Barcelona reclosa i a Madrid tot obert
La capital catalana afronta el coronavirus amb restriccions m¨¦s severes que la capital d¡¯Espanya en el comer?, el lleure i la mobilitat
A les deu de la nit a Barcelona els carrers es buiden. El toc de queda a Catalunya obliga la ciutadania a recloure¡¯s a casa a aquella hora. Madrid, en canvi, encara t¨¦ corda. No ¨¦s hora de recollir-se. El lleure i la vida comercial de la capital es beneficia d¡¯unes mesures contra el coronavirus m¨¦s flexibles, un nivell d¡¯obertura que a la capital catalana fa un mes que va desapar¨¨ixer. A les dues urbs s¡¯apliquen estrat¨¨gies diferents per a la mateixa pand¨¨mia i els epidemi¨°legs no saben explicar exactament per qu¨¨ la m¨¦s laxa sembla funcionar millor que la m¨¦s estricta.
Tots els bancs del passeig del Born estan ocupats a ¨²ltima hora de la tarda de dimecres. Encara queda mitja hora per a les nou de la nit, i els seients d¡¯aquest carrer emblem¨¤tic de Barcelona s¡¯han reconvertit en improvisades taules per sopar amb redu?ts grups d¡¯amics. Aurora Gaudino i Diana Ap¨®stol s¡¯han emportat porcions de pizza i dues begudes d¡¯un restaurant proper. La restauraci¨® va abaixar la persiana el 16 d¡¯octubre per ordre de la Generalitat. Tenen poc m¨¦s d¡¯una hora abans que hagin de tornar a casa. ¡°En circumst¨¤ncies normals, a aquesta hora quedar¨ªem per prendre alguna cosa i despr¨¦s, sopar¡±, diu Gaudino, ¡°ara ens conformem amb aix¨°¡±.
El dia que es va prendre aquesta mesura, les estad¨ªstiques oficials recollien a Catalunya una incid¨¨ncia acumulada (IA) de 272 casos per 100.000 habitants en 14 dies, pr¨¤cticament a la mitjana espanyola i molt per sota de Madrid, que en sumava 450, tot i que feia tres setmanes que estava en caiguda sostinguda. En aquesta comunitat, per aconseguir la baixada no va fer falta tancar bars. Les mesures m¨¦s dr¨¤stiques van arribar el 21 de setembre (746 casos d¡¯IA), pr¨¤cticament quan Madrid estava arribant al seu pic i es van limitar a reduir les reunions socials i a confinar uns districtes sanitaris els l¨ªmits dels quals ignoren molts ve?ns.
Les dues amigues es queden en silenci quan passa una patrulla de la policia municipal. ¡°Sabem que no estan permesos grups de m¨¦s de sis persones, per¨° no tenim clar si podem menjar al carrer¡±, explica Ap¨®stol. La normativa de la Generalitat indica que no es pot ni menjar ni beure a la via p¨²blica. Els restaurants i bars s¡¯han adaptat al menjar per emportar a domicili. Poden donar aquest servei fins a les deu de la nit, i els repartidors poden despla?ar-se fins a les onze. M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta franja, i fins a les sis del mat¨ª, Barcelona ha d¡¯estar totalment reclosa.
A punt de donar les nou de la nit, tamb¨¦ al barri del Born, un altre grup de noies compra unes cerveses i una bossa de patates a la botiga de Sazu Ahmed. El comer? a Catalunya ha de tancar a aquella hora i les ¨²ltimes clientes passaran el que queda per al toc de queda en una pla?a contigua xerrant i consumint el que han adquirit. L¡¯Ahmed assegura que la seva facturaci¨®, sobretot per la desaparici¨® del turisme estranger, ha caigut un 70%: ¡°El que em salvava ¨¦s que podia obrir m¨¦s temps que els supermercats, que han de deixar de funcionar a les nou, per¨° ara tots tanquem a la mateixa hora i ja no tinc aquest valor afegit¡±.
Madrid, toc de queda a mitjanit
A aquelles hores, a Madrid encara li queda nit per endavant. L¡¯hostaleria no permet entrar m¨¦s clientela a partir de les 23.00. El toc de queda comen?a a mitjanit. La comunitat va triar el rang d¡¯aplicaci¨® m¨¦s gener¨®s d¡¯una mesura obligat¨°ria a tot Espanya amb l¡¯estat d¡¯alarma que es va aprovar el 25 d¡¯octubre. Despr¨¦s l¡¯ha mantingut, tot i que podia haver-la derogat des de la pr¨°rroga d¡¯aquesta mesura excepcional, que va comen?ar el 9 de novembre.
