L¡¯asf¨ªxia de la viol¨¨ncia quotidiana

No hi ha comissaris ni investigadors i el crim no arriba fins molt avan?ada la hist¨°ria. I tot i aix¨ª, L¡¯estiu circular (Club Editor; El verano irrespirable, en castell¨¤, a Crossbooks) ja ha guanyat quatre premis del g¨¨nere negre a Fran?a, entre ells el Gran Prix de la Litt¨¦rature Polici¨¨re. Potser perqu¨¨ s¨ª que dibuixa una viol¨¨ncia latent, quotidiana, que no crida l¡¯atenci¨®; ¡°normal¡±, vaja: una m¨¤ al cul d¡¯una noia, bufetades dom¨¨stiques, cert assetjament sexual, sexe for?at en el matrimoni, un marit i pare violent, comentaris agres i racistes sota el fals format de la broma, furts de poca import¨¤ncia... ¡°Les grans explosions de viol¨¨ncia ja les coneixem, la part interessant s¨®n els petits detalls, per qu¨¨ s¨®n aix¨ª i per qu¨¨ els personatges els cometen; aquestes situacions dif¨ªcils m¡¯han acompanyat molt de temps¡±, detalla l¡¯autora, Marion Brunet (Vaucluse, 1976), que ha exercit 15 anys com a educadora social, experi¨¨ncia que li ha perm¨¨s fer un dels retrats m¨¦s hiperrealistes de la societat francesa actual.

Despr¨¦s de cinc novel¡¤les juvenils, el salt a la literatura d¡¯adults i sota la capa del polar (¡°¨¦s l¡¯¨²nic que permet una bona mirada sobre la societat¡±), se sustenta en la hist¨°ria de dues germanes adolescents de 16 i 15 anys, la C¨¦line (¡°cervell de mosquit, port de reina¡±) i la Jo (¡°m¨¦s salvatge que ferotge¡±), filles d¡¯un matrimoni que va just per pagar la hipoteca de la seva casa unifamiliar en una petita ciutat del Midi franc¨¨s, una zona bonica amb segones resid¨¨ncies, per¨° la fam¨ªlia viu en una urbanitzaci¨® on se suporten, m¨¦s que no pas conviuen, francesos de soca-rel amb immigrants. Tot ¨¦s tristament suportable fins que la C¨¦line queda embarassada de no se sap qui.

Les joves passen l¡¯estiu al centre comercial o a les piscines dels xalets on es colen de nit. Creixen soles, sense que ning¨² els digui res, una situaci¨® que fins i tot elles sembla que lamenten, per¨° tampoc gaire perqu¨¨ tots els personatges tenen pocs horitzons de futur i l¡¯ambient (descrit amb un estil succint i elegant, atent al detall) no traspua certa predestinaci¨® circular de les seves vides: les classes socials no se salten i les races no es barregen.

Escola inefica?

¡°No crec en absolut en l¡¯ascensor social: el sistema vol, en el fons, que ning¨² es mogui de la seva classe social. No dic que sortir del cercle en el qual et mous sigui impossible, per¨° s¨ª molt dif¨ªcil¡±, resumeix Brunet. I no ¨¦s el retrat nom¨¦s de la Fran?a interior: ¡°?s present a tot el pa¨ªs, el que passa ¨¦s que a les regions m¨¦s petites ¨¦s m¨¦s greu per la falta d¡¯oportunitats, perqu¨¨ la cultura arriba a comptagotes¡±.

D¡¯aquest cel espiritual plom¨ªs potser se salva una Jo que pot evitar la formaci¨® professional per ingressar a l¡¯institut de batxillerat, esperan?a que l¡¯escriptora resumeix amb la met¨¤fora d¡¯haver-la fet n¨¦ixer amb ulls de colors diferents. ¡°L¡¯escola a Fran?a ¨¦s un altre escenari de desigualtat, hi van joves amb bagatges culturals molt diferents i aquestes difer¨¨ncies no es modifiquen¡±, afirma Brunet, c¨°moda malgrat aquest discurs, en la franja crossover entre la literatura juvenil i la d¡¯adults en la qual alguns situen la seva obra.

