¡°La trampa ¨¦s que la proclama serveix per amagar la buidor¡±

Com si fos un emboscat del seu petit pa¨ªs, en tres anys Ra¨¹l Garrigasait (Solsona, 1979) ha esclatat feli?ment en el panorama literari. Responsable de La Casa dels Cl¨¤ssics i autor d¡¯Els estranys (premi ?mnium a la millor novel¡¤la de 2017), enguany ha tret una hist¨°ria de la Bernat Metge (Els fundadors), un assaig sobre un pecat capital (La ira) i ara unes mem¨°ries (Pa¨ªs barroc, a L¡¯Aven?) carregades d¡¯idees com l¡¯estil art¨ªstic: ¡°El barroc dona forma al caos, ¨¦s exemple de vitalitat i de la continu?tat amagada del pa¨ªs¡±, diu el noi de Cal Boter, de ploma mesurada i poli¨¨drica, culte, i que de posar ordre n¡¯ha de saber, perqu¨¨ baix¨¤ a Barcelona amb 16 anys a estudiar guitarra cl¨¤ssica, pass¨¤ pel rock californi¨¤ i ha acabat traduint cl¨¤ssics grecs i llatins.

Pregunta. Amb Els fundadors queda clar per sempre que la cultura ¨¦s arma pol¨ªtica.

Resposta. ?s un instrument del poder, per¨° tamb¨¦ una forma de poder: com m¨¦s lliure ¨¦s una cultura, m¨¦s conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques t¨¦ i pot acabar superant el mateix poder. Mirem el que va fer Verdaguer fa 150 anys: amb el prestigi a una llengua va arrencar una cosa viva que ell ni va imaginar.

P. Est¨¤ fart, escriu, del pa¨ªs dels ¡°sermons pujolistes i la taula rasa socialista¡±.

R. S¨ª, dels sermons i del folklore pujolista, que ent¨¦n la cultura sols com a decorat, mai com a cosa conflictiva ni que serveix per anar a l¡¯arrel dels problemes, i que mai s¡¯ha d¡¯enfrontar al discurs del poder; ¨¦s la cultura que redueix Rusi?ol a alg¨² que fa broma i a Pla a un pag¨¨s amb boina que no ha sortit mai del mas¡­ Aix¨° neutralitza la cultura.

P. I la taula rasa socialista?

R. ?s aix¨° de la cultura moderna sense aprofitar la for?a de la tradici¨®, de no entendre que no ¨¦s una llosa sin¨® que dona sentit al passat i aclareix idees del present; qui renuncia a la tradici¨® empetiteix el seu passat i el seu futur. La sensaci¨® ¨¦s d¡¯un d¨¦j¨¤ vu dels vuitanta i noranta, que s¡¯ha restablert la dualitat de pujolistes i socialistes.

P. Quan arriba a Barcelona nota que el llenguatge ¨¦s la mat¨¨ria primera del poder. Quin llenguatge parla avui Barcelona?

R. Hi veig una degradaci¨® ling¨¹¨ªstica; hi ha dos discursos preocupants: el primer ¨¦s aquesta actitud purament defensiva envers la llengua, com una cosa a protegir, i ¨¦s dram¨¤tic, perqu¨¨ una llengua est¨¤ per desplegar-se, per fer el teu m¨®n i expressar una vitalitat; el problema ¨¦s que la desimboltura i la seguretat te la dona el poder. L¡¯altra tema ¨¦s la infantilitzaci¨®: fins a principis del XX hi ha una norma t¨¤cita social d¡¯estirar el llenguatge cap amunt, de passar del llenguatge col¡¤loquial a fer-ne una cosa noble; avui, la norma ¨¦s imitar el llenguatge juvenil, infantilitzar el missatge p¨²blic¡­ Bona part del llenguatge pol¨ªticament correcte tamb¨¦ ¨¦s infantilitzaci¨®.

P. A Pa¨ªs barroc insisteix molt en el valor de la continu?tat, i en literatura cita la cadena Llull, Carner, Palau i Fabre, Gimferrer. Molt heterog¨¨nia i estroncada...

