N¨²ria Mora: ¡°?s l¡¯hora dels dissenyadors locals¡±

S¡¯ha envoltat d¡¯un equip polivalent per afrontar la presid¨¨ncia de Moda-Fad, la secci¨® de l¡¯associaci¨® del Foment de les Arts Decoratives (FAD) dedicada a la moda. N¨²ria Mora (Madrid, 1960), dissenyadora i consultora, agafa el relleu d¡¯Edgar Carrascal al capdavant de l¡¯entitat en un moment molt delicat per al sector. Tot i el mal temps, est¨¤ conven?uda que ¨¦s el moment dels dissenyadors locals perqu¨¨ el consumidor s¡¯ha adonat que no necessita comprar tanta roba i vol vestir amb valors com l¡¯exclusivitat o la sostenibilitat.

Pregunta. Els ¨²ltims temps no han estat f¨¤cils per a Moda-Fad. Com encara la presid¨¨ncia?

Resposta. El primer que vaig fer va ser pensar molt b¨¦ la composici¨® de la junta. La moda ¨¦s poli¨¨drica, i hem de tocar tots els camps, per aix¨° hi s¨®n Adri¨¤ Machado i Sylvia Calvo, que venen del sector de la sostenibilitat, un director creatiu com Albert Villagrassa, d¡¯Antonio Mir¨®, un dissenyador amb visi¨® provocativa i de g¨¨nere com ?ngel Vilda, un perfil emprenedor com In¨¦s Borreg¨®n o l¡¯estilista Jaume Vidiella.

P. Qu¨¨ pot fer ModaFad per als dissenyadors?

R. Ara tenim moltes limitacions, amb la pand¨¨mia, per¨° entre mans hi ha dues coses boniques: un, la Creative Platform, projecte ambici¨®s que vol ser pr¨¤ctic. Es tracta d¡¯un directori general on es doni visibilitat als professionals i els recursos del disseny: dissenyadors, directors creatius, modistes, tallers, teixits, ag¨¨ncies de models, showrooms... L¡¯altre projecte ¨¦s el Sustainable Challenge, que es far¨¤ en la propera Barcelona Design Week i se centrar¨¤ en la igualtat de g¨¨nere en moda, amb la participaci¨® de la setmana del disseny de Manchester. Hi participaran estudiants de moda d¡¯aqu¨ª i brit¨¤nics.

R. Moda-Fad organitzava una passarel¡¤la amb els alumnes de les escoles de disseny a la 080. Es recuperar¨¤?

P. S¡¯ha plantejat, per¨° hi ha un projecte que va una mica m¨¦s enll¨¤. Una setmana dedicada a les escoles. Ara, una desfilada no ¨¦s una prioritat. Per a les escoles, la desfilada ha deixat de ser l¡¯objectiu primordial com havia estat fa 10 o 15 anys. Ens hem de replantejar el qu¨¨ i el com, perqu¨¨ ens sembla m¨¦s important ajudar-los a cr¨¦ixer.

¡°El consum de moda es desaccelerar¨¤. Llavors la gent consumir¨¤ menys, per¨° mirar¨¤ molt b¨¦ el que compra¡±

P. L¡¯¨²ltima edici¨® de la 080 ha estat digital. Com creu que ser¨¤ la propera?

R. Francament, crec que el digital ¨¦s un format bo i fins evolucionar¨¤. S¡¯estan obrint una s¨¨rie d¡¯eines que la gent jove tard o d¡¯hora faran servir. Per¨° ha d¡¯evolucionar cap a una promoci¨® que duri tot l¡¯any i m¨¦s vinculada a les xarxes socials. Plataformes com Zoom serviran per fer presentacions, per exemple. Passaran coses.

P. Les noves eines aproximaran m¨¦s el client i el comprador?

R. S¨ª, i aix¨° est¨¤ per explorar. Per exemple, poses la c¨¤mera al teu atelier i l¡¯ensenyes. I un client et pot fer un enc¨¤rrec com si fos all¨¤. Sigui digital, sigui f¨ªsic o sigui per Instagram, <CL10.4>el que va crear Charles Frederick Worth el 1880 continuar¨¤, la roba l¡¯ha de vestir una persona perqu¨¨ es vegi com queda posada.

P. Aix¨° va en conson¨¤ncia amb la diluci¨® de les dues col¡¤leccions a l¡¯any?

R. La manera de consumir est¨¤ canviant i canviar¨¤, i la manera de presentar les col¡¤leccions tamb¨¦. Ens hem adonat que no necessitem tant. La bogeria de les temporades i les rebaixes d¡¯estiu quan ¨¦s estiu i d¡¯hivern quan ¨¦s hivern canviar¨¤.

P. ?s el moment d¡¯un gran canvi a la moda dels que fan hist¨°ria? Passa pel m¨®n digital?

¡°La gent t¨¦ de tot, i arriba un punt en qu¨¨ prefereix una pe?a d¡¯un dissenyador amb carrera, on darrere hi ha uns valors¡±

R. S¨ª. De fet, ja hi ha un web d¡¯uns dissenyadors que nom¨¦s dissenyen vestits digitals, Tribute Band. No els fabriquen, tenen un preu de 30 o 40 euros i els pots comprar, semblen m¨¦s pensades per a avatars digitals. Penso que s¨ª, que hi ha una revoluci¨®. Potser aix¨° ¨¦s massa futurologia. Per¨° el consum de moda es desaccelerar¨¤. Llavors la gent consumir¨¤ menys, per¨° mirar¨¤ molt b¨¦ el que compra.

P. La pand¨¨mia afavoreix els dissenyadors independents?

R. Penso que ¨¦s el seu moment, l¡¯hora del dissenyador local, que fa edicions limitades, exclusives, i que lluita molt per la sostenibilitat. Perqu¨¨ la fartanera de consum ha arribat al punt que viatges a qualsevol lloc del m¨®n i et trobes el mateix. La gent busca el dissenyador berlin¨¨s de Berl¨ªn, i no nom¨¦s consumir i consumir.

P. Els grans tamb¨¦ estan incorporant publicitat d¡¯aquests valors?

R. Les grans companyies tenen els mitjans per reconvertir el seu model de negoci, que podria donar m¨¦s suport al dissenyador local. Nom¨¦s a Barcelona tenim nou escoles de disseny. Per qu¨¨ no posar en relleu aquest valor? Per qu¨¨ no s¨®n ells els que reconverteixen el seu negoci donant suport a marques locals? Seria brutal per als dissenyadors, i aquesta ind¨²stria tan potent ho podria fer. H&M ¨¦s superinnovador, s¡¯est¨¤ plantejant fer multimarca. Les grans companyies espanyoles podrien incorporar altres marques a les seves botigues.

P. El consumidor pot pagar aquest tipus de moda?

R. ?s cert que el consumidor espanyol mitj¨¤ t¨¦ un poder econ¨°mic baix. Per¨° la moda de dissenyadors joves no ¨¦s tan cara. Pots comprar una camisa per 60 o 70 euros. Crec que la gent t¨¦ de tot, i arriba un punt que prefereixes una pe?a signada per un dissenyador que ha fet una carrera, que hi hagi uns valors al darrere.

P. La sostenibilitat en moda ¨¦s una utopia?

R. Les grans companyies del fast fashion no s¨¦ com ho faran, perqu¨¨ veig molt complicat aconseguir aquests preus i basar-se en la sostenibilitat. Per¨° segur que ho faran, perqu¨¨ tenen la capacitat per fer-ho. Per aix¨° aquest suggeriment: el talent local ¨¦s un valor de sostenibilitat. Potser val la pena que hi col¡¤laborin.