¡°La Boqueria ja no ser¨¤ el que era¡±

Viu ¡ªo almenys era aix¨ª fins abans de les restriccions per la segona onada de la covid¡ª, darrere d¡¯una barra de bar del Mercat de la Boqueria. Connectat a una m¨¤quina de fer caf¨¨ que t¨¦, sembla, la capacitat d'insuflar-li tones d¡¯optimisme. ?s Joan Bayen (barri del Raval a Barcelona, 1934), a qui alguns diuen Juanito per¨° que respon, sobretot, quan s¡¯hi dirigeixen com a Pinotxo: el nom amb el qual va batejar el bar que regenta des de fa m¨¦s de 70 anys i que la pand¨¨mia ha obligat a tancar provisionalment. Espera el moment de tornar a treballar ¡ªla paraula jubilaci¨® no ¨¦s al seu diccionari¡ª, i s¡¯entret¨¦ corrent i veient la vida passar, al costat de la seva gosseta Boira.

Pregunta. Per qu¨¨ Pinotxo?

Resposta. Em van regalar un gos i el vaig batejar com a Pinotxo. El meu bar es deia Bar Quiosc. La gent es va enamorar d¡¯aquell gosset, que sempre estava amb mi a la barra, i van comen?ar a dir: ¡°Anem a veure el Pinotxo¡±.

P. Com va arribar vost¨¨ a la Boqueria?

R. La meva mare va llogar, fa m¨¦s de 70 anys, una barra de bar. Abans, en aquests bars de mercat nom¨¦s s¡¯hi feien entrepans, croissants, caf¨¨s amb llet... Ella va ser la primera que va introduir els plats cuinats.

P. Tota la seva vida entre les parets d¡¯una parada?

R. Gaireb¨¦. Sortia de l¡¯escola i anava a ajudar la meva mare. El meu pare era paleta i els diumenges l¡¯acompanyava a fer nyaps.

P. Com era llavors la Boqueria?

R. La Boqueria era, ¨¦s i ser¨¤ el primer mercat de Barcelona. Quan els clients volien carn, peix, verdura... una cosa que no trobaven enlloc, all¨° estava a la Boqueria. A dins, tots ¨¦rem una gran fam¨ªlia.

P. Una feina dura.

Els clients habituals
se sentien inc¨°modes comprant en un mercat
que era ple de turistes

R. Obr¨ªem a les 4 de la matinada. Jo em llevava a les 3.30. Venien tots els noct¨¤mbuls, la gent que anava a Bocaccio... Abans d¡¯anar a dormir menjaven alguna cosa al Pinotxo. Ara no comen?a a venir gent fins a les 7 del mat¨ª.

P. La vida ha canviat.

R. Ara ¨¦s un desgavell. La Boqueria ha fet una baixada total. Ja no venen els ve?ns de la ciutat, ara la gent compra en el seu entorn. Es va afavorir molt el fet que vingu¨¦s el turisme i aix¨° va ser un desastre. Ara no venen ni els turistes ni els d¡¯aqu¨ª. Entre els paradistes ja no hi ha aquella uni¨® que hi havia anys enrere. I a sobre, amb el tema del coronavirus, ho tenim tot tancat. A veure com acaba aix¨°.

P. Per primera vegada, se¡¯l veu una mica pessimista.

R. Em fa mal dir-ho, per¨° la Boqueria, crec, ja no tornar¨¤ a ser el que era. Abans hi havia una germanor entre tots els venedors, ara cadasc¨² va a la seva. Els clients habituals, en els ¨²ltims anys, se sentien inc¨°modes comprant en un mercat ple de turistes. Si no canviem tots, en general, veig el futur de la Boqueria molt malament. Estimo aquest mercat. Hem de treballar junts perqu¨¨ la Boqueria segueixi sent el mercat n¨²mero u.

P. I ara, a m¨¦s, li tanquen el bar per la covid.

R. Recordo pujades i baixades en el negoci, per¨° un desastre tan llarg com el d¡¯ara no l¡¯havia viscut. Ara hi ha moments, al mercat, en qu¨¨ no es veu ni una persona.

P. La Rambla tampoc est¨¤ en el seu millor moment...

R. Era un passeig inoblidable. Ha baixat tant... Em fa molta pena. Fins i tot moltes parades de floristes, que eren precioses, han perdut la qualitat de g¨¨nere que venien abans.

P. Sembla que aquesta malaltia ha contagiat tota la ciutat. Li agrada la Barcelona d¡¯avui?

R. Barcelona ¨¦s la n¨²mero u, per¨°, que em perdoni l¡¯alcaldessa, la ciutat s¡¯ha desmadrat molt negativament.

Quan venen al bar una noia o un noi sols, sempre procuro que mengin un al costat de l¡¯altre. Amb aquesta broma ja he format tres matrimonis

P. Tot i aix¨ª, vost¨¨ sempre ha estat molt estimat per tothom.

R. No he sabut dir mai que no. Quan alg¨² m¡¯ha demanat un favor, de vegades m¡¯he perjudicat, per¨° sempre li he dit que s¨ª i he tingut la satisfacci¨® d¡¯ajudar.

P. Quan es jubilar¨¤?

R. Tinc un problema: no estic mai cansat. Quan acabo al bar vinc a casa, em poso el xandall, corro una hora i mitja o dues... Abans jugava a futbol, he fet les primeres 18 maratons de Barcelona i una de Nova York. M¡¯encanta l¡¯esport. Mira quina bogeria, soc soci del Bar?a, per¨° tamb¨¦ de l¡¯Espanyol.

P. A m¨¦s d¡¯esportista i restaurador, sembla que se li dona molt b¨¦ exercir de matrimonier des de la barra del Pinotxo.

R. (Riu) Quan venen al bar una noia o un noi sols, sempre procuro que mengin un al costat de l¡¯altre. Amb aquesta broma ja he format tres matrimonis.

P. ?s envejable la seva vitalitat i tamb¨¦ el seu somriure, per¨° no es cansa del llacet?

R. Aix¨° va ser idea del fam¨®s restaurador Ramon Cabau, que, malauradament, es va acabar su?cidant a la Boqueria. Un dia em va dir: ¡°No et vull veure m¨¦s sense llacet ni sense armilla. No pots estar servint en ca?adora¡±. Em va regalar un corbat¨ª i no me l¡¯he tornat a treure.

P. Quin ¨¦s el seu plat favorit?

R. Calamarsets saltats amb mongetes de Santa Pau.

P. Ha servit caf¨¨s a gent molt il¡¤lustre.

R. Un cop a Jacqueline Bisset. Un altre dia va venir l¡¯amo de la F¨®rmula 1. El vaig anar a saludar i la seva dona, al veure¡¯m, em va dir: ¡°Hola, Pinotxo...¡±.

P. Vost¨¨ ¨¦s el m¨¦s fam¨®s. A m¨¦s, t¨¦ molts premis.

R. No s¨¦ per qu¨¨ me¡¯ls han donat, per¨° tot el que sigui sense pagar benvingut sigui. Alguna cosa dec haver fet b¨¦.