¡°Ja no ens quedava res m¨¦s a fer per rebaixar la interacci¨® social¡±

Quatre dies. Van ser suficients quatre dies perqu¨¨ la Generalitat vir¨¦s el tim¨® des d¡¯un escenari relativament optimista a les previsions m¨¦s descoratjadores en la crisi sanit¨¤ria provocada per la covid-19. Entre el dimarts 6 d¡¯octubre i el dissabte dia 10, l¡¯Executiu catal¨¤ va passar d¡¯anunciar la reobertura ¡ªamb matisos¡ª del lleure nocturn a plantejar el tancament de tot el sector de la restauraci¨®, una de les restriccions socials m¨¦s dures que s¡¯han aplicat a Espanya en aquesta segona onada de la pand¨¨mia. Mentrestant, una corba epid¨¨mica que comen?ava a desbordar-se i uns models matem¨¤tics que anunciaven diversos milers de noves infeccions di¨¤ries i ingressos hospitalaris a l¡¯al?a. Aix¨ª es va gestar la decisi¨® de tancar bars i restaurants durant, almenys, 15 dies a tot Catalunya malgrat tenir ¨ªndexs menys dolents que nou comunitats m¨¦s.

Ja el dimarts 6 d¡¯octubre, quan el secretari de Salut P¨²blica, Josep Maria Argimon, va anunciar la sorprenent reobertura del lleure nocturn (sense pista de ball i limitaci¨® d¡¯horari), el Govern no les tenia totes amb si. De fet, no van tardar ni 24 hores a desdir-se¡¯n i anul¡¤lar la mesura al¡¤legant que la situaci¨® epidemiol¨°gica comen?ava a ser preocupant. Dijous, Argimon i el subdirector general de Vigil¨¤ncia i Resposta a Emerg¨¨ncies de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica, Gustavo Mendioroz, constataven que totes les previsions havien quedat curtes i el virus creixia molt m¨¦s r¨¤pid de l¡¯esperable. En les reunions d¡¯aquell dia i del divendres, es comen?a a parlar de mesures m¨¦s dr¨¤stiques. Els encomanats per setmana havien passat de 7.000 a 11.000.

En aquell moment el panorama de la pand¨¨mia a Catalunya era dolent, per¨° menys greu que en altres comunitats aut¨°nomes. La incid¨¨ncia acumulada en els ¨²ltims 14 dies era de 262 positius per 100.000 habitants, a mig cam¨ª dels 500 amb els quals el Ministeri de Salut exigeix que hi hagi confinaments. El percentatge de positius en les proves diagn¨°stiques era del 8,2%, m¨¦s de dos punts per sota de la mitjana espanyola, i el 16,8% dels llits estan ocupats per pacients de coronavirus, quan el l¨ªmit ¨¦s del 35%. Per¨° les autoritats sanit¨¤ries van considerar que es tractava d¡¯un moment match point. O es prenien mesures de manera immediata o es perdia la batalla i s¡¯arribava escenaris cr¨ªtics.

Les activitats socials, com sopars amb amics, trobades esportives o escapades de cap de setmana, estaven en la mira de Salut com el principal escenari de contagi. El primer pas contundent per reduir la interacci¨® social va ser fixar el l¨ªmit d¡¯un m¨¤xim de sis persones per a aquestes trobades, el passat 26 de setembre. Des d¡¯aleshores, el Govern tenia contemplat escenaris hipot¨¨tics sobre com actuar i entre aquests hi havia el tancament de bars i restaurants, expliquen fonts pr¨°ximes a Argimon. La mesura va ser posada oficialment sobre la taula el dissabte 10 d¡¯octubre, durant una reuni¨® al m¨¦s alt nivell entre la c¨²pula de Salut. ¡°All¨¤ es va decidir que era millor mesures dr¨¤stiques en poc temps que m¨¦s suaus durant molt temps. Per primera vegada, es parla dels tancaments. Ja no ens quedava res m¨¦s a fer per rebaixar la interacci¨® social¡±, expliquen fonts de Salut.

