Un mirall del que no volem veure

Ha irromput amb for?a una novetat liter¨¤ria que ha fet preguntar-se sobre el que entenem per llengua liter¨¤ria. Ja passa de vegades. Es tracta d¡¯El c¨¤stig, escrita per Guillem Sala i publicada per L¡¯Altra Editorial, que des de la primera frase ¨¦s tota una declaraci¨® d¡¯intencions sobre l¡¯¨²s del catal¨¤ i el castell¨¤: ¡°La Sandra es lleva tard i pensa vaya mierda, otra vez¡±, sense signes de puntuaci¨® ni altres marques que distingeixin una llengua de l¡¯altra o el pas d¡¯estil indirecte a directe. La mateixa contraportada anuncia per on aniran les coses situant l¡¯acci¨® en un institut de Sant Andreu i fent esment d¡¯una ¡°naturalitat inusual¡± com a coartada per a la gosadia.

Sala s¡¯incorpora a la s¨¨rie d¡¯escriptors que utilitzen la llengua com un vehicle per a l¡¯autenticitat o el realisme, sobretot a l¡¯hora de definir els personatges, als quals s¡¯afegeix, a m¨¦s de les descripcions f¨ªsica i psicol¨°gica, el comportament ling¨¹¨ªstic. N¡¯hi ha m¨¦s mostres en la literatura recent. Per exemple Marta Rojals, a El cel no ¨¦s per a tothom, contraposa la terrera Eva amb l¡¯et¨¨ria Sara tamb¨¦ en el seu idiolecte, amb la primera aferrada a un catal¨¤ normatiu i la segona amb un catal¨¤ interferit a causa de l¡¯¨²s freq¨¹ent del castell¨¤. I la mateixa Irene Sol¨¤, que a Canto jo i la muntanya balla busca una llengua genu?na desplegada com una paleta de colors al llarg de la novel¡¤la, recorre al castell¨¤ per escriure tot un cap¨ªtol (El hermanito de todos) perqu¨¨ aix¨ª escau al personatge ¡ªcuriosament, no va ser aquest l¡¯element que li van criticar a la pol¨¨mica de l¡¯estiu.

La novel¡¤la de Sala, per¨°, fa un salt endavant a trav¨¦s de dos mecanismes. El primer, estendre un aut¨¨ntic ventall de possibilitats a l¡¯hora d¡¯imbricar catal¨¤ i castell¨¤ en una mateixa llengua liter¨¤ria, i fer-ho sense estrid¨¨ncies ni exercicis for?ats (l¡¯expressi¨® sang y fecha ¨¦s meravellosa); tant hi apareixen interfer¨¨ncies del castell¨¤ en el catal¨¤ com a l¡¯inrev¨¦s, o di¨¤legs en una de les lleng¨¹es o en totes dues, o personatges ¡ªla Sandra protagonista¡ª que parlen amb un personatge en catal¨¤ i amb un altre en castell¨¤. I el segon, i vet aqu¨ª la gosadia m¨¦s destacada, intercalant frases dels personatges en el narrador o fent-lo parlar tamb¨¦ amb una llengua interferida empeltant-lo del personatge, com quan diu que la Sandra ¡°es pregunta com podr¨¤ desfer-se de l¡¯enganche sexual quan se li acabi l¡¯amor¡±.

L¡¯exercici d¡¯estil de Sala, coherent, leg¨ªtim i profundament reeixit, planteja per¨° nombrosos interrogants sobre el sentit de reflectir la realitat en literatura o b¨¦ conformar-se amb la versemblan?a. De fet, la literatura no ha de ser realista, sin¨® versemblant, de manera que les propostes dels autors que aposten per reflectir la realitat a trav¨¦s de la manera de parlar no haurien de ser m¨¦s que aix¨°, lliures i l¨ªcites propostes creatives que no tenen motiu per esdevenir camins per seguir per tothom ni q¨¹estionen models de llengua liter¨¤ria. Les traduccions ens en donen bons exemples. Avui els traductors no es plantegen rec¨®rrer a una llengua interferida per reflectir un registre informal malgrat que molts escriptors en catal¨¤ ho facin, i casos com Xavier P¨¤mies a Una confabulaci¨® d¡¯imb¨¨cils, ambientada a Nova Orleans, o Pau Vidal a La banda dels nanos, a N¨¤pols, s¨®n bones mostres que no cal rec¨®rrer al castell¨¤ per garantir la versemblan?a; ¨¦s m¨¦s, seria estrany que algun dels seus personatges digu¨¦s joder. Per¨° aleshores, ?¨¦s possible bastir un registre informal en catal¨¤ no interferit per a qualsevol realitat que no sigui la pr¨°piament catalana, per¨° no per a la realitat catalana?

La pol¨¨mica sorgeix, per¨°, perqu¨¨ El c¨¤stig actua de mirall del que no volem veure. A Ca la Wenling, Gemma Ruiz fa un exercici de barreja ling¨¹¨ªstica semblant, per¨° all¨ª el personatge principal ¨¦s una xinesa en proc¨¦s d¡¯arrelament que fa servir un castell¨¤ de circumst¨¤ncies i que resulta simp¨¤tic i tot. I Sala ens enfronta a uns personatges que barregen les dues lleng¨¹es, o que no fan servir gaireb¨¦ mai el catal¨¤, o que ens recorden l¡¯escassa penetraci¨® del catal¨¤ en algunes zones metropolitanes. Ens explica el que ja sabem que passa socioling¨¹¨ªsticament, per¨° des d¡¯un territori, la literatura, que sempre ha convertit la llengua en una campana de vidre.