El Lliure de Gr¨¤cia torna a somriure amb una com¨¨dia de Carol L¨®pez

Arribes al Lliure de Gr¨¤cia despr¨¦s d'un passeig r¨¤pid pels carrers i places adjacents, veient molta gent a les terrasses dels bars, esgotant les hores pr¨¨vies a l'anunciat tancament total, i en entrar a la seva hist¨°rica seu, tan bon punt deixes enrere els sabuts controls de temperatura i desinfecci¨®, t'envaeix una sensaci¨® de tristesa. Amb el que sempre han estat les nits d'inauguraci¨® al Lliure ¡ªuna festa, plena de cares conegudes¡ª i dijous, en l'estrena de Bonus Track, nova com¨¨dia de la dramaturga i directora catalana Carol L¨®pez, costava molt recon¨¨ixer alg¨² entre tanta mascareta i dist¨¤ncia de seguretat. Male?da covid-19, que ho trastoca tot.

Nit d'estrena i retrobament teatral, despr¨¦s de gaireb¨¦ sis mesos d'inactivitat, amb nom¨¦s 88 espectadors a la sala (aforament redu?t al 50%), butaques separades i mirades creuades. L'ambient inicial, for?osament tebi, va durar poc. Bonus Track ¨¦s una com¨¨dia agredol?a, urbana i generacional que arrenca els primers riures en la presentaci¨® dels sis personatges, amb di¨¤legs creuats i projectats en sis pantalles que animen la senzilla i ¨¤gil proposta esc¨¨nica.

Fidel al seu estil, la dramaturga barcelonina tra?a un retrat generacional dels baby boomers, urbanites que ronden els 50 anys, no paeixen b¨¦ el pas del temps i el pes de tants projectes truncats en una vida cada vegada m¨¦s lluny dels seus somnis de joventut. El desenc¨ªs, un tema recurrent en el seu teatre, nodreix amb el seu inesgotable ventall de situacions una obra d'impecable factura, hereva d'espectacles anteriors com V.O.S. (2004) i Last Chance (2007), estrenades tamb¨¦, i amb ¨¨xit, al Lliure.

La sensaci¨® de d¨¦j¨¤-vu es percep en moltes escenes d'aquest retaule de la insatisfacci¨® i els pactes trencats pel qual desfilen sis amics a la recerca d'un nou tren, un bonus track que aporti m¨¦s felicitat a les seves vides. La Bego i el Manu, interpretats amb gr¨¤cia per Dolo Beltr¨¢n i Paul Berrondo, s¨®n dos germans amb moltes manies: ell ¨¦s un gai que ja t¨¦ una edat i no ha superat una ruptura de parella, emprenyat i rancuni¨®s, i ella, una futura mare soltera, tipa d'esperar m¨¦s afecte i comprensi¨® dels seus amics.

Hi ha molts t¨°pics en els di¨¤legs i les situacions que viuen els dos germans, condemnats a passar junts el confinament ¡ªhi ha algunes refer¨¨ncies puntuals a la pand¨¨mia, for?a anecd¨°tiques¡ª al pis de la seva ¨¤via nonagen¨¤ria.

Una altra parella d'actors habituals en les seves obres, Andr¨¦s Herrera (Flaco) i Vicenta N¡¯Dongo (Vicky), donen vida amb naturalitat i agilitat a una parella liberal, tamb¨¦ molt previsible en els seus secrets (infidelitat, paternitat) i mentides. Anna Ycobalzeta (Emma) i Borja Espinosa (F¨¦lix) amplien el retrat generacional amb una parella urbanita de manual, amb el teatre, el cinema i la m¨²sica com a fons, una mica artificial, dels seus relats.

Entre l'empipament, la resignaci¨® i l'esperan?a transcorre una com¨¨dia amable que mostra fragments de vides absolutament reconeixibles. Com a banda sonora, l'espectacle s'obre amb Pasa la vida i es tanca amb un altre cl¨¤ssic, Volando voy, convidant el p¨²blic a la reuni¨® amical. Sonen tamb¨¦ cl¨¤ssics de la can?¨® italiana que apel¡¤len a la nost¨¤lgia ¡ªCome prima i Senza fine¡ª, incorporats de vegades amb cal?ador a la trama.

L'agilitat en els di¨¤legs i el sentit de l'humor, marca de la casa, mostra el reeixit bagatge de l'autora de Germanes en com¨¨dies i s¨¨ries televisives que connecten molt b¨¦ amb el p¨²blic. Aquesta facilitat en l'escriptura, m¨¦s dif¨ªcil d'aconseguir del que sembla, cimenta l'¨¨xit d'una com¨¨dia en la qual el m¨¦s important de vegades no ¨¦s el que explica sin¨® com ho explica. En principi, fins al 15 de novembre, si la pand¨¨mia no ho impedeix, hi ha Bonus Track al Lliure de Gr¨¤cia.