Societat Civil Catalana i ANC: antag¨°nics d¡¯un proc¨¦s en hores baixes

Sota el flagell de la pand¨¨mia i amb el proc¨¦s esllanguit, Societat Civil (SCC) i l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) intenten remuntar. La plataforma constitucionalista ha patit problemes financers que l¡¯han obligat a fer un ERTO i a deixar la seva seu de l¡¯Eixample de Barcelona. El seu pla ¨¦s aixecar l¡¯expedient l¡¯1 de desembre i obrir un local m¨¦s petit al 22@ L¡¯ANC intenta digerir la dimissi¨® de set dels seus 73 secretaris nacionals que l¡¯acusen de no aplicar el seu full de ruta de donar suport expl¨ªcitament, en les eleccions del 14-F, als partits que subscriguin la unilateralitat per aconseguir la secessi¨®.

Despr¨¦s d¡¯haver estat en el focus durant anys, els dos col¡¤lectius busquen assentar-se en el nou tauler pol¨ªtic. La independ¨¨ncia, injuriada per uns i desitjada per d¡¯altres, es veu a molt llarg termini. Fernando S¨¢nchez Costa, president de la SCC, admet que han passat una situaci¨® econ¨°mica ¡°molt dif¨ªcil¡± per¨° que paradoxalment no deuen ¡°ni un euro¡±. ¡°No est¨¤ en perill¡±, recalca.

Nascuda el 2014, la SCC es va nodrir al principi de grans donacions que van anar baixant a mesura que la immin¨¨ncia d¡¯una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia va desapar¨¨ixer i despr¨¦s de den¨²ncies de mala gesti¨® mai confirmades. Des del 2019 intenta autofinan?ar-se amb quotes i no dependre de tercers. L¡¯entitat compta amb 22.000 simpatitzants i 389 socis ¨Cal principi eren 70¨C i les seves finances es nodreixen ara en un 60% de quotes individuals quan fa anys era al rev¨¦s: el 80% procedien de donacions.

¡°Fa dos anys que busquem aquesta autosostenibilitat¡±, afirma el tamb¨¦ exdiputat popular, que atribueix la crisi al canvi d¡¯escenari. Sense risc de la independ¨¨ncia i amb la falta d¡¯unitat dels partits constitucionalistes, la SCC persegueix la idea de convertir-se en una mena d¡¯?mnium constitucionalista i ser menys r¨¨plica de l¡¯ANC: reenfocar l¡¯entitat des d¡¯una ¨°ptica cultural i apostar per una pres¨¨ncia audiovisual.

Volen mobilitzar l¡¯electorat per evitar que el 14-F hi hagi una majoria independentista per la baixa participaci¨®. S¨¢nchez Costa no oculta un missatge de retret als partits per pactar de nou amb ¡°els nacionalistes¡± a Madrid. ¡°Ens hi hem esfor?at molt i el PP i el PSOE redueixen Catalunya als nacionalismes¡±, afirma. En aquest context se situa la decisi¨® del vicepresident tercer, Javier Mar¨ªn, de trencar el carnet del PSC, al qual acusa d¡¯estar acomplexat davant de l¡¯independentisme. ¡°Ha estat dolor¨®s el pacte amb Bildu o el tema dels indults¡±, diu, igual que l¡¯acord per evitar que el castell¨¤ sigui llengua vehicular.

L¡¯ANC viu problemes d¡¯altra mena: pateix baixes, paradoxalment, d¡¯afiliats desenganyats pel proc¨¦s, per¨° no tem que els seus simpatitzants esquivin les urnes. El seu problema principal ¨¦s que ¨¦s l¡¯¨²nica entitat que inclou en la seva pon¨¨ncia pol¨ªtica la via unilateral. Set dels seus 73 secretaris nacionals han dimitit a l¡¯haver-se aprovat una resoluci¨® que, segons creuen, dilueix aquesta estrat¨¨gia. L¡¯entitat va aprovar al mar? un full de ruta que afirma que nom¨¦s donar¨¤ suport als partits que assumeixin ¡°expl¨ªcitament¡± la unilateralitat i instava el Govern a preparar els instruments necessaris per a, ¡°quan fos el moment¡±, rehabilitar la declaraci¨® fallida d¡¯independ¨¨ncia si se superava el 50% dels vots (no dels escons).

El nou text, aprovat per majoria i que ser¨¤ sotm¨¨s a la votaci¨® dels socis, suavitza la idea: la unilateralitat figura en la introducci¨®, per¨° no s¡¯esmenta la via del 50% i aposta per fixar tres fases: durant la precampanya i campanya; fins a la constituci¨® del Parlament i una vegada constitu?t el Govern. En la primera fase s¡¯al¡¤ludeix que faran un dec¨¤leg i revisaran els programes de les tres forces pol¨ªtiques independentistes perqu¨¨ despr¨¦s els electors decideixin. El grup de dimitits considera, en un comunicat, que amb aquesta estrat¨¨gia la direcci¨® s¡¯aparta del mandat de l¡¯1 d¡¯octubre i s¡¯apropa al ¡°processisme¡±.

Elisenda Paluzie, presidenta de l¡¯ANC, va respondre que l¡¯entitat ¨¦s ¡°diversa, democr¨¤tica i realitza debats intensos¡± i que continua defensant ¡°clarament¡± la unilateralitat. Despr¨¦s dels retrets, la dirigent va subratllar que aix¨ª l¡¯ANC prendr¨¤ m¨¦s dist¨¤ncia dels partits i far¨¤ una tasca clara de ¡°den¨²ncia i fiscalitzaci¨® constant¡±. ¡°Preservem la independ¨¨ncia dels partits. ?s un mandat del full de ruta quan diu que ¡®cal evitar ser marginada o capturada per les plataformes electorals¡¯¡±, afirma.

Malgrat que als seus estatuts apel¡¤la que es mantindr¨¤ ¡°totalment independent¡± de qualsevol partit, totes les convocat¨°ries sacsegen c¨ªclicament l¡¯entitat en confluir socis que volen defensar determinades candidatures, d¡¯altres que s¨®n independents i d¡¯altres que abominen tots. El full de ruta estava tra?at per¨° es va optar per reobrir el debat a proposta tamb¨¦ d¡¯assemblees territorials.

El problema de fons ¨¦s que no hi ha cap partit que abraci la unilateralitat. Amb els l¨ªders independentistes a la pres¨® i 2.800 persones en causes judicials, la unilateralitat ha desaparegut del tauler. Junts es planteja rec¨®rrer a la UE si se supera el 50% dels vots independentistes per for?ar un refer¨¨ndum. ERC va incloure en el seu full de ruta l¡¯apel¡¤laci¨® a aquesta via sota la f¨®rmula de ¡°no descartar¡± i la CUP planteja un altre 1-O per al 2022. Membres de l¡¯ANC admeten que la situaci¨® ¨¦s complicada perqu¨¨ no entreveuen que els partits, enfeinats refent-se, dissenyin cap pla B.