Els 60 minuts entre el tancament de les portes dels restaurants i el toc de queda s¨®n una carrera contra rellotge. Un temps per c¨®rrer fins al cau. Alguns bars aprofiten fins a quasi la mitjanit i expedeixen salconduits als seus empleats. Per¨° encara falta per a l¡¯hora de la Ventafocs i la gent beu en terrasses i interiors amb l¡¯aforament limitat. Malasa?a est¨¤ a mig gas. Si alguns moderns veiessin convertit en restaurant El Penta, un bar de copes m¨ªtic de la moguda que apareix a les lletres d¡¯Antonio Vega, tindrien un atac. Ara serveix croquetes, truita de patates i rostes. Les autoritats els han perm¨¨s ampliar les seves llic¨¨ncies com a bot salvavides. Per¨° res no ¨¦s igual, la veritat. Els hotelers madrilenys xifren en m¨¦s de 1.000 milions d¡¯euros les p¨¨rdues per la pand¨¨mia. ¡°La gent t¨¦ por d¡¯entrar en espais tancats¡±, lamenta I?aki Pujana, amo d¡¯un local decorat en fusta, escuts her¨¤ldics i llibres de fusta de James Joyce, nom¨¦s per presumir. L¡¯Ajuntament, en un intent per salvar el sector, ha autoritzat la instal¡¤laci¨® de terrasses a l¡¯espai on abans s¡¯aparcaven cotxes. Pujana, la facturaci¨® del qual s¡¯ha redu?t un 60%, t¨¦ ara m¨¦s metres a l¡¯aire lliure que espai al seu local. ¡°Si no fos per aix¨°¡±, diu assenyalant les quatre taules al voral, ¡°el meu negoci seria un cad¨¤ver ara mateix¡±.
Desenes de ciutadans s¡¯apropen al parc de la Ciutadella despr¨¦s de finalitzar la jornada laboral. Els gimnasos tamb¨¦ han hagut de tancar i molts barcelonins traslladen el seu espai d¡¯exercici a aquests jardins. Agustina Principi i dues companyes realitzen abdominals en un parterre al so de la m¨²sica que sona en un tel¨¨fon. No poder anar al gimn¨¤s no li treu el son perqu¨¨ t¨¦ problemes m¨¦s importants: treballava en un hotel i ha perdut la feina. A les vuit en punt abandonar¨¤ el parc perqu¨¨ ¨¦s l¡¯hora a qu¨¨ les zones d¡¯esbarjo de la ciutat s¡¯han de tancar.
Claude Corbishley ¨¦s anglesa, resident a Barcelona, i tamb¨¦ ha hagut de canviar el gimn¨¤s pel parc de la Ciutadella. Afirma que li sembla una mesura oportuna per evitar brots, i afegeix que t¨¦ amigues a Madrid que no comprenen que a la capital no siguin m¨¦s estrictes. El greuge comparatiu ¨¦s recurrent.
Per¨°, per qu¨¨ Madrid va aconseguir doblegar la corba sense necessitat de tants tancaments, aplicant mesures quan tots els experts assenyalaven que ja era molt tard i Catalunya, amb restriccions m¨¦s primerenques ha tardat un mes a aconseguir que la incid¨¨ncia baixi (ho va fer per primera vegada divendres)? Si hi hagu¨¦s una resposta clara a aix¨°, tot Europa estaria copiant la recepta madrilenya, per¨° el cert ¨¦s que els epidemi¨°legs es limiten a fer hip¨°tesis, a posteriori, del que ha passat. Com que les mesures s¨®n variades i al cap d¡¯uns mesos ambdues estrat¨¨gies han semblat donar fruits, cada vegada m¨¦s experts estan mirant un factor com¨²: el comportament ciutad¨¤, que fluctua en funci¨® del nivell de preocupaci¨®, que ¨¦s impulsat per les mesures i els missatges de les administracions, per¨° que, potser, ¨¦s en ¨²ltima inst¨¤ncia m¨¦s decisiu que aquests. Ana Mar¨ªa Garc¨ªa, catedr¨¤tica en Medicina Preventiva i Salut P¨²blica a la Universitat de Val¨¨ncia, apunta a aquesta teoria: ¡°Tant Madrid com Catalunya, amb mesures diferents, han aconseguit una disminuci¨®. No est¨¤ clar per qu¨¨, i ho parlem molt [els epidemi¨°legs], per¨° l'efecte que em fa ¨¦s que m¨¦s enll¨¤ de les mesures hi ha una resposta social, compartida. No pots fer el que no et deixen, per¨° tamb¨¦ pots tenir un comportament m¨¦s previngut. Encara que pugui anar a un bar, potser prefereixo no fer-ho. Sembla que els ciutadans s¡¯alarmen quan les not¨ªcies s¨®n alarmants i d¡¯alguna manera van autoregulant-se¡±, assenyala.
