Els homes decideixen en el 82% de les institucions culturals

Les decisions oficials sobre la cultura segueixen en mans masculines de manera majorit¨¤ria. La c¨²pula de les institucions culturals de l'Estat mant¨¦ un notable desequilibri de g¨¨nere, que l'aprovaci¨® de la Llei Org¨¤nica per la Igualtat, el 2007, no ha corregit. L'auditoria encarregada pel Ministeri de Cultura i Esport per estudiar les seves pr¨°pies estructures i organismes (tamb¨¦ els aut¨°noms) llan?a una disparitat contundent: el 82% de les direccions art¨ªstiques de les institucions p¨²bliques estan en mans dels homes. ¡°L'¨¤mbit de poder m¨¦s inexpugnable per a les dones ¨¦s, sens dubte, el poder cultural. El poder de legitimaci¨® art¨ªstica ¨¦s aclapadorament mascul¨ª¡±, assenyala la directora de l'estudi, F¨¢tima Anllo, en una de les conclusions.

El diagn¨°stic, realitzat en el marc del pla de treball de l'Observatori d'Igualtat de G¨¨nere en l'¨¤mbit de la Cultura, va examinar la situaci¨® a 50 centres de gesti¨® entre els anys 2000 i 2018. Encara que l'informe definitiu es presentar¨¤ m¨¦s endavant, l'avan? ¨¦s una publicaci¨® de 343 p¨¤gines, amb un retrat demolidor sobre els m¨ªnims progressos que ha suposat la legislaci¨® sobre igualtat en aquest camp. ¡°La llei apareix com una idea vaga en aquests centres. Saben que existeix, per¨° no s'aplica. El poder cultural, ¨¦s a dir, les direccions de museus, teatres, orquestres... ¨¦s inaccessible per a les dones. Tampoc estan dirigint els patronats ni els consells. No obstant aix¨°, en els c¨¤rrecs de les Secretaries les dones s¨®n majoria. ?s a dir, com m¨¦s poder, menys dones¡±, resumeix Anllo.

Menys estabilitat quan s¨®n dones

L'informe llan?a tamb¨¦ dades dispars en la perman¨¨ncia en el c¨¤rrec. ¡°Una troballa significativa ¨¦s que es produeix m¨¦s recanvi i menys estabilitat quan s¨®n les dones les que ocupen les direccions generals. Als homes se'ls mant¨¦ en el lloc de treball durant per¨ªodes de temps m¨¦s llargs¡±, subratlla l'informe. Mentre que el temps mitj¨¤ d'una directora general de Cultura ¨¦s de 2,6 anys, el d'un home ¨¦s de 3,4, ¡°gaireb¨¦ una legislatura completa¡±.

El treball, en el qual han participat 13 especialistes del Ministeri, les associacions de dones del sector i l'Observatori, va calcular els dies d'exercici del c¨¤rrec directiu d'homes i dones entre el 2000 i el 2018. Van concloure que, en algunes disciplines, com el cinema i l'audiovisual, el poder executiu va correspondre a les dones en un percentatge superior al 50%, mentre que en altres ¨¤rees, com la m¨²sica i les arts esc¨¨niques, no va arribar al 30%. L'¨²ltim any analitzat, el 2018, no ofereix canvis en aquesta tend¨¨ncia: llibre (50%) i cinema i arts visuals (43%) s¨®n els ¨¤mbits m¨¦s paritaris, en contrast amb les arts esc¨¨niques, la m¨²sica i la dansa, les arts visuals o les ind¨²stries culturals, que van oscil¡¤lar entre el 30 i el 34%.

En general, la m¨¤xima desigualtat s'aprecia a l'inici del per¨ªode estudiat. No obstant aix¨°, els anys m¨¦s igualitaris s¨®n els propers als de l'aprovaci¨® de la llei (2007, 2008 i 2009). La norma amb prou feines ha ajudat a millorar les coses i l'autora subratlla que ¡°existeixen factors que sostenen una baixa representaci¨® de les dones en les m¨¤ximes posicions d'influ¨¨ncia a l'hora d'articular i implementar les pol¨ªtiques culturals¡±.

Patronats sense dones

Si l'abs¨¨ncia de dones en els m¨¤xims ¨°rgans de gesti¨® ¨¦s alarmant, la seva representaci¨® en els patronats (els ¨°rgans de govern) ¨¦s pitjor. En cap any dels 19 estudiats s'ha arribat a una xifra parit¨¤ria (un m¨ªnim del 40%). ¡°Nom¨¦s una de cada quatre persones als patronats ¨¦s una dona: el 73% s¨®n homes respecte a un 27% de dones¡±, assegura l'informe. De fet, des de l'any 2000 aquests organismes han retrocedit: si aquell any les dones ocupaven la meitat de les presid¨¨ncies dels patronats, el 2018 nom¨¦s ho fan en el 5% dels casos. Els museus registren una clara desigualtat (nom¨¦s tenen un 26% de dones), igual que el Teatro Real, que nom¨¦s t¨¦ un 22% de patrones.

L'estudi apunta cap a la bretxa de g¨¨nere en l'ocupaci¨® cultural dins del mateix Ministeri de Cultura i les entitats que hi estan vinculades: hi ha menys homes en les categories m¨¦s baixes de funcionaris i menys dones en les categories m¨¦s altes. ¡°Les dones s¨®n les grans sostenidores del sistema, per¨° no decideixen¡±, sost¨¦ l'autora de la investigaci¨®. Per tot aix¨°, s'insta el Ministeri a executar ¡°mesures d'acci¨® positives¡± per invertir la baixa representaci¨®, la discriminaci¨®, l'exclusi¨® que pateixen les dones i posar fi a la bretxa salarial del 21,5% que atribueixen al sector.

L'informe adverteix que ¡°la pres¨¨ncia equilibrada de dones en els ¨°rgans col¡¤legiats no ¨¦s nom¨¦s una mesura de respecte als criteris d'igualtat, sin¨® un indicador fonamental de la legitimitat i qualitat democr¨¤tica de les seves pol¨ªtiques¡±. El document proposa que el Ministeri promogui la pres¨¨ncia de persones expertes en igualtat de g¨¨nere en els processos de disseny de pol¨ªtiques, plans d'actuaci¨® i plans estrat¨¨gics dels organismes p¨²blics. ¡°La perspectiva de g¨¨nere no pot continuar sent un programa col¡¤lateral en els plans d'actuaci¨®¡±, conclou l'autora.