Sobre la porcella i un pa¨ªs malalt

Sense lit¨²rgia ni xeremies surt una porcelleta mallorquina feta al forn de llenya de la casa, carn tendra per¨° gustosa i suau, corna lluenta i de crec-crec, com una porcellana oriental. La bestiola ajaguda est¨¤ feta sense pluja d¡¯esp¨¨cies ni immersions en adobs rars, ni greixos afegits i injeccions. La pauta familiar. (?s versemblant una altra, de cocci¨® lent¨ªssima, farcida d¡¯herbes o d¡¯un anf¨®s.)

En els temps expectants i esvalotats de tardor i de l¡¯¨¨poca, sols uns grans de magranes marquen l¡¯enciam. Hi ha dues galetes artesanals i una llesqueta de pa de xeixa per a triar. L¡¯homenatge tardoral a l¡¯illa s¨®n uns grells de codony quasi confitat i una llepolia dol?a. ?s un ¡®flash¡¯ meridional, mediterrani, discret, en el temps i la terra.

L¡¯apunt comen?a al cotxe, al sud sec, blanc, intacte, eixut, en el detall del pa¨ªs i d¡¯un jard¨ª adesat enmig d¡¯una garriga in¨¨dita i consentida, mates, mates veres i molts ullastres arbrats, estepes, tamb¨¦ sivines a cops gegants, un bi¨°top mil¡¤lenari.

Els pins adients s¨®n alts i alguns arran de mar esdevenen ¡°barraquers¡±, creixen ajaguts, acotats, perqu¨¨ la saladina de les ponentades crema els ulls tendres, els brots nous que guaiten verticals. El vent no vincla, for?a el brancam a ajupir-se, a cr¨¦ixer de costat, a favor del vent, com en la bona navegaci¨®, de popa.

Arran de les dunes senceres, m¨°bils, existeix la natura litoral, coixinets de monja, fonoll mar¨ª, cards d¡¯arena. En un sementer arrecerat, el camp de figueres que una senyora sembr¨¤ perqu¨¨ els hereus es recordessin del fet i d¡¯ella.

El capvespre esdev¨¦ calm, lent. Els detalls del m¨®n immediat s¨®n evidents, Mallorca i per tot, el m¨®n en crisi, la natura que gemega malalta i la gent que t¨¦ manies, cauteles i pors l¨°giques. Els ocells i les aus volen sense soroll, alguns fan el cant ritual de mascle i femella.

Es pot creuar l¡¯illa, tot el migjorn, el pla, fins a les muntanyes del llevant, sense fues, com un explorador que coneix les voltes i els comellars i els fets de novetat. En t¨¤ctica de cine americ¨¤, road movie, un travelling, qui no mena o va darrera, escruta el paisatge de l¡¯horabaixa i el capvespre, que passa corprenedor. Queda un v¨ªdeo detallat de la posta de sol de carabassa sobre Mallorca amb una roda de mort amb fantasmes (ametlers).

Estones ¨¦s un viatge a l¡¯infern. Bell. Arreu ¨¦s com la desolaci¨®, oblit i mort, terra assilvestrada entre troncs drets. Arbres sense branques, fites com tombes. Hi ha alguns ametllerars de 5 i 10 anys que fan mirera i vertigen per la celeritat i castes de fruits sense biografia secular.

Llevat de la vinya, encara, els nous oliverars intensius i els garrovers, el verd que vola, ¨¦s poc i els arbres que fruiten s¨®n una minoria. Les pestes i la manca de pagesos actius agreugen el pa¨ªs esbocinat en sementers i quartons. ?s un ex¨¨rcit derrotat d¡¯arbres morts, tocats, que s¡¯enterra en una necr¨°polis imprevista, all¨° que era conrad¨ªs guanyat al bosc original i al pedregar sense fi.

