De rotes i fam de terra

Un raig llarg i prim, net, d¡¯oli novell duu el color de la vida primera de la cuina i del menjar amb pa, ¨¦s ecol¨°gic absolut, d¡¯olives empeltre mallorquina, picual i arbequina, d¡¯arbres de 40 anys i menys, conrats a una rota petita d¡¯una quarterada, no rectangular, una trinxa perif¨¨rica, segregada fa anys de la gran finca de Sarri¨¤, d¡¯Establiments, Mallorca.

Les poques oliveres velles de dos segles d¡¯aquella rota, micropropietat conquerida, adesada, en d¨¨cades pel pag¨¨s, les varen d¡¯haver vendre per fer a llenya, com feren tants d¡¯humils i rics per a poder financiar una altra cosa o per doblers, fa 60 anys.

El primitiu mercat tur¨ªstic dels seixanta i setanta demanava souvenirs d¡¯olivera, immolant cegament el paisatge i patrimoni naturals per fer no res. Cents de mils d¡¯hist¨°ries d¡¯arbres gegants i fantasmals passaren per la destral, la serra del sinf¨ª i el torn. Ara esdev¨¦ amb la Xylella que ha derrotat l¡¯ametlarar sense fer renou.

Aquell suc natural de l¡¯oliva 2020, de fruits no massa madurats, surt amb la seva pot¨¨ncia biogr¨¤fica, una fita social gen¨¨rica. L¡¯oli, l¡¯aigordent, les ametlles, les garroves, la llana, les sabates, el contraban de tabac, generaren grans capitals i patrimonis illencs. L¡¯oli mallorqui, a l¡¯antiga, de fruits collits d¡¯enterra, ultramadurs, negres, quasi rancis, s¡¯exportava sobretot per a cremar, fer llum o fer sab¨®, a Marsella.

Molts d¡¯olis, olives trencades, unes poques mans de dones amb les ametlles de l¡¯illa, la garrova multiproducte, la sobrassada i el pat¨¦ de gent honesta, el formatge d¡¯ovella, les confitures de codonyat, prunes, magranes, el vi, alguns entre tants i tants de vins, resisteixen, treuen el cap per donar la cara de les illes que foren tamb¨¦ rurals, productives en el seu entorn.

Joies de neopagesos

L¡¯oli novell de la rota d¡¯en Cameta de Sarri¨¤, d¡¯Establiments ¨Ci d¡¯altres molts¨C s¨®n l¡¯exemple d¡¯una de les m¨²ltiples joies naturals que bastants de fills i nets de pagesos i petits propietaris, professionals i jubilats ¨Ca desenes¨C fan i vindiquen a deshores. Obren, actuen, potser, per a servar el que feien els seus, el que era o queda dels fruits habituals de la seva terra. Per ventura cerquen retre mem¨°ria i escoltar l¡¯al¨¨ o la veu dels seus i, per sobre de tot, sentir el gust i sabor de la natura immediata, un al¨¨ enmig de la desolaci¨®.

La rota, les rotes, arreu, a Mallorca, Eivissa i Fomentera, ara queden en milers de top¨°nims, milers de trossets abandonats dins la garriga o pletes i algunes casetes per viure a l¡¯estiu salvatge fa 200 anys i menys. All¨¤ eren els humans mesclats ambs les b¨ªsties, amb el fum del foc, la roba suada, groga i mascarada. A Llucmajor i d¡¯altres indrets queden meravelles arquitect¨°niques. Cases de roter, de pedra i llenyam d¡¯ullastre, c¨²pules quasi ¨¤rabs, altes, sense bigues ni mescla...

Les rotes per als ¡®colonitzadors¡¯

Les rotes eren petites porcions de terres ¨ªnfimes, primes, pedres i poca terra, allunyades del casal de la possesi¨® que el senyor o arrendador deixaven colonitzar als pagesos m¨¦s pobres, per contracte oral (pagaven deumes, censals, un tant per cent de garbes de gra, mel, esp¨¤rrecs i esclata-sang per agra?r i pagar al propietari o explotador del latifundi.

