Viatge en transport p¨²blic amb tres metges experts en la covid

Rafael M¨¢?ez va deixar aquest any d'agafar el metro per anar a treballar. M¨¢?ez ¨¦s el cap del servei de cures intensives de l'Hospital de Bellvitge. Per a ell, moure's amb celeritat ¨¦s encara m¨¦s imprescindible durant la pand¨¨mia de la covid-19. El cotxe li dona autonomia per arribar a la feina el m¨¦s r¨¤pid possible, per¨° admet que al metro, a l'hora punta, tampoc li ve de gust viatjar. ¡°A la pr¨¤ctica no s'han detectat brots al transport p¨²blic, per¨° te¨°ricament pot passar, per exemple si hi ha un supercontagiador i l'espai est¨¤ mal ventilat¡±, diu Joaqu¨ªn L¨®pez-Contreras, responsable de la unitat de malalties infeccioses de l'Hospital de Sant Pau. El risc zero, afegeix L¨®pez-Contreras, nom¨¦s ¨¦s possible si ens desplacem sols. Ell sobretot utilitza la bicicleta.

EL PA?S va acompanyar aquesta setmana tres metges experts en la covid-19 durant un recorregut amb tres mitjans de transport de la capital catalana: metro, bus i tren de rodalies. M¨¢?ez, L¨®pez-Contreras i ?ngela Dom¨ªnguez, catedr¨¤tica de Medicina Preventiva i Salut P¨²blica de la Universitat de Barcelona, van observar aspectes positius i negatius, i van aportar recomanacions. Els operadors europeus de transport p¨²blic defensen que el servei ¨¦s segur. Les estad¨ªstiques del Ministeri de Sanitat del 23 d'octubre precisaven que nom¨¦s el 0,04% dels brots de la covid-19 de la darrera setmana s'havien detectat en mitjans de transport. Un portaveu de l'Autoritat del Transport Metropolit¨¤ (ATM) subratlla que aix¨° inclou el transport privat, el que suposaria que la xifra d'infectats al servei p¨²blic seria menor. Un estudi de l'agost de l'Institut Robert Koch calculava que el 0,2% dels brots a Alemanya s'havien donat a la xarxa p¨²blica de transport i a Fran?a, segons dades de l'Associaci¨® Internacional del Transport P¨²blic, van ser fins al setembre de l'1,2%. L'ATM assegura que no s'ha detectat cap brot al transport p¨²blic de Catalunya.

Un dels greuges comparatius m¨¦s reiterats pel sector de la restauraci¨® ¨¦s que es decreti el tancament dels seus negocis mentre a la xarxa ferrovi¨¤ria es reprodueixen aglomeracions. ¡°Les restriccions i la percepci¨® negativa associada a l'¨²s del transport p¨²blic han comportat importants p¨¨rdues i ingressos¡±, advertia un informe del setembre passat de la Comissi¨® Europea elaborat per al Parlament Europeu. ¡°Comparteixo les cr¨ªtiques, ¨¦s dif¨ªcil entendre que es permetin aglomeracions al mat¨ª al metro. El risc pot ser alt¨ªssim¡±, avisa M¨¢?ez. Dom¨ªnguez no dubta que el risc durant una trobada en un restaurant ¨¦s molt m¨¦s elevat que al metro, perqu¨¨ els comensals no porten mascareta, interactuen i perqu¨¨ el temps d'exposici¨® supera la mitjana d'un recorregut en transport p¨²blic.

¡°Seguiment sub¨°ptim¡±

L'ull cl¨ªnic de Dom¨ªnguez no perdia detall de qu¨¨ passava dimecres a les vuit del mat¨ª a l'estaci¨® de Diagonal, a la l¨ªnia 5 del metro. L'actuaci¨® de la ciutadania, diu, ha millorat per¨° considera que es continua produint ¡°un seguiment sub¨°ptim de les indicacions¡±. Els detalls que alarmen m¨¦s Dom¨ªnguez durant el trajecte ¨¦s l'incompliment sistem¨¤tic de la restricci¨® de no avan?ar a les escales mec¨¤niques, el fet que aqu¨ª no es respecta la dist¨¤ncia i que no s'aplica la recomanaci¨® de caminar en fila ¨ªndia.

Una altra recomanaci¨® dif¨ªcil d'aplicar ¨¦s desinfectar-se les mans abans i despr¨¦s de pujar al transport. Un nombre m¨¦s elevat de dispensadors de gel hidroalcoh¨°lic seria convenient, apunta la catedr¨¤tica i epidemi¨°loga de la UB. Dijous, durant el viatge en l'autob¨²s de la l¨ªnia 19 que va portar L¨®pez-Contreras de l'hospital de Sant Pau al seu domicili, aquest expert en malalties infeccioses plantejava incorporar dispensadors de gel a les parades. L¨®pez-Contreras es fixa en un home que s'agafa a una barana interior del vehicle. La possibilitat de contagi per contacte amb superf¨ªcies ¨¦s menor del que es pensava, diu L¨®pez-Contreras, excepte si el contacte ¨¦s amb les mans: ¡°La clau ¨¦s que en cap moment et toquis la cara i que et rentis les mans com m¨¦s aviat millor¡±.