¡°El catal¨¤ treballador i de seny ¨¦s un mite del noucentisme, del catalanisme: m¨¦s el que hauria de ser que el que era¡±

R. No, hi podr¨ªem afegir Foix i Perejaume... ?s una continu?tat d¡¯epifanies, de figures molt potents que han for?at els l¨ªmits del moment, ¨¦s una continu?tat de la rauxa.

P. Els catalans no ¨¦rem m¨¦s de seny?

R. La idea del catal¨¤ amb seny i treballador ¨¦s un dels grans mites del noucentisme i del catalanisme de principis del XX, m¨¦s el que hauria de ser que el que era. La meva tradici¨® ¨¦s oposada: tinc un vincle m¨¦s ¨ªntim amb la gent nodrida amb la saba popular, que hist¨°ricament no t¨¦ lligams amb el seny, per¨° que l¡¯han fet entrar de ple en l¡¯alta cultura; el catal¨¤ s¡¯acosta m¨¦s a la bullanga que al seny; potser for?adament: excepte quan la Mancomunitat, cada vegada que ha buscat el poder hi ha hagut viol¨¨ncia¡­ Potser ¨¦s un esperit de revolta fruit de no tenir els canals institucionals pertinents. L¡¯1 d¡¯octubre de 2017 ¨¦s l¡¯¨²nic cop que conflueixen les dues tradicions, la d¡¯esperit institucional i la de revolta; van estar a punt de tocar-se...

P. D¡¯una experi¨¨ncia del seu avi quan les col¡¤lectivitzacions de la Guerra Civil, en surt una imatge de la pol¨ªtica com a brut¨ªcia, i que cal fer vida al marge del circuit oficial.

R. ?s una idea que he rebut, per¨° ¨¦s nefast aix¨° que no cal esperar res de la pol¨ªtica. Ara que amb la covid tot trontolla, cal exigir a l¡¯esfera p¨²blica mirades m¨¦s profundes, m¨¦s enll¨¤ del proper confinament.

P. Aix¨° demana un lideratge pol¨ªtic que, comparat amb els Camb¨®, Tarradellas¡­

R. Aqu¨ª la pregunta de fons ¨¦s per qu¨¨ a principis del segle XX persones amb ambicions i intel¡¤ligents s¡¯arrisquen a fer pol¨ªtica i avui les m¨¦s valuoses s¡¯estan d¡¯entrar-hi¡­ I ¨¦s que avui la pol¨ªtica ¨¦s un vesper i es juga amb cartes massa marcades, les hores de milit¨¤ncia es gasten a retroalimentar fidelitats; el pol¨ªtic no ret comptes directament davant el ciutad¨¤ que el vota, sin¨® dins del partit, i tot aix¨° dificulta l¡¯aparici¨® del talent.

P. Al llibre es diu que ¡°les proclames no valen m¨¦s que la sang¡±. No s¡¯ha jugat molt amb elles a Catalunya des de fa uns anys?

R. N¡¯hi ha hagut massa, s¨ª. El conflicte, avui, ¨¦s entre les proclames i l¡¯acci¨® real; la gran trampa ¨¦s que la proclama serveix per amagar la buidor. I d¡¯aix¨°, dins l¡¯independentisme n¡¯hi ha hagut: fer promeses sobre all¨° que se sabia que era buit ¨¦s greu... A l¡¯Estat no li calen proclames.

P. El barroc ¨¦s aparen?a, daurats falsos... Catalunya ¨¦s barroca?

R. No aniria per aqu¨ª. Cal una actitud barroca, un esfor? constant per superar el caos i donar sentit a la vida. El barroc ¨¦s un art pobre, per¨° fet amb fusta dels boscos, on hi ha la mat¨¨ria del pa¨ªs. Em reconfortaria pensar que la vida oficial d¡¯avui t¨¦ unes arrels tan fondes i aut¨¨ntiques com les del barroc.