L¡¯efecte Horaci

La nova traducci¨® de les Odes d¡¯Horaci a c¨¤rrec del llatinista Jaume Juan Castell¨® (Martorell, Adesiara, 2020) ¨¦s una bon¨ªssima not¨ªcia per dues raons. Primer, pel fet que ¨¦s la primera traducci¨® al catal¨¤ d¡¯aquest corpus po¨¨tic del poeta august¨ª (del temps d¡¯Octavi August) que s¡¯ha fet en vers catal¨¤ i en un llenguatge perfectament comprensible ¡ªuna altra cosa s¨®n les cont¨ªnues refer¨¨ncies d¡¯Horaci a la mitologia grega i llatina, i a una s¨¨rie de personatges hist¨°rics coetanis seus, que farien la lectura d¡¯Horaci no tan plaent com la de Garcilaso (per esmentar un horaci¨¤ del Renaixement castell¨¤) si Jaume Juan no hagu¨¦s tingut cura d¡¯enriquir el llibre amb un apartat de notes molt documentades, avui imprescindibles quan es tracta de l¡¯edici¨® d¡¯un cl¨¤ssic, i qui diu cl¨¤ssic diu entre Homer o Virgili i Rilke o Carles Riba.

La versi¨® de Josep Verg¨¦s, que es troba a la Bernat Metge, tamb¨¦ ¨¦s bona, per¨° est¨¤ en prosa; i sembla cada dia m¨¦s inexcusable que la poesia sigui tradu?da, si no en un vers de m¨¨trica id¨¨ntica a l¡¯original ¡ªcosa impossible quan la m¨¨trica del grec i del llat¨ª ¨¦s quantitativa, essent accentual la de les lleng¨¹es neollatines¡ª, almenys amb un ritme poc o molt pr¨°xim a l¡¯original: en el nostre cas d¡¯avui tant les estrofes s¨¤fiques com les alcaiques estan molt reeixides, baldament es tracti d¡¯una aproximaci¨® i que el nombre de s¨ªl¡¤labes dels versos sigui irregular. Per¨° no es pot fer m¨¦s b¨¦. Queden lluny aquelles versions d¡¯Horaci del segle XIX i inici del XX, que n¡¯hi ha un gavadal, totes a c¨¤rrec d¡¯autors benintencionats per¨° incapa?os.

La segona ra¨® per la qual considerem aquestes noves Odes horacianes una fita important t¨¦ a veure amb la nostra pobra tradici¨® liter¨¤ria. El buit fenomenal que es produeix entre el segle XVI i mitjan XIX en la producci¨® de literatura catalana va obligar els autors del modernisme i del noucentisme a inventar noves formes d¡¯expressi¨® ¡ªla novel¡¤la les va pouar, sobretot, de la literatura francesa; la poesia les va pouar de Verdaguer, despr¨¦s de Maragall, i, ja despr¨¦s, de diversos corrents, varis, tant cl¨¤ssics com contemporanis, de les literatures europees.

Entre aquestes troballes i restauracions, Horaci va tenir una import¨¤ncia cabdal. Costa i Llobera publicava les seves Horacianes l¡¯any 1906, i el mateix any Josep Carner regalava ¡ªtot en ell mun¨ªfic i gener¨®s¡ª Els fruits saborosos, primera obra program¨¤tica seva. A causa d¡¯una comuna lectura del mateix Horaci, o de Carducci, Costa i Carner van fixar les bases d¡¯una po¨¨tica que s¡¯hauria convertit en tradici¨® si no hagu¨¦s estat per un altre buit, el de la Guerra Civil espanyola i la dictadura, de menys anys que el primer buit, per¨° igualment perjudicial. (El lector encuriosit trobar¨¤ les fonts d¡¯aquest comentari breu en un llibre magn¨ªfic, avui dif¨ªcil de trobar: l¡¯edici¨® de les Horacianes de Costa a c¨¤rrec de Maria Isabel Ripoll, amb un estudi proemial de Carles Miralles, una de les seves aportacions m¨¦s importants a l¡¯estudi de la tradici¨® po¨¨tica catalana: Palma de Mallorca, Fundaci¨® Rotger-Lleonart Muntaner editor, 2010.)

La tradici¨® novel¡¤l¨ªstica del primer ter? del segle XX no presenta fites de gran import¨¤ncia, llevat del cas quasi a?llat de Solitud, de V¨ªctor Catal¨¤; per¨° la poesia s¨ª que havia bastit un edifici d¡¯enorme solidesa, encara que fos heterogeni ¡ªi aquesta va ser tal vegada la ra¨® que, quan es va reprendre la nostra poesia despr¨¦s de la guerra, els uns agafessin Carner com a model, d¡¯altres Riba, molt pocs Foix, van ser neomaragallians una colla, neoavantguardistes un altre estol, i quasi tots amics de la fama i l¡¯aplaudiment de patriotes (Espriu) i neorom¨¤ntics (Mart¨ª i Pol), tot oblidant el dictum horaci¨¤: Odi profanum uulgus et arceo (Odes, III.1). La conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquesta deriva va ser, com pot comprovar qualsevol lector de poesia en catal¨¤ dels ¨²ltims seixanta anys, que ning¨² no sap exactament quina paret toca, ni per quina mar cal navegar; cosa que no ha passat, almenys en tal grau de desorientaci¨®, a les lletres en angl¨¨s, en franc¨¨s o en itali¨¤ gr¨¤cies a tradicions molt ben assentades.

En suma: posat que els futurs escriptors de poesia tinguessin algun inter¨¨s a recuperar una tradici¨® que ha donat universalment tan bones mostres de poesia ¡ªvegeu Men¨¦ndez y Pelayo, Horacio en Espa?a, 1876, reeditat¡ª nom¨¦s caldria que llegissin, en aquest ordre: 1. Les Odes d¡¯Horaci en la versi¨® de Jaume Juan, apareguda fa poc; 2. Les Horacianes de Costa i Llobera, que es troben fins i tot a la MOLC, per b¨¦ que mal editades, com quasi tots els volums de la col¡¤lecci¨® (Molas Ofereix Lectures Catastr¨°fiques), i 3. La poesia de Josep Carner, de cap a cap, en termes generals l¡¯autor en qu¨¨ ¨¦s m¨¦s visible, al Principat, l¡¯empremta de la delicada, amable, cordial i magn¨¤nima poesia de Quint Horaci Flac.