El Gl¨°ria fa reviure el ¡®Ge¨°rgia¡¯ en aig¨¹es de Begur
El temporal del gener ha perm¨¨s trobar l¡¯¨¤ncora i les quatre calderes del vapor franc¨¨s que va embarrancar el 1883
La nit del 27 d¡¯abril de 1883, un fort temporal de llevant amb vent, pluja i una intensa boira va propiciar que el vapor franc¨¨s conegut com a George o Ge¨°rgia, carregat amb farina i teixits, embarranqu¨¦s a punta Espinuda, entre les platges de Sa Riera i l¡¯Illa Roja, a la costa de Begur (Baix Empord¨¤). Gr¨¤cies a la valentia i dilig¨¨ncia dels mariners locals, els tripulants i passatgers van sobreviure. La c¨¤rrega, tanmateix, va acabar escampada per l¡¯aigua, les roques i les platges properes. Va ser rapinyada.
L¡¯estiu seg¨¹ent, els amos de la naviliera van tornar per recuperar les parts de ferro del vapor i el 1888 se¡¯n van subhastar les restes. Tanmateix, diverses peces van quedar submergides i enterrades sota la sorra de la costa. El temporal Gl¨°ria del gener passat va deixar al descobert l¡¯¨¤ncora i les quatre calderes d¡¯aquest vapor franc¨¨s que havia sortit de Marsella i es dirigia al nord de l¡¯?frica, a l¡¯antiga Mogador.
La for?a del Gl¨°ria, que va remoure fons marins a 40 metres i va fer aflorar jaciments subaqu¨¤tics in¨¨dits sepultats durant segles, tamb¨¦ va destapar restes arqueol¨°giques documentades bibliogr¨¤ficament, per¨° mai vistes abans. I en va fer desapar¨¨ixer d¡¯altres, ja estudiats sota la sorra. Entre ells hi ha el Ge¨°rgia, com ha estat catalogat pel Centre d'Arqueologia Subaqu¨¤tica de Catalunya (CASC), una unitat d'investigaci¨® del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Aquest naufragi va tenir una gran repercussi¨® a tota la comarca.
A mitjans del setembre passat, Txema Arrabal, un instructor de busseig i apneista establert a Begur, estava nedant per la zona i va divisar, entre quatre i set metres de profunditat, unes grans peces met¨¤l¡¤liques, i una ¨¤ncora i un cep, tots dos d¡¯uns dos metres. En va informar el CASC i els arque¨°legs submarins van confirmar que es tractava de restes del Ge¨°rgia, concretament de quatre calderes de ferro d¡¯uns tres metres de llarg per tres d¡¯ample. Sospiten que en algun moment algun vaixell de pesca les va arrossegar i les va moure.
El principal inter¨¨s de l¡¯¨¤ncora recau en el seu cep de fusta ¡ªla pe?a que s¡¯adapta a la canya de l¡¯¨¤ncora a prop de l¡¯arganell, en sentit perpendicular al pla dels bra?os¡ª, estranyament ben conservat. Per a la responsable del CASC, Rut Geli, aix¨° significa que ¡°ha estat sempre sepultat sota la sorra, perqu¨¨ si hagu¨¦s estat descobert el teredo navalis (corc mar¨ª) se l¡¯hauria menjat¡±. ¡°Normalment, no es troben conservats, per aix¨° per protegir-lo l¡¯hem traslladat a un altre punt proper i l¡¯hem tapat amb sorra¡±, explica Geli, que detalla que gr¨¤cies al GPS en sabran la localitzaci¨® i en un o dos mesos en comprovaran de nou l¡¯estat. Si veuen que corre perill, trauran l¡¯¨¤ncora de l¡¯aigua i la conservaran. ¡°?s una pe?a muse?tzable per bonica i infreq¨¹ent, per¨° de moment s¡¯ha protegit i la idea ¨¦s que romangui submergida¡±.
