Els tresors ocults de Gaud¨ª

S¡¯han escrit oceans sobre el personatge, el marxandatge a qu¨¨ va donar lloc el seu univers est¨¨tic ¨¦s inacabable, no hi ha refer¨¨ncies clares de comparaci¨® o equiparaci¨® entre la seva obra i la d¡¯altres grans arquitectes de la hist¨°ria, i turistes de tot el m¨®n continuen amuntegant-se (o millor, continuaran amuntegant-se, amb vacuna) davant de criatures seves com la Sagrada Fam¨ªlia, el parc G¨¹ell, la Pedrera o la Casa Batll¨®, totes a Barcelona i totes declarades ja fa anys patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Parlem d¡¯un veritable fenomen de masses i d¡¯una icona universal de l¡¯anomenat turisme cultural. Fins que va explotar la pand¨¨mia, la Sagrada Fam¨ªlia rebia una mitjana de 4,5 milions de visites a l¡¯any. El parc G¨¹ell, m¨¦s de tres milions. La Casa Mil¨¤ (la Pedrera), m¨¦s d¡¯un mili¨®. Fins aqu¨ª, el que ja se sap. Per¨° per apropar-se de veritat a l¡¯ess¨¨ncia del que va ser un personatge incopsable com Antoni Gaud¨ª (Reus, 1852 - Barcelona, 1926), resulta aconsellable transcendir l¡¯art de pensar i erigir edificis i avan?ar per zones molt menys evidents: l¡¯ascetisme religi¨®s, cert car¨¤cter ermit¨¤, un ecologisme avant la lettre, un catalanisme incondicional i una irrenunciable barreja de conservadorisme en les idees i rebel¡¤lia en les actituds. ?s el que, grosso modo, fa de Gaud¨ª un tipus incomparable en tota l¡¯expressi¨® de la paraula. I ¨¦s el que, molt probablement, explica en part la seva genialitat creativa sense l¨ªmits, inseparable dels seus complexos trets de personalitat.

Tot aix¨° transita per les p¨¤gines de Gaud¨ª en primer plano (editorial Artika), un llibre que ¨¦s molt m¨¦s que un llibre i que, en gran manera, marca un abans i un despr¨¦s en l¡¯aproximaci¨® a l¡¯univers del mestre modernista. Fruit d¡¯una investigaci¨® d¡¯anys que inclou tant la indagaci¨® i el rastreig de documents en una dotzena d¡¯institucions de dins i fora de Catalunya com l¡¯aprofundiment en la vida i obra de Gaud¨ª a trav¨¦s d¡¯articles escrits per alguns dels seus experts m¨¦s importants, aquest artefacte de paper, cartr¨®, tinta, pols de ciment i ferro encunyat ¨¦s un esgla¨® m¨¦s en la tasca d¡¯aquest segell editorial especialitzat en llibres d¡¯artista. Un llibre d¡¯art, un llibre d¡¯estudis i una carpeta d¡¯arquitecte ¡ªtot aix¨° a bord d¡¯un estoig descomunal que inclou la reproducci¨® d¡¯un dels c¨¨lebres guerrers/xemeneia de Gaud¨ª al terrat de la Casa Mil¨¤- conformen aquesta luxosa sobredosi gaudiniana, amb una tirada de 4.998 exemplars i un preu que s¡¯acostar¨¤ als 2.000 euros.

L¡¯inter¨¨s m¨¦s destacat d¡¯aquest projecte rau en el car¨¤cter in¨¨dit o pr¨¤cticament desconegut de gran part d¡¯aquests documents i dibuixos, gens o molt poc vistos pel gran p¨²blic i sens dubte mai reunits en un mateix corpus. Van ser detectats i reprodu?ts a trav¨¦s dels anys en institucions com la C¨¤tedra Gaud¨ª de la Universitat Polit¨¨cnica de Barcelona, la Fundaci¨® Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Fam¨ªlia, l¡¯Arxiu Municipal Contemporani de l¡¯Ajuntament de Barcelona, l¡¯Arxiu Municipal del Districte de Gr¨¤cia (Barcelona), la Fundaci¨®n Espa?a-Duero, a Lle¨®; l¡¯Arxiu Municipal de Matar¨®, el monestir de Montserrat, l¡¯Arxiu Municipal del Districte de Sant Mart¨ª (Barcelona) i el Museu Municipal de Reus.