Poc debat

No hi va haver debat sobre la conveni¨¨ncia de la mesura, tot i que Mendioroz sol ser l¡¯ala dura de Salut P¨²blica ¡ªfavorable a fer el que faci falta per rebaixar la corba¡ª i Argimon, amb un perfil m¨¦s salubrista, tendeix a mostrar tamb¨¦ m¨¦s preocupaci¨® per les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques de les restriccions. Tot el nucli dur del Departament, amb la consellera Alba Verg¨¦s i el secretari general, Marc Ramentol, al capdavant, van avalar la necessitat del tancament. Es calcula que a Catalunya unes 200.000 persones treballen en la restauraci¨®.

Aquell dissabte, Ramentol va demanar unes hores i va redactar tres resolucions m¨¦s o menys dures (des de restringir encara m¨¦s els aforaments interiors fins al tancament total). Argimon, mentrestant, va consultar els seus experts de cap?alera: Toni Trilla, cap de Medicina Preventiva del Cl¨ªnic, i la seva hom¨°loga al Vall d¡¯Hebron, Magda Campins; Tom¨¤s Pumarola, responsable de Microbiologia de Vall d¡¯Hebron; i la f¨ªsica i experta en epidemiologia matem¨¤tica, Clara Prats, entre d¡¯altres. Els comandaments de Salut van optar per la resoluci¨® m¨¦s contundent i ho van comunicar a la resta del Govern.

Aqu¨ª la discussi¨® s¨ª que va ser una mica m¨¦s ¨¤mplia, tot i que mai no es va q¨¹estionar frontalment la decisi¨® de Salut. ¡°Es va parlar de l¡¯evident contradicci¨® entre per qu¨¨ tancar els bars i no els gimnasos o altres espais si la clau era restringir la interacci¨®¡±, explica una veu del Departament de Presid¨¨ncia. ¡°Tot es va concloure amb l¡¯argument que en el context dels locals la gent hi est¨¤ m¨¦s temps, est¨¤ sense mascareta en un ambient tancat i en una situaci¨® de relaxaci¨® de les mesures de protecci¨®¡±, afegeix aquesta veu. No es va plantejar el toc de queda ni el tancament perimetral. ¡°Aix¨° no es considera perqu¨¨ est¨¤vem tan malament a tot arreu, que ¨¦s igual¡±, agrega una font de Salut. Tamb¨¦ hi va haver una mica de debat sobre la suspensi¨® de les extraescolars, encara que Argimon va imposar el seu criteri i va optar per mantenir-les en la seva defensa tancada a preservar les activitats educatives fins a l¡¯¨²ltim moment.

L¡¯Executiu va comen?ar l¡¯escalada de mesures i estrat¨¨gies des de diumenge. El paquet tamb¨¦ afectava les universitats ¡ªes van cancel¡¤lar les classes presencials¡ª i es redu?a l¡¯aforament de centres de culte o d¡¯activitats esportives no professionals. Primer un tuit de Salut demanant ¡°alerta permanent¡±. Els contagis setmanals superaven els 10.000, la velocitat de transmissi¨® es disparava i els ingressos hospitalaris fregaven el miler. ¡°Es recomana reduir la nostra interacci¨® social. Moure¡¯ns amb les nostres bombolles ¨²nicament i fer l¡¯activitat m¨ªnima indispensable fora de casa¡±. Despr¨¦s, en els dies posteriors, vindrien les compareixences de Verg¨¦s i del president en funcions, Pere Aragon¨¦s. L¡¯alerta era m¨¤xima. Dimarts, la consellera va traslladar la seva decisi¨® al ministre de sanitat, Salvador Illa, que li va donar el seu suport, segons fonts del Departament.