Hi havia ¡°fam de terra¡±, mis¨¨ria entre la gent sense propietat, les rotes eren l'¨²nica font de subsisti¨¨ncia per a les classes desposse?des, diu Jaume Alzina, divulga Gaspar Valero, teoritzen Isabel Moll i Jaume Suau, i marca la pauta clara Vicen? M. Rossell¨® Verger.

Hi va haver revoltes medievals pageses de fa sis segles i les germanies de fa 500 anys contra la manca d¡¯acc¨¦s a la terra i en pugna contra les c¨¤rregues fiscals feudals imperants. Els terratinents eren arist¨°crates, hereus de magnats de la conquesta de Jaume I, del segle XIII, senyors de ciutat, nobles, mercaders xuetes, l¡¯Esgl¨¦sia sobretot. I tamb¨¦ Joan March i Manuel Salas, tots dos pol¨ªtics i amb petroliera pr¨°pia.

Els grans terratinents tenien m¨¦s del 15 per cent de Mallorca. March domin¨¤ grans finques i paratges encara verges i feu establits, parcel¡¤lacions, mentre que Salas ¨Cque era el seu adversari fins el 36¨C feu explotacions directes i industrials de les seves finques, sense arrendataris, Xorrigo, es Cab¨¤s per exemple.

Totes les grans finques illenques (tamb¨¦ a les Piti¨¹ses), amb enormes garrigues seques i de pedregar, encabien desenes de rotes, fins a 80 alguna. All¨¤ al pa¨ªs original, tal com era en arribar els primers humans fa 5.300 anys potser, fam¨ªlies o pagesos sols conquerien, cercaven fer neta la terra, a m¨¤, a cop d¡¯aixada, destral i xorrac, treien pedrals i macs. Quasi com a esclaus. Al final organitzaven sembra, guaret, rostoll i pastura.

Les rotes, terra d¡¯altri alguns cops alliberada ¨Cvenuda a bon preu¨C, no tenien m¨¦s d¡¯una quarterada, algunes dues. Hi ha redols enormes de tanques separades, com un damer medieval, parcel¡¤lats. Moltes s¨®n espais oberts dins latifundis per a sembrar gra per a les perdius de ca?a o els mens de pasqua.

Explotaci¨® i servitud i espais Top

El pare Rafel Ginard al Calendari folkl¨°ric de Mallorca, llibre de Sa?m Edicions i Mallorca Liter¨¤ria, en fa un relat cruu i dur, po¨¨tic diu, de l¡¯explotaci¨® i servitud dels pagesos pobres de rota dins les grans possessions. Fa 100 anys i m¨¦s, malvivien a les barraques plenes de fum i, diu, que per la propietat eren m¨¦s importants els conills que ells. ¡°El llit era un sostre d¡¯aritja i palla llarga, sostingut per vencisos¡±.

Paci¨¨ncia i resignaci¨® i poc menjar de la terra, pa moreno i llegums, plantes silvestres, verdures de la natura. Escuraven (rentaven) els plats amb un brot de mata. ¡°Esclaus de la mis¨¨ria¡±, entregaven al senyor galls capons, endiots, alf¨¤bies de mel, pans de figa. Alguna tenia presents 40 roters, eren les dites cases nobles i senyorials.

Hi que redols i propietats contempor¨¤nies que serven el nom i tenen una col¡¤lecci¨® de 800 escultores plantades i servades obres d¡¯art cub¨¤, com s¨®n les Rotes de Montblanc de santa Margalida, de l¡¯hoteler BQ. En un altre ¨¤mbit, un amfitri¨® d¡¯aquella Vila, GMA, t¨¦ un casal de disseny d¡¯avantguarda, amb una met¨¤fora d¡¯una rota de la seva tia padrina, un jard¨ª minim arbrat entre formig¨® i m¨¦s detalls, de l'arquitecta de jardins Bet Figueras. ?s un xalet que era cl¨¤ssic dels anuncis i fou fet pels arquitectes SCT. ?s en terres llunyanes del Comte Mal on en Antoni Mas Forn¨¦s, medievalista i mercader de porcs per a fam¨ªlia, ha recercat els fets i el nom de la cosa total: ¡°Llengua, terra, p¨¤tria i naci¨®¡±, un arsenal de cites i conceptes, sabor¨®s i de lent tast, a miques, amb vi, com passa amb el formatge molt vell maon¨¨s o itali¨¤.

