El ¡®reset¡¯ que necessita Barcelona

Els pisos se¡¯ns han quedat petits, els carrers s¡¯han tornat hostils, la natura ¨¦s massa lluny i no tenim prou espai vital per passejar ni per jugar. Si alguna cosa ha demostrat la pand¨¨mia ¨¦s que les ciutats que dediquen m¨¦s espai al cotxe que a la gent s¨®n t¨°xiques i que l¡¯actual model d¡¯urbanisme i d¡¯organitzaci¨® social ¨¦s disfuncional perqu¨¨ ens obliga a moure¡¯ns tots alhora i ens mata a poc a poc. Per la pol¡¤luci¨®, l¡¯estr¨¨s associat a la mobilitat i per falta d¡¯espai vital. Tot aix¨° s¡¯agreujar¨¤ amb el canvi clim¨¤tic.

El mar s¡¯escalfa i aix¨° t¨¦ greus efectes en una terra en la qual, com canta Raimon, ¡®la pluja no sap ploure¡¯

Les grans ciutats han de canviar si volen sobreviure al que ha de venir. Necessiten un reset per reprogramar-se. I Barcelona el necessita especialment perqu¨¨ es troba en una zona d¡¯alt risc. La conca de la Mediterr¨¤nia ¨¦s un dels llocs on m¨¦s est¨¤ impactant l¡¯escalfament global. Si la temperatura mitjana del planeta ha augmentat 1 ?C respecte de l¡¯era preindustrial, a la Mediterr¨¤nia n¡¯ha pujat 1,5 segons l¡¯estudi Riscos associats al canvi clim¨¤tic i els canvis mediambientals a la regi¨® mediterr¨¤nia, coordinat pel professor Wolfgang Cramer, de l¡¯Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia. El treball, en el qual participen m¨¦s de 80 cient¨ªfics, entre els quals la professora M. Carme Llasat, es va iniciar el 2015 i els resultats preliminars constaten que la conca s¡¯escalfa un 20% m¨¦s r¨¤pid que la resta del planeta.

La temperatura puja, el mar s¡¯escalfa i aix¨° t¨¦ greus conseq¨¹¨¨ncies en una terra en la qual com canta Raimon, ¡°la pluja no sap ploure¡±. L¡¯estudi adverteix que les onades de calor seran cada vegada m¨¦s intenses i m¨¦s duradores, cosa que provocar¨¤ sequeres prolongades. Fins i tot si aconseguim contenir l¡¯escalfament global a finals de segle per sota dels dos graus que marca l¡¯Acord de Par¨ªs, les pluges estivals es reduiran entre un 10% i un 30%, i quan plogui ser¨¤ de forma m¨¦s torrencial. Hi haur¨¤ escassetat d¡¯aigua dol?a, els rius aportaran menys sediments, les platges retrocediran i augmentar¨¤ el nivell del mar.

En realitat, tot aix¨° ja ho estem veient. Aquell futur de sequera i desertificaci¨® que cr¨¨iem lluny¨¤ s¡¯apropa a tota velocitat. I aqu¨ª tenim Barcelona, comprimida entre el mar i la muntanya, veient com l¡¯estiu s¡¯allarga cada vegada m¨¦s, l¡¯hivern s¡¯escur?a i al mig queden una primavera i una tardor molt m¨¦s c¨¤lides del que solien ser. Amb aquestes previsions ha de torejar una de les ciutats m¨¦s denses del m¨®n, amb menys espai vital i m¨¦s intensitat de tr¨¤nsit, unes condicions especialment prop¨ªcies perqu¨¨ es formi el que el professor Javier Mart¨ªn Vide denomina una illa de calor. La ciutat consumeix molta energia i aquesta despr¨¨n calor. El tr¨¤fec hum¨¤, el tr¨¤nsit, l¡¯asfalt reescalfat i l¡¯activitat intensa augmenten la temperatura. Quan la m¨ªnima nocturna puja per sobre dels 20 graus, no es pot dormir b¨¦ i tot es torna esp¨¨s, desagradable. El professor Mart¨ªn Vide, coordinador de l¡¯¨²ltim informe sobre el canvi clim¨¤tic a Catalunya, va encunyar el terme nit t¨°rrida per descriure aquest fenomen. Doncs b¨¦, d¡¯un temps en?¨¤ ha observat que les nits t¨°rrides no nom¨¦s s¨®n cada vegada m¨¦s freq¨¹ents sin¨® que ja hem deixat enrere els 20 graus i ara cada vegada s¨®n m¨¦s les que superen els 25, cosa que t¨¦ un fort impacte en la salut de les persones amb patologies card¨ªaques o respirat¨°ries.

Les nits t¨°rrides amb una temperatura m¨ªnima de m¨¦s de 25 ?C han passat de cinc al 2007 a 21 al 2020

Mart¨ªn Vide va comen?ar a estudiar aquest fenomen fa 30 anys, quan encara era anecd¨°tic. Ara, diu, s¡¯ha convertit en un nou risc clim¨¤tic. I, com ocorre amb altres riscos, impacta m¨¦s en aquells que per la seva situaci¨® de pobresa energ¨¨tica no poden defensar-se amb un bon aire condicionat. A l¡¯observatori del Raval entre 2007 i 2015 es registrava una mitjana de cinc d¡¯aquelles nits especialment t¨°rrides. El 2017 ja n¡¯eren 13 i aquest any n¡¯han estat 21. Un salt brutal. Vint-i-una nits en qu¨¨ s¡¯han superat els 25 graus de m¨ªnima.

Totes aquestes dades eren un pre¨¤mbul per dir que el pla de transformaci¨® de l¡¯Eixample que preveu convertir en corredors verds per als vianants 33 quil¨°metres de carrer i construir 21 noves places en d¡¯altres tants encreuaments, no nom¨¦s ¨¦s una cosa necess¨¤ria i urgent, sin¨® que s¡¯ha d¡¯estendre i ampliar a la resta de la ciutat. Aquest projecte ¨¦s nom¨¦s el primer pas del gran reset que necessita Barcelona. Com sost¨¦ el fil¨°sof Bruno Latour, la crisi del coronavirus ens ha fet veure una cosa que no cr¨¨iem factible: que quan una amena?a global i potencialment catastr¨°fica ens afecta, ¨¦s possible reaccionar amb un cop de volant. Aix¨° ¨¦s el que necessiten ara les grans ciutats per afrontar l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica i allunyar-se d¡¯un futur de degradaci¨® urbana com la que veiem a la pel¡¤l¨ªcula Blade Runner.

?