Competicions estatals, s¨ª, regionals, no
Les instal¡¤lacions esportives de l¡¯Escola Industrial de Barcelona estan tancades. La piscina i els camps de futbol. Qualsevol activitat f¨ªsica i els entrenaments estan prohibits. Agust¨ªn Vacas ¨¦s el director esportiu de la Penya Anguera, un dels clubs de futbol que tenen com a seu l¡¯Escola Industrial. Primer van haver de cessar les competicions i des d¡¯octubre, no poden entrenar. Vacas critica que mentre que els equips que participen en divisions estatals s¨ª que poden jugar, els regionals, no. Aix¨° significa que els equips catalans de categories inferiors no poden enfrontar-se, per¨° en canvi es mantenen partits de segona divisi¨® B com els que es van disputar dimecres entre el Llagostera i l¡¯Hospitalet, o el Cornell¨¤ contra l¡¯Olot.
Al gimn¨¤s Arian, a prop del Palau Reial de Madrid, un estudiant americ¨¤ acaba d¡¯utilitzar la m¨¤quina de b¨ªceps i, molt obedient, la desinfecta amb gel i paper de cuina. Ja no queda gent sense tovallola que deixa les m¨¤quines suades, se¡¯ls consideraria l¡¯Anticrist. L¡¯esport a interiors est¨¤ perm¨¨s des del 8 de juny. Ara per ara no s¡¯ha aturat, ni quan van tornar els pics de la segona onada. El sector ha sobreviscut com ha pogut. ¡°Ens han markat el 70% dels clients¡±, explica Rosa Mar¨ªa Monge, de 47 anys, encarregada de l¡¯Arian. Tot just cinc persones s¡¯exerciten aquesta tarda a la zona de pesos. Les parets s¨®n plenes de cartells que adverteixen que l¡¯aire est¨¤ purificat amb oxigen actiu. Unes cigonyes sobrevolen un cel blau, ser¨¨, per transmetre la idea de puresa. Les m¨¤quines de c¨®rrer estan separades per mampares. Monge ha perdut alguns clients perqu¨¨ vivien en algunes de les 41 zones de salut tancades, per¨° tamb¨¦ alguns comencen a tornar perqu¨¨ no veuen sentit a quedar-se a casa. Dubten en sortir al balc¨® i veure la ciutat en moviment.
En una planta inferior, Paloma Cobes creua un passad¨ªs en bata de bany i en treure-se-la es queda en banyador. Aix¨° s¨ª, la pantalla que li tapa el rostre se la deixa posada. ?s monitora de nataci¨®. A difer¨¨ncia de Barcelona, els madrilenys poden fer uns llargs. En aquesta piscina en grups de no m¨¦s de quatre persones. Cal reservar hora. La desmassificaci¨® t¨¦ els seus avantatges: una nena de vuit anys creua el bra? en solitud davant de la mirada atenta de la professora. ¡°Molt b¨¦, princesa, nedes de meravella¡±, l¡¯anima Cobes. L'edat mitjana dels usuaris s¡¯ha redu?t. El grup d¡¯ancians actius que socialitzava i compartia la seva vida als matins al gimn¨¤s ha deixat de venir. Madrid est¨¤ obert, s¨ª, per¨° falta molta gent.
