Mentides i decisions

Fins i tot Fox News va decidir tallar una roda de premsa de la Casa Blanca per la insist¨¨ncia en els dubtes sobre l¡¯escrutini que no es basaven en dades concretes. Se sumava al que havien fet pr¨¨viament les tres grans cadenes tradicionals nord-americanes amb la compareixen?a de Donald Trump, en qu¨¨ abusava de la seva tend¨¨ncia habitual a les falsedats o fins i tot directament a les mentides. Nom¨¦s un per¨°. Que la Fox es va atrevir amb la directora de comunicaci¨® i no amb el seu cap.

Trump, cinc anys abans, havia trobat en Roger Ailes, llavors president de la companyia i acomiadat despr¨¦s per depredador sexual, el gran aliat per fer el salt a la pol¨ªtica. Com que ara ja no podia trucar al seu amic, Trump es va posar en contacte amb el propietari, Robert Murdoch, per queixar-se dels comentaris durant la nit electoral de Chris Wallace, el m¨¦s influent dels seus periodistes. L¡¯analista, en directe, va retreure al president la seva infundada insist¨¨ncia en el frau en els vots per correu encara per escrutar. El veter¨¤ presentador, que tamb¨¦ havia intentat moderar el primer debat frustrat per l¡¯agressivitat de Trump, es treia aix¨ª l¡¯espina del seu adm¨¨s frac¨¤s per aquell caos, que va lamentar no haver estat capa? d¡¯evitar. Va rebre pals per totes bandes, es va disculpar davant de la ciutadania, que, va dir, mereixia una altra consideraci¨®, en va responsabilitzar principalment el candidat a la reelecci¨® per¨° va ser felicitat per l¡¯empresa, que va entendre que la promoci¨® podia augmentar la seva popularitat i mantenir el lideratge.

I aix¨ª s¡¯estrenava i s¡¯estenia una possible tend¨¨ncia a l'hora de determinar que una al¡¤locuci¨® presidencial pot ser interrompuda si des del control central alg¨² decideix unilateralment que l¡¯audi¨¨ncia no ha de ser objecte de tanta desinformaci¨®. El debat est¨¤ obert sobre si aix¨° ¨¦s el que cal fer o si potser seria millor actuar com ho va fer Shepard Smith, a la CNBC. Emetre el discurs ¨ªntegre, per m¨¦s tendenci¨®s que sigui, i desmuntar immediatament despr¨¦s, un per un i durant cinc minuts implacables, tots els enganys presidencials.

En el fons d¡¯aquest dilema s¡¯amaga el gran principi filos¨°fic de qu¨¨ ¨¦s la veritat i de qui s¡¯atorga aquella virtut que, segons Cicer¨®, es corromp tant amb la mentida com amb el silenci.

Coincidia en el temps la publicaci¨® al BOE d¡¯una ordre ministerial per lluitar contra la desinformaci¨® provocada per la difusi¨® malintencionada de not¨ªcies falses. Un altre enrenou pol¨ªtic que evidencia l¡¯habitual maniqueisme espanyol, perqu¨¨ la queixa del PP oblida l¡¯intent de l¡¯Executiu de Mariano Rajoy de navegar per les mateixes aig¨¹es procel¡¤loses i la seva tend¨¨ncia habitual a la confusi¨® interessada. Aix¨ª ho va denunciar i bloquejar en el seu dia l¡¯actual ministra Margarita Robles.

No n¡¯hi ha prou amb dir nom¨¦s la veritat, sin¨® que conv¨¦ mostrar la causa de la falsedat. I per aix¨° no cal m¨¦s que un periodisme millor

A l¡¯empara del pla europeu d¡¯actuar per combatre les cada vegada m¨¦s altes amenaces de pot¨¨ncies estrangeres d¡¯intentar desestabilitzar les democr¨¤cies occidentals a trav¨¦s de fal¨°rnies i ensarronades, el Govern de Pedro S¨¢nchez s'ha ficat en un bon embolic per divagar i no concretar una decisi¨® que, si ¨¦s necess¨¤ria per motius de seguretat, no sembla adequada per raons de llibertat. A m¨¦s, es perd en la seva estructura i s¡¯enreda en els mecanismes a seguir. Gaireb¨¦ tots en mans de ministeris i organismes del mateix govern, per cert. Una cosa tan sospitosa com innecess¨¤ria perqu¨¨ apel¡¤lar al bon periodisme continua sent, a dia d¡¯avui, la millor arma defensiva davant de tant desprop¨°sit.

I si es pensa en aquells professionals de la informaci¨® que s¡¯apunten a la cr¨ªtica insolvent, la desqualificaci¨® constant i la publicaci¨® d¡¯informes falsos sense m¨¦s base que un fosc inter¨¨s desestabilitzador, cal recordar que, fins i tot en aquests casos, la llibertat d¡¯expressi¨® surt en la seva defensa com un dels pilars del sistema democr¨¤tic.

?s clar que aquesta llic¨¨ncia no suposa llibertat d¡¯insult, per¨° per a aquestes q¨¹estions ja hi ha els tribunals, que, per cert i dolorosament per als ofesos, acostumen a ser tan garantistes amb el dret fonamental com, de vegades, connivents amb alguns dels que n¡¯abusen. Els reincidents habituals.

A m¨¦s, i deixant les bones intencions de banda, admetem que el dia que la pol¨ªtica va oficialitzar la mentida els governs es van quedar sense escut protector. Cap d¡¯ells, ni els d¡¯aqu¨ª ni els de fora, ha arribat al poder amb discursos i promeses certes i plausibles. Un programa electoral ja no ¨¦s un comprom¨ªs, sin¨® nom¨¦s una imprecisa declaraci¨® d¡¯intencions. A aix¨° tamb¨¦ es deu que, embrancats en la defensa d¡¯una decisi¨® indefinida com la publicada pel Govern, cada ministre l¡¯entengui a la seva manera i les seves veus conformin un cor desafinat cada dia m¨¦s habitual. Potser per aix¨° Arist¨°til aixeca la m¨¤, demana la paraula i adverteix que no n¡¯hi ha prou amb dir nom¨¦s la veritat, sin¨® que conv¨¦ mostrar la causa de la falsedat. I per aix¨° no cal m¨¦s que un periodisme millor.