Gaud¨ª no va deixar gaire escrit m¨¦s enll¨¤ dels documents de licitaci¨® d¡¯obra i de les cartes d¡¯exposici¨® de projectes, algunes de les quals es recullen al llibre. I el que ¨¦s m¨¦s important: tampoc no va deixar una gran quantitat de pl¨¤nols ni de dibuixos ¡ªpreferia les maquetes¡ª, per¨° els que aqu¨ª s¡¯inclouen mostren un sorprenent talent com a dibuixant expressat mitjan?ant el llapis, les tintes, les aquarel¡¤les, les aiguades, els cianotips...

Estem davant d¡¯un mal estudiant diplomat el 1878 per l¡¯Escola Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona que, aleshores, ja feia temps que anava per lliure, col¡¤laborant amb arquitectes consagrats o aspirant a fer-ho, i fins i tot presentant projectes propis. Estava naixent un creador superdotat i, sobretot, diferent a tot el que s¡¯havia vist fins aleshores. De fet, els dibuixos dels seus treballs d¡¯estudiant que es conserven a la C¨¤tedra Gaud¨ª revelen clar i net la seva inquietud creativa i la seva rebel¡¤lia intel¡¤lectual. Com apunta el catedr¨¤tic Juan Jos¨¦ Lahuerta en un dels textos del llibre, sempre busca ¡°la novetat respecte als models tipol¨°gics corrents, i l¡¯inter¨¨s per la decoraci¨® i per l¡¯¨²s arquitect¨°nic de materials nous, com el ferro, o inesperats, com l¡¯aigua¡±.

A l¡¯escola va perdre el temps estrictament necessari. En l¡¯activitat i l¡¯aprenentatge arquitect¨°nics, va fer servir tot el del m¨®n, sempre obsessionat per cal?ar la seva obra sobre tres potes innegociables (cosa que pot semblar ¨°bvia en un arquitecte, i fins i tot en un arquitecte-estrella, per¨° que no sempre es confirma, nom¨¦s s¡¯han de veure alguns exemples actuals i il¡¤lustres): estructura, funcionalitat, decoraci¨®.

Tenia un cap privilegiat i ¡°fabricava¡± mentalment tant mansions per a l¡¯aristocr¨¤cia catalana i temples religiosos com edificis civils, fonts monumentals, embarcadors, portes de cementiris o paranimfs d¡¯universitat... que s¡¯executaven o no, i ja ho feia dotant-los de volum. No ¨¦s estrany, doncs, que per presentar aquests projectes als seus col¡¤laboradors i a hipot¨¨tics contractadors prefer¨ªs la maqueta al dibuix. I d¡¯aqu¨ª l¡¯extraordinari valor d¡¯aquesta col¡¤lecci¨® d¡¯imatges gr¨¤fiques que, en certa forma, continua el colossal treball publicat el 1983 pels catedr¨¤tics Joan Bassegoda ¡ªllavors director de la C¨¤tedra Gaud¨ª¨C i George R. Collins ¡ªde la Universitat de Col¨²mbia¡ª al seu cat¨¤leg raonat de Gaud¨ª, titulat The Designs and Drawings of Antonio Gaud¨ª.

Juan Jos¨¦ Lahuerta, responsable actual de la C¨¤tedra Gaud¨ª, explica aix¨ª el que l¡¯alta societat barcelonina de finals del XIX esperava del nou arquitecte que havia de crear per a ells un m¨®n in¨¨dit: ¡°Havia de ser, alhora, un t¨¨cnic i un artista, un arque¨°leg, un historiador i un inventor, un ide¨°leg sempre present en les pol¨¨miques ciutadanes, alg¨² capa? d¡¯interpretar en imatges poderoses i originals, per no dir exc¨¨ntriques ¡ªun concepte que, des del punt de vista del ¡®geni art¨ªstic¡¯, ent¨¨s com a culminaci¨® de la liberalitat burgesa, nom¨¦s podia tenir connotacions positives¡ª, la ideologia d¡¯una burgesia en expansi¨®, que havia comen?at a substituir l¡¯¨¨tica tradicional del treball i de l¡¯estalvi per la nova i m¨¦s rabiosa est¨¨tica del consum i de la despesa¡±.

En altres paraules: en les dues ¨²ltimes d¨¨cades del segle XIX, els nou-rics de l¡¯alta societat catalana, fills dels qui havien aconseguit les primeres grans acumulacions de capital, volen edificis no nom¨¦s bonics i funcionals, sin¨® envoltats d¡¯un halo de novetat i a ser possible amb un toc extravagant, quan no estrafolari, que els permeti equiparar-se amb les burgesies avan?ades de les grans capitals europees. Un d¡¯ells va ser Eusebi G¨¹ell, amic ¨ªntim i veritable mecenes d¡¯Antoni Gaud¨ª, la persona que va donar un impuls definitiu al que ja era evident: un gran arquitecte en pot¨¨ncia.