I, a partir d¡¯aquest cap de setmana, aqu¨ª tamb¨¦ es reprenen les lligues d¡¯aficionats. Els entrenaments de menors porten ja un mes, tot i que aquest cap de setmana comen?a la competici¨®. A les instal¡¤lacions de Canal, al parc Santander, un grup de nens de cinc i sis anys corren darrere d¡¯una pilota. Els pares, en teoria, haurien d¡¯esperar darrere d¡¯una tanca, fora del recinte, per¨° s¨®n tan petits que... ¡°Fins dissabte passat van jugar partits de tres contra tres. Per¨° ja pot ser futbol 7¡±, explica la Lucia, una mare. Els petits futbolistes juguen amb mascareta. Aquesta generaci¨® que amb prou feines s¡¯obre al m¨®n ha apr¨¨s a viure amb mascareta. Passen tot el mat¨ª a classe amagats i, a les seves extraescolars, m¨¦s del mateix.
¡ªEl meu sogre va regalar al meu fill una m¨¤scara de l¡¯Atleti i es va posar tan content, diu el Carlos, un pare.
¡ªEl meu igual per¨° amb la del Madrid. ?s molt trist, afegeix la Marta, una altra mare.
¡ªMolt trist, coincideixen tots els que estan esperant que acabin els seus fills.
En els centres comercials tamb¨¦ es visualitzen les difer¨¨ncies. Els establiments que no tenen sortida al carrer, no poden obrir, per la qual cosa la majoria de botigues del centre L¡¯Illa Diagonal estan inactives. Les limitacions al comer?, el teletreball i la reducci¨® temporal de les plantilles ¨Cen una zona amb alta densitat d'oficines¨C ha passat factura a l¡¯economia del barri. La facturaci¨® del frankfurt Hora Punta ha caigut al 30% del que podien ingressar pr¨¨viament a la pand¨¨mia. Abans de les mesures m¨¦s severes van poder recuperar bona part de la facturaci¨® gr¨¤cies a l¡¯ampliaci¨® de terrassa i la reactivaci¨® dels sis llocs de treball de l¡¯establiment, per¨° han tornat a rebaixar els llocs de treball a dos.
Tot i que tot aix¨° ha rebaixat la incid¨¨ncia a Catalunya, ho ha fet lentament i, com diu Alex Arenas, f¨ªsic i expert en dades de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ¡°no ¨¦s sostenible a llarg termini¡±. Caldr¨¤ obrir i establir una estrat¨¨gia m¨¦s s¨°lida, que passa, segons la seva opini¨®, per refor?ar la teleeducaci¨® a partir de secund¨¤ria i el teletreball. ¡°Estem en un 8%, quan es podria arribar a un 30%¡±, assegura. Sobre per qu¨¨ Madrid cau amb tanta for?a amb bars i comer?os oberts, li costa trobar una explicaci¨®. Despr¨¦s de diversos canvis en els criteris per fer proves, opina que ¡°caldria fer una auditoria¡± per comprovar que les xifres s¨®n realment comparables. ¡°Una cosa que Madrid ha fet b¨¦ i que totes les comunitats hauran de copiar ¨¦s l¡¯aposta pels tests d¡¯ant¨ªgens¡±, assenyala. Aquests s¨®n molt m¨¦s r¨¤pids i, encara que no tan efectius com les PCR, el marge d¡¯error ¨¦s molt petit quan la persona presenta s¨ªmptomes. ¡°Segur que han ajudat que una situaci¨® que era molt complicada estigui sent m¨¦s controlada¡±, afegeix.
Els centres comercials de Madrid poden obrir amb restriccions d¡¯aforament, per¨° el volum de vendes ¨¦s lluny¨ªssim dels n¨²meros de l¡¯any passat. Molts negocis han abaixat la persiana. Aguanten les marques s¨°lides. Els baixos del centre comercial de Nuevos Ministerios continuen estant poblats de firmes de luxe. Tot i que l¡¯aflu¨¨ncia est¨¤ lluny de ser la d¡¯un dia normal prepand¨¨mia. Els principals compradors, turistes asi¨¤tics i russos, no visiten ja la ciutat. Als voltants, la zona financera d¡¯Azca, la crisi tamb¨¦ ha fet efecte. Dones i homes ben vestits van amb el seu malet¨ª amunt i avall. Els negocis que vivien dels esmorzars i dinars d¡¯aquests treballadors han ressentit l¡¯aturada i el teletreball. Alguns locals de petits empresaris tancats lluen com l¨¤pides mortu¨°ries. Starbucks, Five Guys, els que tenen darrere un gran capital, all¨¤ segueixen, en espera que la vida torni a ser el que era.