Els ametlers del segle passat s¡¯han acabat i les figueres, dos reials del mateix. La pesta de la xylella ha fet maig. Arrib¨¤ a Mallorca el 1992 i no volgueren o pogueren ent¨¨mer-se¡¯n. Qui vulgui continuar militant en l¡¯agricultura emocional del passat, ha d¡¯arrabassar, tomar troncs i treure totes les arrels, llaurar, espedregar, deixar guaret, una anyada en blanc, per fer net i net, depurar i sembrar arbres nous amb clots a llocs distints als llocs on eren els cad¨¤vers. Pagesia simb¨°lica heroica.

Un empeltador i pag¨¨s sabut, que t¨¦ m¨¦s de 70 anys, que torra ventresca i peda? de bisbe (caprici de Felanitx), fa estona que claudic¨¤ al veure morir els arbres que ell havia sembrat a la possessioneta de la fam¨ªlia (d¡¯on li robaren un hivern el porc gras de les matances). S¡¯Escalis, en Joan Adrover Rossell¨®, 30 anys just, opt¨¤ per adesar arbres i per aix¨° estudi¨¤. T¨¦ ja els ulls plens de pestes: palmeres, garballons, oliveres, ullastres tocats, vinyes, baladres, per¨° no recula.

En Cuco, Miquel Su?er de llinatge civil, ¨¦s dels darrers i serva el ribell de matances per pastar sobrassada ¨Cque t¨¦ m¨¦s de 150 anys¨C, que marc¨¤ amb una simple creu negra sa padrina, abans que en T¨¤pies, per saber quin era el seu ribell, sempre en el tr¨¤nsit comunal solidari de deixes i ajudes de ve?nats i fam¨ªlia. No sabia llegir ni escriure. ¡±Ara, a prop, han sembrat dues quarterades de codonyers. No s¨¦ qu¨¨ en faran¡±, diu mentre t¨¦ la mirada desencisada qui coneix les gents i tots els entorns.

¡°Deprimeix i acongoixa de veure els ametlers, sense ordre ni filera, dins tanques i sorts petites, malmenats, desdibuixats, que creen un paisatge fantasmag¨°ric i foned¨ªs¡±. Era 1992 quan Josep Sacar¨¨s i Mulet, un discret¨ªssim expert i propietari, amb biblioteca completa, demanava solucions pel nostre ¡°arbre m¨ªtic de la vida¡± i ¡°joia i sustent¡± de molt¨ªssimes de persones, senyors, amos, amitgers i jornalers, amb pes degradat.

En Rafel Socias i Company ¨¦s poeta i enginyer investigador de Sa Pobla al cor cient¨ªfic universitari de Saragossa que cre¨¤ varietats pr¨°pies d¡¯ametler, una d¡¯elles ¡®Blanquerna¡¯ en homenatge a Ramon Llull. Socias, un l¨ªder pag¨¨s il¡¤lustrat sense patenes, llig¨¤ a la casta Pou (de son Pou de Felanitx?) amb les ametles mil¡¤len¨¤ries trobades senceres al fons de la mar, a ¡®El barco de El Sec¡¯, un vaixell cartagin¨¨s enfonsant a Calvi¨¤ (Arribas, Trias, Cerd¨¤, Hoz, Ajuntament Calvi¨¤ UIB, 1987, llibrot ¨Ccomplex¨C de 700 planes i cents d¡¯imatges que gestion¨¤ i produ¨ª Joana M. Roque, sense signar quasi sempre). Les ametlles deuen tenir 2.500 anys. El museu de Mallorca va perdre o oblidar el material de les excavacions que diu Arribas en el llibre.

El vaixell forrat de plaques de plom i mig enc¨¨s, segons el rastre de les quadernes duia: ¨¤mfores, molins de lava, ametles, avellanes, festuc, peus de vinya empeltats... Mallorca tenia l¨ªnia de comer? amb Samos, Rodes, Sic¨ªlia, Cartago (Tun¨ªsia), Eivissa, Corint. El paisatge d¡¯aleshores est¨¤ emparentat.