Les indagacions per trobar aquests petits tresors secrets no van ser senzilles, ni breus. Es tracta d¡¯un projecte editorial el primer germen del qual es remunta a fa uns 13 anys i que en ocasions ha topat amb l¡¯habitual maquin¨¤ria burocr¨¤tica de negociaci¨® i cessi¨® de drets per part de les institucions, tal com deixen entreveure les paraules de Marc Bull, director d¡¯Artika: ¡°Hi va haver una feina que es va prolongar molt en el temps d¡¯investigaci¨® en arxius i institucions i de petici¨® de drets. No ¨¦s fer un llibre sobre Botero, que parles amb ell i et poses d¡¯acord en les condicions i ja est¨¤... Aqu¨ª has de tractar amb molt¨ªssima gent, resoldre temes de burocr¨¤cia de contractes, drets, etc¨¨tera¡±. Cap dels anteriors projectes de llibres d¡¯artista portats a terme per aquest segell ¡ªChillida, Botero, Plensa, Barcel¨®, Mir¨®, Dal¨ª, Picasso, T¨¤pies, Sorolla i Lita Cabellut, entre d¡¯altres, fins a un total de 27¡ª va requerir tant temps i desgast. Per a la seva editora, Macarena de Eguilior, ¡°es tractava de fer un homenatge a un gran artista a qui, en el seu moment, es va mirar amb bastant menyspreu. La Pedrera, per exemple, ¨¦s un nom despectiu. Nom¨¦s amb el temps hi ha hagut una esp¨¨cie de consens en el reconeixement a la seva obra, encara que sempre amb una part de la intel¡¤lectualitat en contra seva¡±.

El llibre recull, sempre a mida original, detalls dels dibuixos que es conserven de Gaud¨ª, que no s¨®n molts precisament. Entre altres coses per culpa de l¡¯incendi que el 1936, durant la Guerra Civil, van provocar esquadrons anarquistes en el seu estudi de la Sagrada Fam¨ªlia, on l¡¯arquitecte havia viscut dos anys, fins a la seva mort el 1926, i que va quedar devastat. En total, el volum presenta 48 il¡¤lustracions sortides de la m¨¤ de Gaud¨ª. Algunes s¨®n aut¨¨ntiques targetes de visita d¡¯un superdotat del dibuix i l¡¯aquarel¡¤la, com ¨¦s el cas de les executades per al disseny de la capella de la Col¨°nia G¨¹ell ¡ªles torres de la qual prefiguren l¡¯esperit del que acabaria sent la seva obra cabdal, el temple expiatori de la Sagrada Fam¨ªlia¡ª o el d¡¯un paranimf per a la Universitat de Barcelona, projecte de rev¨¤lida de Gaud¨ª datat el 1877. En aquest recorregut pel Gaud¨ª menys conegut tampoc no falten velles reproduccions de dibuixos avui desapareguts, com els del pavell¨® de la Companyia Transatl¨¤ntica per a l¡¯Exposici¨® Universal de Barcelona de 1888 o els de l¡¯esb¨®s per a la porta d¡¯un cementiri a Barcelona, de 1875.

¡°El material que queda estava molt escampat i en bastant mal estat de conservaci¨®, per¨° t¨¦ un punt de misteri, d¡¯amagat, perqu¨¨ els dibuixos s¨®n una mica la rebotiga, aquesta part m¨¦s ¨ªntima de l¡¯artista, i l¨°gicament aix¨° ¨¦s molt evident en els pintors, per¨° tamb¨¦ passa amb els arquitectes, que tenen una obra reconeixible, monumental, i despr¨¦s hi ha aquesta altra part m¨¦s secreta, amagada. En aquest sentit, aquest ¨¦s un Gaud¨ª com mai no l¡¯hav¨ªem vist, un Gaud¨ª que prova de fugir dels t¨°pics¡±, explica Macarena de Eguilior mentre desplega amb orgull els tres plans originals inclosos a la carpeta d¡¯arquitecte de Gaud¨ª en primer plano: el projecte d¡¯un embarcador per a un llac que l¡¯artista firma el 1876 i que mai no va arribar a construir-se, el treball original de fa?ana per a la Casa Mil¨¤-La Pedrera, del 1906, i el primer pla de demostraci¨® de visibilitat de la Sagrada Fam¨ªlia i el seu entorn urb¨¤, firmat el 1916.

