Descolonitzar la ment digital

El debat de matriu ideol¨°gica sobre la llengua experimenta a hores d¡¯ara una florida inusitada, una mena de sacsejada conceptual que pret¨¦n ressituar la noci¨® de llengua en l¡¯engranatge del constructe del que entenem per identitat. Probablement ¨¦s aquesta noci¨®, la d¡¯identitat, la m¨¦s problematitzada en temps recents, en confluir-hi vessants diversos de la persona que abans eren objecte de visions segregades: la identitat nacional, la digital, la de g¨¨nere, la de classe. Ara el sintagma perd el complement del nom per acabar de definir el concepte sense m¨¦s postil¡¤les per¨° amb diverses cares.

Dins d¡¯aquest debat destaca sobretot la lluita desencadenada per l¡¯esquerra, b¨¤sicament entre dues generacions antag¨°niques que s¡¯estan enfrontant en m¨¦s d¡¯un terreny de joc. La llengua ha estat sempre un element patrimonialitzat sobretot per la dreta, que a trav¨¦s del nacionalisme conservador l¡¯ha mantingut com l¡¯element axial de la construcci¨® d¡¯una identitat col¡¤lectiva, des d¡¯un Prat de la Riba que a La nacionalitat catalana s¡¯inspirava en el romanticisme herdegeri¨¤ per proclamar que ¡°la llengua ¨¦s l¡¯¨¤nima del poble feta tangible¡±, fins a un pujolisme que no dissimulava a qualificar la llengua com el pal de paller del pa¨ªs. En mans doncs del relat nacionalista, la llengua era sempre un element inc¨°mode per a l¡¯esquerra.

L¡¯esquerra, ara, sembla decidida a integrar d¡¯alguna manera el factor ling¨¹¨ªstic en la construcci¨® de la seva idea d¡¯identitat, per¨° ning¨² s¡¯esperava que aquesta construcci¨® s¡¯escindiria en dues posicions que, al capdavall, resulten oposades: d¡¯una banda, la idea que les lleng¨¹es s¨®n elements per a una identitat de classe, i que l¡¯¨²s del catal¨¤ o el castell¨¤ revela el grup a qu¨¨ pertanys, amb l¡¯assignaci¨® barroera del castell¨¤ com la llengua de les classes treballadores i del catal¨¤ per a les benestants. Ja vam parlar en un article d¡¯aquesta secci¨® sobre aquest corrent (Una llengua burgesa?), l¡¯antecedent immediat del qual situ¨¤vem en la Transici¨®, quan alguns moviments de l¡¯esquerra assimilaven la lluita antifranquista amb la llengua castellana i el catal¨¤ amb la burgesia, i recentment se n¡¯ha parlat for?a en considerar, alguns autors, que adre?ar-se en catal¨¤ a un cambrer era un cas flagrant de classisme. Hi ha intel¡¤lectuals capa?os de veure lluita de classes en l¡¯expressi¨® Posi¡¯m un tallat i per contra no poden denunciar el microracisme que s¡¯amaga en el canvi de llengua per la fesomia de l¡¯altre, en donar-li per descomptada la ignor¨¤ncia de l¡¯idioma.

Per¨° d¡¯altra banda aquest discurs no ha trobat qui el secundi entre els joves. El mes passat, en el marc de la Biennal de Pensament, va tenir lloc una taula rodona sobre la cultura zoomer que dona moltes pistes del tarann¨¤ ling¨¹¨ªstic de les noves generacions. S¨®n nadius digitals i, per tant, s¨®n de formaci¨® i cultura intern¨¤utica, per¨° tenen ben clar a qui serveixen les xarxes i, sobretot, quines s¨®n les lleng¨¹es beneficiades per la digitalitzaci¨® global: les lleng¨¹es grans. En el context de la taula rodona, la periodista Cl¨¤udia Rius va fer lectura d¡¯un manifest (El catal¨¤ i el colonialisme ling¨¹¨ªstic digital) que subratllava la capacitat de destrucci¨® de la diversitat ling¨¹¨ªstica que t¨¦ internet i com aix¨°, de fet, afecta directament els drets humans. Rius critica amb encert aquest ¡°ciutadanisme del m¨®n¡± tan est¨¨s a partir dels 2000, tot qualificant-lo de totalment capitalista i neoliberal, alhora que denuncia que el que pos¨¤vem en risc ¡°amb els discursos supraterritorials afavorits per la implantaci¨® de la tecnologia digital era la diversitat ling¨¹¨ªstica mundial¡±.

Parafrasejant Ngugi wa Thiong¡¯o, sembla que els joves ens proposen descolonitzar la ment digital, i fer-ho a trav¨¦s de l¡¯¨²s de les lleng¨¹es pr¨°pies sense que aix¨° vulgui dir treure a passejar la bandera. Alguna cosa semblant deia Carme Junyent en una entrevista a aquest diari, quan afirmava que avui parlar catal¨¤ ¨¦s un acte de rebel¡¤lia, ¡°sobretot contra el mercat, que ¨¦s el m¨¦s interessat que desapareguin les lleng¨¹es¡±. Davant la progressiva colonitzaci¨® de l¡¯entorn digital per part de les lleng¨¹es grans, que actuen de cant de sirena per assegurar-se el ress¨° o la recepci¨®, l¡¯¨²s d¡¯una llengua petita, minoritzada, extingible, esdev¨¦ un mecanisme indispensable per a la revolta.