La queixa dels restauradors

Dimecres al mat¨ª, el Govern ¡ªVerg¨¦s, Argimon, el president en funcions Pere Aragon¨¨s i els consellers de Presid¨¨ncia, Meritxell Bud¨®, i Interior, Miquel S¨¤mper¡ª es reunia amb el sector de la restauraci¨® en una reuni¨® ¡°tens¨ªssima¡±. ¡°Tothom estava molt nervi¨®s. No va ser gens f¨¤cil¡±, recorden fonts de Salut. All¨¤ tamb¨¦ es va posar sobre la taula una mesura en la qual feia dies que treballava el Departament d¡¯Empresa: incloure la cl¨¤usula rebus sic stantibus en el Codi Civil catal¨¤ de cara a negociar contractes, com els dels lloguers, quan es presenten casos de for?a major. ¡°Si les parts no aconsegueixen renegociar els termes del contracte, el jutge podr¨¤ resoldre¡¯l o acordar un compliment m¨ªnim que resulti raonable ateses les circumst¨¤ncies¡±, va explicar el diputat de Junts per Catalunya Jaume Alonso Cuevillas en el seu compte de Twitter. Aquest advocat i S¨¤mper van coincidir en el Consell de l¡¯Advocacia Catalana, on ja havien treballat la cl¨¤usula.

En el Govern insisteixen que els restauradors, les patronals i els sindicats ja coneixien els plans del tancament. Per¨° des del Gremi de Restauraci¨® insisteixen que no ¨¦s aix¨ª. Asseguren que se¡¯n van assabentar dimarts passat, a la nit, despr¨¦s que els desconvoquessin una reuni¨® a qu¨¨ havien estat citats aquella mateixa tarda pel Govern. ¡°La decisi¨® estava presa i nom¨¦s ens van convocar per informar-nos-en¡±, apunta una font del Gremi. Els restauradors critiquen que no se¡¯ls pos¨¦s sobre la taula cap tipus d¡¯indemnitzaci¨® o injecci¨® econ¨°mica per a un tancament for?¨®s. En la roda de premsa posterior, Aragon¨¨s s¨ª que va esmentar un pla d¡¯ajuda de 40 milions d¡¯euros.

Els plans de la Generalitat tamb¨¦ van estar en suspens pel proc¨¦s de validaci¨® de les mesures per part del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC). La decisi¨® del Procicat, el comit¨¨ t¨¨cnic que pren les decisions sobre la pand¨¨mia, havia de ser revisada per la Just¨ªcia ja que en alguns casos podien comprometre l¡¯exercici de drets fonamentals. El text es va remetre dimecres i per a sorpresa del Govern el TSJC va demanar un aclariment al Govern especificant en quins punts espec¨ªfics considerava que es coartaven els drets i criticant la falta de n¨²mero de decret.

¡°En el TSJC saben que els n¨²meros dels decrets s¨®n consecutius i per tant no es poden assignar fins a la publicaci¨®¡±, recorda una font del Departament de Presid¨¨ncia, que assegura que en el Govern va provar malament la falta de celeritat de la just¨ªcia. EL TSJC va fer la petici¨® a les quatre de la tarda de dimecres, amb la qual cosa la Generalitat va haver d¡¯esperar fins dijous. Existia el temor que el tempo judicial obligu¨¦s a postergar l¡¯entrada en vigor al cap de setmana i gener¨¦s cert efecte de moviment entre municipis divendres si encara seguien els bars i restaurants oberts. El gabinet jur¨ªdic de la Generalitat va plantejar dos textos de decret: l¡¯original i un que posava com a disposici¨® addicional les mesures pendents de validaci¨®, que no tenien a veure amb la restauraci¨® sin¨® amb la llibertat de culte i la suspensi¨® de classes presencials a les universitats. Es va prendre la segona opci¨® per evitar malentesos. Els magistrats van consagrar el paquet de control divendres passat cap a les 13.30 hores. I els bars i restaurants a Catalunya estaran tancats durant 15 dies.