Igual o m¨¦s important, afirmen els entrevistats, ¨¦s una correcta senyalitzaci¨® dels dispensadors i dels avisos de les normes. Una prova d'aix¨° poden ser els dispensadors de gel al metro de Barcelona i els que incorpora Adif, l'administrador ferroviari, a l'estaci¨® de Sants. Els primers estan instal¡¤lats dins d'un pivot negre que s'activa amb un pedal. Dom¨ªnguez es va fixar que pocs usuaris els utilitzaven en comparaci¨® amb els d'Adif, que s¨®n m¨¦s cridaners i estan ubicats en punts on ¨¦s inevitable que el passatger se'ls trobi.

El trajecte en bus des de l'hospital, a l'hora de finalitzar la jornada, dura mitja hora i el resultat per a L¨®pez-Contreras ¨¦s satisfactori. La ventilaci¨® ¨¦s l'¨°ptima i el vehicle no circula saturat. L'ATM incideix en la desinfecci¨® dels vehicles i en la renovaci¨® de l'aire dels vagons, cada 4 o 10 minuts segons el mitj¨¤ de transport. L'obertura constant de les portes regenera encara m¨¦s l'aire, segons l'ATM. El principal defecte que troba L¨®pez-Contreras al bus s¨®n els seients que estan cara a cara, perqu¨¨ la dist¨¤ncia entre les localitats ¨¦s m¨ªnima i el risc de rebre got¨ªcules d'un infectat ¨¦s m¨¦s elevat.

Evitar seients encarats

La mateixa opini¨® ofereix M¨¢?ez durant el viatge a la l¨ªnia R2 de Rodalies. A les files de seients encarats hauria de bloquejar-se un dels costats o intercalar les places per evitar que els passatgers estiguin cara a cara, diu aquest metge d'urg¨¨ncies i investigador de l'Institut d'Investigaci¨® Biom¨¨dica de Bellvitge (IDIBELL). Tamb¨¦ destaca que el m¨¦s segur ¨¦s que els banys habilitats als vagons estiguin fora de servei. M¨¢?ez identifica durant el viatge tres persones que es treuen la mascareta per prendre una beguda, una acci¨® que est¨¤ prohibida a tota la xarxa catalana de transport. Si se la tornessin a posar despr¨¦s de cada xarrup, el risc seria m¨ªnim, valora M¨¢?ez. Dos homes parlen amb la mascareta per sota del nas i se la pugen de seguida quan se senten observats. A l'estaci¨® de Bellvitge, un home sense mascareta parla per tel¨¨fon, tot i que allunyat de la resta d'usuaris. S¨®n excepcions, diu M¨¢?ez.

Els tres metges coincideixen que la principal tasca de conscienciaci¨® avui ¨¦s la d'evitar la socialitzaci¨®, sobretot la que es fa sense mascareta. Un altre aspecte on tenen el mateix parer ¨¦s que ¨¦s millor que els passatgers estiguin asseguts que apilonats dempeus i en moviment. Viatjar amb alg¨² assegut al costat no ha de representar un risc elevat si aquest viatja amb mascareta, mirar al davant i no parlar. Els tres experts consideren que la freq¨¹¨¨ncia de les l¨ªnies ha de ser la m¨¤xima possible per evitar aglomeracions ¨CTransports Metropolitans de Barcelona garanteix que ja ho fa. M¨¢?ez afegeix que les empreses haurien de millorar l'entrada i sortida esglaonada dels seus empleats.

Dom¨ªnguez baixa del metro a l'estaci¨® d'Hospital Cl¨ªnic. A l'andana hi ha habilitades unes pantalles que indiquen el nivell d'ocupaci¨® de cada vag¨®. La catedr¨¤tica estima que seria d'utilitat ampliar aquest serveix a la resta de la xarxa. L¨®pez-Contreras s'acomiada davant de casa seva amb una recomanaci¨® final: ¡°La clau ¨¦s que la gent xoqui amb les senyalitzacions, que siguin cridaneres, que no siguin anodines¡±. M¨¢?ez deixa el tren a Bellvitge amb una reflexi¨® final: el confinament total ¨¦s el m¨¦s efectiu, per¨° ¨¦s insostenible i el que est¨¤ passant ara ¨¦s la cerca d'un punt mitj¨¤. Despr¨¦s es dirigeix al seu cotxe per tornar a casa, pendent en tot moment del tel¨¨fon per si el necessiten a la UCI.