La difer¨¨ncia entre Antoni Gaud¨ª i altres grans del modernisme catal¨¤, com Puig i Cadafalch o Dom¨¨nech i Montaner, ¨¦s que d¡¯aquests ¨²ltims s¨ª que queda material abundant que explica la seva obra, perqu¨¨ el van conservar els hereus. Gaud¨ª va morir sol. Asseguda en una terrassa de la pla?a de Catalunya, la catedr¨¤tica de la Universitat de Barcelona Mireia Freixa explica aix¨ª el personatge i els seus avatars: ¡°Es va quedar a viure en el seu estudi de la Sagrada Fam¨ªlia els dos ¨²ltims anys. Vivia sol i de manera miserable. Era un personatge molt particular, un catalanista fins a les seves ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies i un rosegaaltars absolut. El m¨®n religi¨®s l¡¯obsessionava, per¨° tenia un concepte de la doctrina molt dur, molt castigat, molt asc¨¨tic. Joan Maragall, que era amic seu, deia que Gaud¨ª li feia por. Era alg¨² fascinant¡±.

Sobre el recurrent escepticisme de certs sectors intel¡¤lectuals al¡¤l¨¨rgics a les extravag¨¤ncies i barroquismes de Gaud¨ª, ella ho t¨¦ aix¨ª de clar: ¡°?s l¡¯¨²nic arquitecte que va regnar despr¨¦s de morir, perqu¨¨ s¡¯ha continuat la seva obra a partir del que ell va deixar dit, que era una cosa totalment passada de moda. I a molta gent no li agrada, i est¨¤ b¨¦ que no li agradi, jo no dic si m¡¯agrada o no, simplement dic que em fascina. I quan veus que tothom el respecta encara que digui que est¨¤ passat de moda, vol dir que ¨¦s molt molt bo¡±.

Freixa, autora d¡¯un llibre d¡¯edici¨® recent sobre el parc G¨¹ell, tamb¨¦ ha col¡¤laborat en aquest renaixement editorial del Gaud¨ª secret. Ho ha fet amb un brillant estudi sobre els temes i t¨¨cniques dels seus dibuixos, els seus projectes i les seves maquetes. Un treball no exempt de melancolia, tal com reconeix: ¡°Del que hi havia a la Sagrada Fam¨ªlia no podem estudiar res. Hi ha unes fotografies del seu estudi d¡¯all¨¤ de l¡¯any 1935 i est¨¤ ple de rotllos de dibuixos. Si s¡¯hagu¨¦s conservat aquell llegat hauria estat espectacular... Et fa r¨¤bia pensar en el que hi podia haver i com podr¨ªem haver-ho estudiat. He patit molt pensant en aix¨°, la veritat, ¨¦s dels llibres que he fet amb m¨¦s dolor¡±.

Una interpretaci¨® menys pessimista ofereix Jordi Faul¨ª, actual coordinador de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia, que considera que el material supervivent ¨¦s aclaparador: dibuixos del conjunt publicats per Gaud¨ª durant la seva vida i despr¨¦s publicats entre la seva mort i l¡¯any 1936, quan s¡¯incendia el seu taller; maquetes de guix de fins a cinc metres d¡¯al?¨¤ria corresponents a la nau principal, la fa?ana principal, les cobertes, la sagristia, els claustres; textos publicats en vida de Gaud¨ª i despr¨¦s pels seus col¡¤laboradors, que contenen les seves idees sobre l¡¯obra, frases textuals de l¡¯arquitecte, il¡¤lustracions de reproduccions de plans, fotografies... Un material que s¡¯aglutina a les p¨¤gines de Gaud¨ª en primer plano. ¡°Som cercadors, en el sentit que definim el projecte a construir estudiant tota la informaci¨® que Gaud¨ª ens va deixar preparada i tamb¨¦ estudiant les parts que ell mateix va construir. En certa forma, som col¡¤laboradors seus per construir el seu treball. La nostra tasca no ¨¦s la d¡¯un projectista habitual, sin¨® la de buscar com ha de ser el disseny segons tota aquesta informaci¨® original de Gaud¨ª¡±, explica Jordi Faul¨ª.

La pregunta seg¨¹ent ¨¦s si s¡¯aventura a pronosticar en quin any, en quin segle, en quina era finalitzaran les obres de la criatura m¨¦s universal d¡¯Antoni Gaud¨ª, la Sagrada Fam¨ªlia, si ¨¦s que passa algun dia. La resposta ¨¦s tan breu com ¨°bvia: ¡°No¡±.