Triomfa, malgrat les retallades, el Don Giovanni del Liceu en ¡°versi¨® covid-19¡±

Entre les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s inesperades de la pand¨¨mia, quedar¨¤ en l¡¯historial del Liceu la versi¨® retallada del Don Giovanni, presentada dissabte amb direcci¨® esc¨¨nica de Christof Loy i musical de Josep Pons. ?s la primera ¨°pera escenificada de la temporada i tenien a punt la versi¨® vienesa de la genial ¨°pera de Wolfgang Amadeus Mozart amb llibret de Lorenzo da Ponte, per¨° van haver de podar 15 minuts de la partitura per acabar la funci¨® a les onze de la nit, com marca la nova normativa de la Generalitat. Queda estrany Don Giovanni en aquesta ¡°versi¨® covid-19¡± que, amb pena i resignaci¨® per les retallades, va triomfar per la seva qualitat musical i teatral.

La funci¨® va acabar just un parell de minuts abans de l¡¯onze, entre aplaudiments d¡¯un p¨²blic que va anar abandonant el teatre de manera ordenada i r¨¤pida. La pand¨¨mia tamb¨¦ ha espatllat els canvis d¡¯impressions que els espectadors mantenien abans a les portes del teatre. Toca sortir r¨¤pid i amb el toc de queda a la vista la situaci¨® ser¨¤ encara pitjor.

M¨¢s informaci¨®n

Un ¡®Don Giovanni¡¯ al Liceu amb toc de queda cultural

Despr¨¦s de l¡¯estrena de l¡¯¨°pera a Praga en 1787, Mozart i Da Ponte van presentar a Viena l¡¯any 1788 una versi¨® retocada i ampliada de Don Giovanni amb una ¨¤ria alternativa per a Don Ottavio (Dalla sua pace) i una altra de nova per a Donna Elvira (Mi trad¨¬). El pla de xoc contra els rebrots ho ha trastocat tot i, en la seva tornada al Liceu, el dramma giocoso mozarti¨¤ ha quedat seriosament afectat.

Una vegada descartada, per problemes log¨ªstics, la possibilitat d¡¯avan?ar a les set l¡¯inici de les funcions ¨Cel Liceu estudia fer-ho en els pr¨°xims t¨ªtols¨C, no hi havia m¨¦s remei que abreujar el segon acte i reduir la durada del descans a vint minuts per deixar l¡¯espectacle en tres hores. La poda ha fet desapar¨¨ixer alguns recitatius, el poc freq¨¹ent duettino entre Zerlina i Leoporello, la gran ¨¤ria Mi trad¨¬ i l¡¯escena final. Un sacrifici significatiu per salvar una funci¨® que, malgrat tot, va brillar a la fossa i en escena.

El bar¨ªton Christopher Maltman va triomfar donant vida a l¡¯obsessiu seductor amb gran intensitat vocal i accents rotunds i va estar ben secundat per l¡¯¨°ptim Leoporello del baix-bar¨ªton Luca Pisaroni, que domina tots els registres del paper. La soprano Miah Persson, que debuta el paper de Donna Anna, se¡¯n surt perfectament amb una veu atractiva i bona l¨ªnia. La soprano V¨¦ronique Gens, Donna Elvira habitual en els ¨²ltims muntatges del Liceu, broda el retrat del personatge, per¨° la veu acusa el pas del temps.

Molt elegant el tenor Ben Bliss en el dif¨ªcil paper de Don Ottavio (una pena que no canti Il mio tesoro, que no figura en la versi¨® de Viena) i de gran bellesa vocal i expressiva la Zerlina de la soprano Leonor Bonilla, que fa una parella meravellosa amb el bar¨ªton Josep Ramon Oliv¨¦ com a musical Masetto. El baix Adam Palka completa el repartiment com a convincent Commendatore i el cor del Liceu, amb mascaretes i guardant les dist¨¤ncies, resol b¨¦ les seves intervencions.

La transpar¨¨ncia en les textures orquestrals, amb uns efectius redu?ts a la fossa, ¨¦s un dels assoliments de Pons en la seva ¨¤gil i flexible lectura, amb tempi r¨¤pids i un fi equilibri entre recitatius ¨Cmagn¨ªfic Dani Espasa al clavic¨¨mbal, ubicat en una llotja lateral¨C, ¨¤ries i conjunts. Amb la fossa elevada l¡¯equilibri ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil, per¨° l¡¯orquestra respon amb precisi¨® i sentit de cambra.

Des de l¡¯obertura, en la qual veiem el llibert¨ª en un duel, el muntatge de Loy, procedent de l¡¯?pera de Frankfurt, mostra un Don Giovanni en hores baixes incapa? de culminar les seves conquestes, irritat i envellit, amb la companyia del seu fidel criat Leoporello, en tants aspectes igual de cr¨¤pula i misogin que el burlador de Sevilla.

Loy explora la personalitat i psicologia del protagonista en un muntatge amb troballes enginyoses i una escenografia efica? que utilitza un tel¨® vermell caigut per crear espais en un vetust sal¨® amb contraportes, bigues i sostre ru?n¨®s. El vestuari d¡¯¨¨poca seria ideal per muntar El burlador de Sevilla, de Tirso de Molina, l¡¯obra que dona ales al mite del Don Juan

Com que els bars continuen tancats, no hi ha servei de c¨¤tering i el descans, redu?t a vint minuts, no aconsegueix evitar les cues als lavabos. Tot i que es convida els espectadors a quedar-se a la sala per limitar la mobilitat. Com a consol, els pacients espectadors es poden entretenir veient els canvis d¡¯escena a tel¨® obert. Una altra curiositat m¨¦s en aquest estrany Don Giovanni, en ¡°versi¨® covid-19¡±.