Despr¨¦s de la cat¨¤strofe

Uns quants creuers de passatgers estan ancorats a la ciutat turca d¡¯Aliaga, a punt de ser ferralla. All¨¤ s¡¯ha creat un improvisat cementiri de vaixells que, mancats de turistes per la covid, reposen a l¡¯espera de ser convertits en altres objectes. Alguns encara conserven les piscines i els tobogans, i la gespa artificial i les taules generoses i rodones que remeten a temps passats. Esmorzar continental, todo incluido, nens gratis, sopar del capit¨¤, tothom net i guap¨ªssim. La diversi¨® era, sincerament, inevitable.

A les moquetes comen?a a haver-hi floridures, tot ¨¦s color verd¨®s malalt, o groguenc com de final i de mort. El luxe era quincalla i potser ja ho sospit¨¤vem, per¨° ara ¨¦s m¨¦s real. Malgrat que ens endins¨¤vem en alta mar per Con¨¨ixer i Viure Aventures ?niques, retroced¨ªem a un futur anterior. Perqu¨¨ tot el que an¨¤vem a veure ja ho hav¨ªem vist: la torre de Pisa, les ru?nes de Pompeia, l¡¯acr¨°polis d¡¯Atenes. En el fons, els monuments continuen all¨¤, captius dins la quisca, esperant que tornem perqu¨¨ no hi van ser mai de deb¨°. L¡¯antrop¨°leg franc¨¨s Marc Aug¨¦ ja va vaticinar que el viatge era impossible. Que els viatges de la globalitzaci¨® no eren m¨¦s que la confirmaci¨® d¡¯all¨° que vol¨ªem veure. Al seu llibre El viatge impossible: el turisme i les seves imatges, diu que Disneyland era, sobretot, l¡¯espectacle que se¡¯ns havia enunciat. I, per aix¨°, era tan al¡¤lucinant. El viatge impossible ens feia turistes entranyables i est¨²pids i profundament contaminants. Vam arribar a renegar de nosaltres creant una categoria nova de turista esnob, entregant-nos a plataformes que ens prometien viure com un aut¨¨ntic local in a cozy apartment, i que despr¨¦s va resultar que es cruspirien les nostres ciutats, expulsant les ve?nes en nom de l¡¯autenticitat. Els turistes esnobs antituristes rebutjaven els creueristes fins que despr¨¦s ells mateixos els van fetitxitzar i el que un dia era reflex d¡¯un estatus m¨¦s aviat baix despr¨¦s era kitsch i era guai, i alguns s¡¯afanyaven, per exemple, a fer-se una foto ir¨°nica a Marina d¡¯Or Ciudad de Vacaciones. Hem girat ja moltes vegades intentant trobar un sentit a all¨° que fem.

El pensador franc¨¨s Bruno Latour descriu un episodi de la televisi¨® holandesa. Un florista plora perqu¨¨ es veu obligat a llan?ar una tona de tulipes perqu¨¨ falten clients. Les tulipes han estat cultivades sense terra i sota llum artificial. Sense pand¨¨mia haurien estat transportades a l¡¯aeroport de Schiphol i distribu?des arreu del m¨®n. ¡°?s realment necessari prolongar aquesta forma de produir i vendre aquest tipus de flors?¡±, es pregunta Latour. Fins i tot ara que tot trontolla i som creuers plens de podridura, no fem m¨¦s que arrossegar-nos de casa a la feina i de la feina a casa i els pocs bars que encara obren s¨®n els de sota del metro, precisament els m¨¦s s¨°rdids i funcionals. Mantenen l¡¯ordre, per¨°... ¨¦s realment necessari?