Aquesta llangor es trasllada a l¡¯estaci¨® d¡¯Atocha. Els madrilenys poden anar on els vingui de gust (sempre que els deixin al dest¨ª), tret dels que visquin a les zones de salut, una restricci¨® que afecta a no m¨¦s de mig mili¨® d¡¯habitants. Per¨° l¡¯estaci¨® ferrovi¨¤ria llueix buida. Les tres revisores de l¡¯Ave estan pendents dels seus m¨°bils. No hi ha res a revisar. Set guardes de seguretat tamb¨¦ experimenten el que ¨¦s l¡¯avorriment en el seu grau m¨¤xim. El tedi el trenquen, de sobte, Nacho Gonz¨¢lez i la seva xicota Luc¨ªa. 19 anys Ardent comiat hormonal. Ella se¡¯n va a Saragossa amb un perm¨ªs. Estudia aqu¨ª, per¨° per motius familiars ha de marxar. Estaran un setmana sense veure¡¯s. El buit, l¡¯horror de l¡¯adolesc¨¨ncia tardana. ¡°M¡¯ha semblat estrany que hi hagi tan poca gent. M¡¯imagino que tret que siguin casos excepcionals, com el de la meva xicota, ning¨² no se¡¯n va enlloc¡±, diu, i t¨¦ tot el sentit. L¡¯afany viatger ha minvat.
Sense poder sortir del municipi
Els parcs, en canvi, viuen una segona joventut. Aire lliure, bancs de pedra, terrasses, grans extensions de terreny on cada un pot distanciar-se de l¡¯altre m¨¦s de dos metres. El que est¨¤ de moda ara. El Retiro tanca a les 21.00. ¡°Aquesta ¨¦s una oportunitat per deixar de banda la nostra vida quotidiana i desconnectar. ?s un moment que ens aporta tranquil¡¤litat i ens ajuda a trobar la pau interior¡±, resumeix, una mica excitat, Ahmed Arab S¨¢nchez, de 61 anys. T¨¦ un germ¨¤ bess¨®, el Jos¨¦. ¡°Entre els dos sumem...¡±, arrenca l¡¯Ahmed, i el Jos¨¦ remata: ¡°... 122 anys¡±. No s¡¯han separat en tota la seva vida, tret de quan un d¡¯ells va tenir un c¨¤ncer que el va enclaustrar a l¡¯hospital. L¡¯altre s¡¯acaba de fer les proves perqu¨¨ hi ha sospites que ara pugui tenir-lo ell. ¡°Tot igual per als dos¡±, fan broma. Comen?a a fer-se fosc i pel parc proliferen llums frontals que els corredors es col¡¤loquen ara al front. Aviat, hauran de c¨®rrer per l¡¯exterior.
Dijous passat al migdia deambulaven per l¡¯Illa nombroses pareles de jubilats i avis amb els seus nets. Matrimonis com el de Mariano Celaya i Elvira Bertol¨ªn, que es van trobar amb els passejos de l¡¯Illa bloquejats. Per ells, limitacions com aquesta no suposen un inconvenient. El principal contratemps, admeten, ¨¦s no poder visitar el cap de setmana la seva neta, a la costa. Entre setmana est¨¤ prohibit despla?ar-se fora de Catalunya sense el justificant degut per motius de treball, d¡¯atenci¨® a persones dependents o sanitaris. El cap de setmana no est¨¤ perm¨¨s sortir del municipi de resid¨¨ncia. Renfe informa que la caiguda de passatgers el cap de setmana en trens regionals a Catalunya ha estat del 80%, i en els dels de llarga dist¨¤ncia, d¡¯un 60%. Fina Bonet s¡¯acomiadava dijous de la seva amiga Anna Buixad¨®s a l¡¯estaci¨® de Sants. Bonet ¨¦s de Lleida i per treball agafa el tren amb assidu?tat, i porta amb ella una autoritzaci¨® laboral. El cap de setmana tamb¨¦ es despla?a a Tremp, on viu la seva mare, i a qui ha de cuidar. El destorb d¡¯aquests salconduits no ¨¦s el pitjor, assegura: el pitjor ¨¦s no poder prendre res ni en una terrassa.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