Si la viol¨¨ncia ¨¦s subtil, el racisme ¨¦s galopant, es mostra sense embuts: per molts personatges de la novel¡¤la, ¨¤rab i terrorisme islamista s¨®n sin¨°nims. I d¡¯aix¨° no se'n salva ni el Manuel, el pare de les noies, que ¨¦s descendent d¡¯exiliats republicans espanyols. ¡°El racisme ¨¦s total, sense subtileses. Si ets estranger, tant se val d¡¯on vens... El poble que descric ¨¦s on em vaig criar i recordo que all¨¤ es diu que tothom qui no tingui avantpassats enterrats al cementiri ¨¦s estranger¡±, explica. I afegeix: ¡°El que s¡¯observa en els ¨²ltims anys ¨¦s que aquest racisme tamb¨¦ l¡¯exerceixen els que n¡¯han sigut v¨ªctimes, i acusen i descarreguen sobre el nouvingut els mateixos codis i clix¨¦s¡±.

Brunet, que pot ser una figura convidada al festival BCNegra de finals de gener del 2021 si el coronavirus ho permet, confia que l¡¯actitud dels joves canvi?, una esperan?a que s¡¯entreveu en les relacions que la Jo mant¨¦ amb un jove ¨¤rab ve¨ª seu des que eren petits. Per¨° cal recordar que amb prou feines tenia 18 anys el jove que va decapitar el 16 d¡¯octubre un professor d¡¯hist¨°ria de Conflans-Sainte-Honorine (a prop de Par¨ªs) que havia ensenyat als seus alumnes caricatures del profeta Mahoma. ¡°No soc soci¨°loga ni polit¨°loga per tenir una explicaci¨® per a una trag¨¨dia com aquesta; la meva preparaci¨® ¨¦s m¨¦s de psicologia, per aix¨° a les meves obres mostro la part m¨¦s ¨ªntima d¡¯un personatge, com faig amb el Manuel, v¨ªctima i botx¨ª alhora¡±.

Gran bretxa social

L¡¯ambient en el qual es mouen els personatges no ¨¦s el de la pobresa extrema; en canvi, en la vida real s¨ª que ¨¦s un calador de vots de l¡¯extremista Front Nacional, admet l¡¯autora. ¡°?s f¨¤cil d¡¯entendre: s¨®n zones oblidades, invisibles per al Govern central franc¨¨s, on es destinen pocs recursos i, per tant, no hi ha grans infraestructures... Tot aix¨° va generant viol¨¨ncia i racisme. A la novel¡¤la, la gent d¡¯aquestes zones rep un turisme amb poder adquisitiu, veu un nivell de vida que ells intueixen que no tindran mai¡±.

Passen les generacions, per¨° tant les revoltes als suburbis com els atacs racistes per q¨¹estions religioses no deixen de cr¨¦ixer a Fran?a. Brunet, que es va dedicar a l¡¯educaci¨® social ¨Cofici tamb¨¦ dels seus pares¨C despr¨¦s d¡¯haver estudiat Literatura, t¨¦ clara la causa: ¡°La bretxa social ¨¦s cada cop m¨¦s gran entre rics i pobres i aix¨° genera una ira i desesperaci¨® que esclata en un doble sentit: contra el govern i contra tothom qui t¨¦ una mica m¨¦s, encara que sigui poc¡±. Una reflexi¨® que enlla?a amb el que diu la mare a la seva filla Jo: ¡°La vida fa mal. Val m¨¦s no fer-se pel¡¤l¨ªcules perqu¨¨ el final ¨¦s pitjor¡±. La novel¡¤la negra, com demostra Brunet, no necessita gaires crims per ser-ho.