Pep Sacar¨¨s menta les ametles que ell coll¨ª a la mitol¨°gica Micenes, les dugu¨¦ i sembr¨¤ al segle XX. L¡¯arbre mediterrani que se¡¯n va sense remei. De part d¡¯un enginyer amic del doctor de mals-mals (de fumadors), en Tomeu Massut¨ª Sureda, feu arribar a Portocolom una bossa d¡¯ametles d¡¯Alacant, varietat ¡®pestanyeta¡¯, excel¡¤lent de sabor, mare dels torrons.

?s incert cercar un argument s¨°lid per intentar rescatar alguna cosa del que fou la Mallorca productiva del conreus, del foravila, de les exportacions i transformacions prim¨¤ries (oli, vi, ametles, garroves, albercocs, lli, pi, cot¨®...). La melancolia tapa la nost¨¤lgia.

En tot cas, les ametles s¨®n una cama de la nostra cuina, els guanys que donaren carreres i feren comprar cases i finques. ¡°L¡¯amo de ses metles¡±. Ara no valen res. Eren i s¨®n un component alimentari b¨¤sic: ametles torrades, frites, salades, base de sofrits, ess¨¨ncia del gat¨®/pa moix¨®/ gelat centrals... torr¨® de coca, fort i fluix, tamb¨¦ d¡¯ametla... Oli, perfum! Postals tur¨ªstiques, campanyes publicit¨¤ries de lluna de mel de novis cl¨¤ssics).

En Jaume Forn¨¨s, investigador i explorador, ge¨°graf i pag¨¨s expert en ametles i el seu conreu, tot just 40 anys, dirig¨ª el 2012 un documental rod¨® fet per l¡¯ajuntament de Santa Margalida, entre mocions de censura i retorn del passat. Aquesta pe?a, molt interessant, ¨¦s com un testament, potser molts dels protagonistes ja no hi s¨®n. IB3 gestionar¨¤ la seva emissi¨®.

En l¡¯excusa dels ametlers i les seves flors s¡¯han fet algunes ¨Cpoques¨C obres mestres de la pintura i qualque poesia, s¨ª, per¨° tamb¨¦ s¡¯han fet quadres que fan mal als ulls o s¨®n intranscendents, dolents i pocs versos amb for?a. Escriptora des del latifundi dels ametlers, la dama Maria Ant¨°nia Salv¨¤, senyora de S¡¯Allapassa ¨Con hi havia 20 rotes, un altre de quasi esclavatge feudal a explicar¨C, est¨¤ d¡¯homenatge.

Els memorials recorden la v¨¤lua global de Salv¨¤ i tamb¨¦ els seus poemes patri¨°tics a Franco i d¡¯altres cerquen les cartes d¡¯amor misterioses. Sa?m Edicions ha tret un llibre que ¨¦s un luxe, ¡®El poema de l¡¯Allapassa¡¯, dibuixos de Toni Galm¨¦s, biografia d¡¯Isabel Gra?a i nota d¡¯Aurora Jhardi.

El desembre de 1936, en les flamarades de sang del cop d¡¯Estat i la guerra a un poema sobre la seva dieta, r¨¨gim digu¨¦: ¡°Farineta bruna,/ oli sense sal¡­ Visca el General/ de l¡¯Espanya una!

La poeta terratinent, isolada, sorda com una ma?a, retrat¨¤ el seu pa¨ªs immens al sud-est, Llucmajor: ¡°Quina ampl¨¤ria de m¨®n! /No es veu la fi... / Garriga, pedregars.../ garriga rasa/ per on campen la llebre i el con¨ª.¡±

Ni llebres ni conills sobreviuran. Ni els ametlers. Des dels anys 70 l¡¯Allapassa ¨¦s de don Toni Fontanet, que ja ha passat els 100 anys i sap que ¨¦s la fortuna del contraban i els negocis grossos blancs i tamb¨¦ d¡¯esquivar trets d¡¯alerta que no fereixen al cam¨ª de la finca.

Fontanet era i ¨¦s encara amo i senyor d¡¯una part de la pagesia i la taula de Mallorca ¨Cgarroves, ametles, farina, pinsos, caf¨¨s, bestiar... Negoci i monopoli. Ara sols hegem¨°nica la garrova en bimbolla contempor¨¤nia.