Casualitat o causalitat?

En la seva compareixen?a a Perpiny¨¤ del 9 d¡¯octubre tant Artur Mas com Carles Puigdemont i Quim Torra van repetir una afirmaci¨® que a continuaci¨® TV3 es va encarregar d¡¯anar difonent profusament en diversos espais i franges hor¨¤ries (en m¨¦s d¡¯un cas sense citar la font, com si se li estigu¨¦s acudint en aquell moment al conductor o conductora del programa), la de que sota el regnat de Felip VI tres presidents de la Generalitat havien estat condemnats per tribunals espanyols. Ni els autors originals de l¡¯afirmaci¨® ni els qui llavors se¡¯n van fer ress¨° s¡¯han pres la mol¨¨stia en cap moment d¡¯explicar l¡¯aut¨¨ntica rellev¨¤ncia d¡¯aquesta constataci¨® temporal, per¨° el simple fet d¡¯assenyalar-la ja donava a entendre, inequ¨ªvocament, l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una relaci¨® de causa-efecte entre el cap de l'Estat i la condemna judicial.

Mas, Puigdemont i Torra van insistir que?sota el regnat de Felip VI tres presidents de la Generalitat havien estat condemnats per tribunals espanyols

?s clar que, aplicant el mateix plantejament (parlar de raonament resultaria manifestament impropi), tamb¨¦ podrien haver anat tots ells m¨¦s enll¨¤ de la constataci¨® i haver assenyalat que en realitat han estat la totalitat dels presidents nacionalistes de l¡¯etapa democr¨¤tica, els que han estat processats. La dada ¨Cpotser oblidada amb les presses pels tres expresidents¨C que Jordi Pujol va presidir la Generalitat sota el regnat de Joan Carles I i est¨¤ tenint la mateixa sort davant dels tribunals que els tres presidents esmentats acreditaria, d¡¯acord amb aquesta l¨°gica indiscutible, que els Borbons en general els la tenen jurada als nacionalistes.

Les paraules d¡¯aquest trio de pol¨ªtics van venir a coincidir en el temps amb les declaracions de la portaveu de Junts per Catalunya al Congr¨¦s dels Diputats, Laura Borr¨¤s, en les quals afirmava que estava a disposici¨® de Carles Puigdemont i de la milit¨¤ncia per ser la candidata del seu partit en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, previsiblement a mitjans del pr¨°xim mes de febrer. At¨¨s que la diputada independentista ja t¨¦ una causa oberta al Tribunal Suprem, i que tot aix¨° est¨¤ passant sota el regnat de Felip VI, ¨¦s previsible que, arribat el cas, tamb¨¦ se li encolomi la responsabilitat per una possible condemna i es consideri que aix¨° de la t¨ªrria del monarca amb el nacionalisme independentista ¨¦s un fet m¨¦s que contrastat.

A aquestes altures, assenyalar que la investigaci¨® contra la senyora Borr¨¤s ¨¦s per una presumpta malversaci¨®, prevaricaci¨®, frau a l¡¯Administraci¨® i falsedat documental durant el per¨ªode en qu¨¨ va estar al capdavant de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2018, resultaria de tan poca utilitat com recordar que a Jordi Pujol el magistrat que instrueix la seva causa l¡¯acusa de ser el responsable m¨¤xim d¡¯una organitzaci¨® criminal per a la comissi¨® de delictes econ¨°mics. No ens enganyem: seria una batalla perduda. Si li ha costat tan poc a l¡¯independentisme convertir el delicte de desobedi¨¨ncia com¨¨s per Quim Torra (i acceptat per ell mateix davant del tribunal que el va jutjar) en un atemptat contra la llibertat d¡¯expressi¨®, transformar el massiu enriquiment familiar, en el cas de Pujol, i les presumptes irregularitats contractuals per beneficiar un amic, per part de Borr¨¤s, en conspiracions pol¨ªtiques contra Catalunya deu ser bufar i fer ampolles.

?s previsible que d¡¯ara endavant un president que s¡¯ho valgui hagi d¡¯estar disposat a immolar-se a l¡¯altar dels tribunals espanyols

Aquesta aparent facilitat amb la qual l¡¯independentisme aconsegueix que, una vegada i una altra, la versi¨® que li conv¨¦ a cada moment s¡¯imposi sobre la realitat dels fets i quedi instal¡¤lada com a veritat irrefutable entre amplis sectors de la ciutadania catalana pot ser valorada des de m¨¦s d¡¯un punt de vista. Potser en el context present valdria la pena assenyalar-ne un, d¡¯especial rellev¨¤ncia de cara al futur. I ¨¦s que aquesta facilitat es podria convertir en un caramel enverinat per al proper president de la Generalitat, en el previsible sup¨°sit que aquest c¨¤rrec recaigu¨¦s en un pol¨ªtic independentista. Perqu¨¨ si fins ara la pressi¨® que resultava insuportable per a un independentista de qualsevol facci¨®, tant republicana com exconvergent, era la de ser acusat de tra?dor (o, en la seva variant evang¨¨lica, de Judes), ¨¦s previsible que d¡¯ara endavant un president que s¡¯ho valgui hagi d¡¯estar disposat a immolar-se a l¡¯altar dels tribunals espanyols, entre altres coses per no ser menys que els seus predecessors en el c¨¤rrec i, de passada, contribuir a fer bona la hip¨°tesi de la t¨ªrria de la m¨¦s alta magistratura de l¡¯Estat a l¡¯independentisme catal¨¤. En cas contrari, ja sap el que li espera.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia a la Universitat de Barcelona i senador pel PSC-PSOE. Acaba de publicar Transe¨²nte de la pol¨ªtica (Taurus).