Diversos articles publicats en diaris de l¡¯¨¨poca, com La Lucha o el Palafrugellense, van recollir el final de la hist¨°ria del vapor, propietat de la gran naviliera Paquet de Marsella, que nom¨¦s havia fet dos viatges. El mat¨ª del 27 d¡¯abril va sortir en direcci¨® a Gibraltar, Can¨¤ries i el nord d¡¯?frica carregat de sacs de farina, teles, barrets, tabac, capses de llumins, licors, pipes, bugies, bijuteria francesa i altres mercaderies, tot d¡¯alt valor comercial. Portava 36 tripulants i 15 passatgers, entre els quals dues dones i una nena.
El temporal, sumat al mal funcionament de la br¨²ixola, que va provocar que navegu¨¦s amb rumb equivocat, va fer que cap a les deu de la nit embarranqu¨¦s en uns esculls propers a la platja, llavors anomenada La Rierita, ara Sa Riera, i es part¨ªs. Els mariners que es trobaven a la platja esperant que amain¨¦s la tempesta per sortir a pescar van sentir els xiulets, la campana i els crits d¡¯alarma. Tot i que van intentar arribar per mar, va ser impossible, i ho van fer pel penya-segat esquivant les ones que batien amb for?a contra les roques. Els n¨¤ufrags, entre ells una fam¨ªlia alemanya que portava a sobre gaireb¨¦ tota la seva fortuna, van ser rescatats i allotjats pels ve?ns de Begur. En pocs dies van tornar a Marsella.
La p¨¨rdua econ¨°mica de l¡¯enfonsament es va estimar (entre el vaixell i la c¨¤rrega) en uns tres milions de pessetes. Els begurencs i ve?ns d¡¯altres pobles van recollir articles que van quedar a l¡¯aigua i a les platges, entre els quals hi havia sacs de farina, que (tret de per una crosta a la part superior) van quedar en bon estat i van ser utilitzats per fer pa a les cases. Tamb¨¦ van recollir una gran quantitat de barrets de diferents formes i estils que van lluir durant anys. Tothom va aprendre a fumar amb pipa.
L¡¯Ajuntament va felicitar els herois del rescat i el Govern franc¨¨s va agrair a Begur la seva valerosa acci¨® de salvament. Les escarpades costes de Begur, escenari de nombrosos naufragis, amaguen 28 jaciments, entre els quals hi ha 13 restes de diverses ¨¨poques.
843 jaciments subaqu¨¤tics
Al gener la Carta Arqueol¨°gica Subaqu¨¤tica de Catalunya tenia inventariats 843 jaciments ¨Cuns 350 a la Costa Brava¨C, despr¨¦s del Gl¨°ria els arque¨°legs subaqu¨¤tics del Centre d¡¯Arqueologia Subaqu¨¤tica de Catalunya (CASC) han actuat en una dotzena de jaciments, cinc dels quals no estaven inventariats. ¡°Tots les noves troballes s¨®n importants, per¨° el m¨¦s interessant ¨¦s el vaixell de Salou, per in¨¨dit, ja que no hi havia documentaci¨®, desconeix¨ªem la seva possible exist¨¨ncia¡±, assenyala Geli. S'han trobat restes desmembrades d'un vaixell de fusta, amb dos canons inclosos, que els experts relacionen amb un vaixell de guerra que es va enfonsar a la zona a finals del segle XVIII, del qual desconeixien l'exist¨¨ncia. A la Costa Brava tamb¨¦ han documentat i protegit a Platja d¡¯Aro fragments d'un vaixell de fusta datat del segle XX del qual no s'ha trobat informaci¨® hist¨°rica. A l¡¯Estartit, gran quantitat de munici¨®, des de bales de can¨® a bales de plom de fusell, llan?ada de terra, i han trobat peces a?llades a l'Escala, Tossa de Mar i Sant Feliu de Gu¨ªxols.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
