a qui mantenia econ¨°micament, i hauria explicat a Alavedra que, despr¨¦s de la detenci¨® de Companys, ¡°quan [al successor d¡¯aquest al capdavant de la Generalitat, Josep] Irla li parlaren de C va dir: ¡®No en vull saber res! Qu¨¨ hauria fet la vostra dona si us haguessin detingut? No hauria mogut cel i terra?¡¯ C es qued¨¤ a La Baule ¡ªsegons T perqu¨¨ hi tenia un coronel¡±.
En el per¨ªode 1942-1944, Ballester va formar part de la resist¨¨ncia francesa a la xarxa del coronel Lizet (pseud¨°nim del general De Marguerittes). Hi havia entrat en contacte abans, per alg¨² un altre. Tarradellas es va confondre o era maldient? En la seva obra, Josep Benet esmenta que Ballester va escriure al mariscal P¨¦tain, a l¡¯arquebisbe de Par¨ªs i a l¡¯ambaixador Lequerica per intercedir pel seu marit, per¨° no cita la font ni aporta cap prova d¡¯aix¨°.
Segons Tarradellas, ¡°a Companys el denunciaren dos catalans¡±. La dada refor?a la tesi que Benet va perseguir durant anys, que apuntava que al marge de la informaci¨® de la policia alemanya i els agents franquistes, va contribuir a localitzar el president una delaci¨®, tal com havien apuntat els dirigents d¡¯ERC Joan Sauret i Carles Mart¨ª-Feced. Seguint Tarradellas, Alavedra va anotar que el 1940 ¡°era en el moment del pacte Stalin-Hitler [era vigent el pacte M¨®lotov-Ribbentrop de no agressi¨® entre Alemanya i la Uni¨® Sovi¨¨tica] i Comp[anys] cregu¨¦ sempre que Stalin intervindria a favor d¡¯ell (a mi personalment m¡¯havia dit a la cl¨ªnica on el Dr. Anguera [de Sojo, establert a Par¨ªs] tenia el fill [de Companys, Llu?set, malalt mental] que el pacte Stalin-Hitler duria la revoluci¨® a Europa, amb la vict¨°ria i per tant el restabliment de la Rep¨²blica¡±. Aquesta versi¨® deixa oberta la porta a si el president m¨¤rtir va viure fins al final amb l¡¯esperan?a que alguna gesti¨® internacional li evit¨¦s morir afusellat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