L¡¯oli nou del comen?ament de la Rota d'en Cameta de Puigpunyent, a la frontera de la finca de Sarri¨¤, que era de can Guasp Barra d¡¯or magnat del XIX-XX i per alian?es de poder i patrimoni passa a la saga d¡¯arquitectes Garc¨ªa Ruiz, que des del 36 en quatre generacions han estat al cor de la vida pol¨ªtica, financera i arquitect¨°nica.

Els Garcia Ruiz III generaci¨®, Jaume i Llu¨ªs, feren el Baluard amb SCT i moltes m¨¦s coses, acabaren el Palma Arena de Matas. Sarri¨¤ t¨¦ una gran col¡¤lecci¨® de cer¨¤mica hist¨°rica i hi ha una pe?a musical dedicada al lloc a un disc de Joan Valent. Coses de la vida, just devora hi ha la finca de Bunyol¨ª, gegant, de can Qu¨¦s, el republic¨¤ milionari i contrabandista, afusellat per Franco amb els VIP rojos i senyors: Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu.

Les correnties ocultes de la hist¨°ria, l¡¯atzar i el poder que donen els diners i la intel¡¤lig¨¨ncia ben avenguts, de vegades, fan sorgir iniciatives, aventures en escenaris carregats de vella mem¨°ria social i de rotes.

A es Rac¨® d¡¯Art¨¤, que tingu¨¦ rotes, mentre el m¨®n s¡¯arrufava de por per la pesta, ha nat un hotel fet per Toni Esteva i Tomeu Esteva, ¨¦s a dir com un monestir minimalista i un gran restaurant, com feren a la sa Pleta de Mar, a Canyamel dels Morell, terra de rotes, com ¨¦s ara tamb¨¦ la finca gegant de son Jaumell de Capdepera de l¡¯hoteler Pere Pascual, que fou d¡¯una branca dels March i administr¨¤ l¡¯inefable personatge de Baleares SA Mart¨ª Ferriol. All¨¤ mateix tamb¨¦ florir en les rotes i ara sona la cuina d¡¯Andreu Genestra. El temps i la salut marquen el calendari de la cuina i la vida.

Les illes Balears, tan min¨²scules al continent, al planeta, tenen molta garriga i pinars, terra assilvestrada on mancava l¡¯agricultura. El ¡°clima ¨¦s tir¨¤nic i capritx¨®s¡±, ¡°preafric¨¤¡±, segons el mestre de ge¨°grafs, Vicen? M. Rossell¨®. Els foravilers (de les rotes) d¡¯un temps eren de ¡°car¨¤cter infatigable i excessiva frugalitat poverbials¡± (Utrecht ,1869).

El llaurador illenc s¡¯avenia a cultivar ¡°terres de qualitat m¨¦s ¨ªnfima, sense reproducci¨® i benefici pr¨¤ctic¡±. Un mallorqu¨ª il¡¤lustrat reformista Miquel Gaiet¨¤ Soler, mort el 1809 ¨Crebutjant per nepotista¨C que acab¨¤ de Ministre de Hisenda amb Godoy, va fer accions i plans pro foravila i productes del camp, oli i vi. Va fer posar en conreu terres boscoses d'Eivissa, i feu sembrar arbres i excit¨¤ les rotes i la desamortitzaci¨® de finques i bens de l¡¯Esgl¨¦sia.

Un raig de top¨°nims que fan bona l¡¯exist¨¨ncia pret¨¨rita del sistema quasi feudal. La Rota Negra ¨¦s bon nom. A Formentera sona b¨¦ a punta Gavina, la rota des Romanins. Ses Rotes s¨®n noms de vins, col¡¤legis, hotels.