La fi del bon gust

Les reformes que s¡¯han anat aplicant aquests ¨²ltims anys a l¡¯ensenyament universitari tendeixen a repudiar l¡¯ideal il¡¤lustrat de formar amb l¡¯educaci¨® ciutadans lliures i responsables. La prioritat dels nostres dies ¨¦s posar la universitat al servei de l¡¯empresa, objectiu que, si b¨¦ pot tenir un sentit relatiu en algunes carreres, no es pot veure en general m¨¦s que com l¡¯¨²ltim assalt al coneixement pur.

La pedagogia de la utilitat, aplicant un mateix patr¨® a totes les disciplines, posa en primer pla el compliment de certes activitats pr¨¤ctiques, enteses segons una concepci¨® que no troba res que es pugui considerar pr¨¤ctic en la lectura profunda d¡¯obres de pensament, la discussi¨® fonamentada d¡¯idees, la complexa elaboraci¨® del criteri amb el perfeccionament de l¡¯estil o la maduraci¨® del sentit est¨¨tic.

A l¡¯obsessi¨® per la pr¨¤ctica, s¡¯afegeix el desprestigi de la classe magistral. L¡¯estudiant es reconeix ara com un subjecte actiu, amb un dret a fer-se sentir tan leg¨ªtim com el del professor. El fenomen raja de la mateixa font que inunda amb les veus del poble la pol¨ªtica i els mitjans de comunicaci¨®: des del moment que totes les opinions s¨®n igualment respectables, no hi pot haver ja debat lliure, sin¨® una expansi¨® constant dels prejudicis que la societat tamb¨¦ vol veure respectats a les aules. La combinaci¨® d¡¯aquest desprop¨°sit amb la infantilitzaci¨® creixent dels alumnes ¡ªobligaci¨® d¡¯assistir a les classes, avaluaci¨® del rendiment amb pautes imitades de l¡¯ensenyament escolar¡ª ha de tenir per for?a efectes letals.

En el projecte il¡¤lustrat, hi havia per damunt de tot la consci¨¨ncia del llenguatge com a instrument del raciocini. A Sobre la necesidad de unir el estudio de la literatura al de las ciencias, una confer¨¨ncia pronunciada a final del segle XVIII al Real Instituto Asturiano, Jovellanos va argumentar l¡¯oportunitat d¡¯incloure la formaci¨® liter¨¤ria i filos¨°fica en l¡¯ensenyament de la ci¨¨ncia. El centre, fundat per ell mateix, es dedicava a l¡¯estudi de la mineria i la n¨¤utica, de manera que el seu discurs s¡¯adre?ava a una audi¨¨ncia de cient¨ªfics i t¨¨cnics. Jovellanos els explica que la funci¨® de la gram¨¤tica, la ret¨°rica, la po¨¨tica, la dial¨¨ctica i la l¨°gica ¨¦s la d¡¯expressar rectament les idees: ¡°?Es otro su fin que la exacta enunciaci¨®n de nuestros pensamientos por medio de palabras claras, colocadas en el orden y serie m¨¢s convenientes al objeto y fin de nuestros discursos?¡±. I, en l¡¯enunciaci¨® exacta, l¡¯instrument no es distingeix del producte: el llenguatge no ¨¦s tan sols un canal d¡¯expressi¨®, sin¨® la mat¨¨ria de qu¨¨ estan fets els pensaments. D¡¯aquesta laboriosa construcci¨®, Jovellanos en diu ¡°el buen gusto¡±.